José Sacristán: «Els capitostos del procés són uns impresentables, començant pel senyor Torra»

José Sacristán (Chinchón, Madrid, 1937) és més que un veterà i estimat actor espanyol; és un home del seu temps implicat en l’actual context social i polític per a qui els ciutadans “hem de reflexionar i pensar a qui cony li donem els vots”. En una entrevista durant el 46èFestival Internacional de Cinema d’Osca, que ha guardonat l’actor amb el premi honorífic Luis Buñuel, Sacristán parla amb afecte de la seva professió, però accentua el gest i s’incorpora lleument sobre la seva cadira quan parla de política.

Valora positivament l’ascens de Pedro Sánchez al Govern, un pas que, subratlla, “no sospitava que sortís com ha sortit”, i que obre una oportunitat als partits d’esquerres que es podria veure afectada per les seves tradicionals diferències i enfrontaments. Segons la seva opinió, “s’ha produït una conjunció d’elements i voluntats que han posat en evidència que hi ha una exigència urgent que, com a ciutadans, hem de reflexionar i pensar a qui cony donem els vots”. Després de la “caiguda moral” dels partits de la dreta, afegeix, és necessari “apel·lar” a les formacions d’esquerra perquè estiguin “a l’altura” de les circumstàncies de l’actual context polític.

Dos milions de persones fora de la llei

Per reforçar els seus arguments, Sacristán recorre a una vinyeta de l’humorista El Roto que considera “genial”, en què un personatge diu: “No armem escàndols, les dretes amb les dretes i les esquerres contra les esquerres”. “A veure si d’una punyetera vegada –continua– les esquerres no estan contra les esquerres i aquesta oportunitat que tenim no es perd pels problemes interns d’aquests partits”.

L’actor arrufa les celles quan se li pregunta per l’actual situació de Catalunya i pels “capitostos” de l’independentisme, a qui considera uns “impresentables”, “començant pel senyor [Quim] Torra”, president de la Generalitat. “No es pot proclamar una república com qui anuncia les festes del seu poble”, destaca Sacristán, per a qui, tanmateix, “no es pot declarar fora de la llei dos milions de persones”.

“No són presos polítics”

Una situació problemàtica, afegeix, que exigeix “asseure’s i parlar”, perquè, insisteix, “hi ha dos milions de persones que pensen que el que fan els líders independentistes que són a la presó està bé”. Considera que aquests líders “no són presos polítics”, encara que adverteix tot seguit que “aquesta gent no hauria de ser a la presó”, malgrat “haver ficat la pota fins al fons.

Malgrat el seu interès per la política, aixeca la veu quan se li pregunta per la possibilitat de rebre una trucada de Pedro Sánchez per oferir-li ser ministre. “¿Jo ministre?”, afirma allargant i emfatitzant la ‘o’ del pronom com si es tractés d’una escenificació teatral, “abans monja, no fotis”.

L’inici a ‘Pigmalió’

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Després de tancar la porta a una participació activa en el cinema, l’actor parla de la seva professió i recorda que va començar com a aficionat “amb 16 o 17 anys a la Provincial de Madrid d’Educació i Descans de la Secció Femenina de Falange i de les Jons”, ironitza. Les seves primeres paraules en un escenari van ser les del personatge del circumstant sarcàstic a ‘Pigmalió’, de Bernard Shaw, a partir del qual van començar a donar-li papers més destacats fins que va tenir “la certesa o almenys la sospita” que “podia valer per a això”.

Ara, amb 80 anys i amb la sort de “poder continuar jugant en alguna cosa que alguns anomenen feina”, se sent afortunat per poder seleccionar els papers que li interessen i per comptar per als realitzadors joves. “El que més celebro de tot el que em passa –subratlla– és la possibilitat de treballar, discutir i compartir amb els joves la feina”.