Montserrat Martí: «Encara no estic preparada i forta per a segons què»

La música i la solidaritat va ser una cosa que li va transmetre la seva mare, la inimitable i enyorada Montserrat Caballé, que va morir el 6 d’octubre. Després del funeral obert al públic que tindrà lloc a la catedral de Barcelona dissabte, l’endemà, diumenge al migdia, la seva filla Montserrat Martí, també soprano, cantarà en un concert solidari a l’Auditori Axa de Barcelona per a la campanya  ‘Amb tu, com a casa’ per recaptar fons per al nou Centre de Neonatologia Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron.

-Torna a cantar després de la mort de la seva mare en aquest concert benèfic.

-Bé, en realitat vaig començar a cantar el 24 d’octubre, tot i que aquest serà el meu primer concert a Barcelona després de la mort de la mare. A Catalunya vaig cantar dissabte passat a Vilafranca del Penedès i ja he fet diverses actuacions.

-És tot molt recent. 

Vaig decidir tornar a cantar amb molta por, perquè són 24 anys els que he cantat al seu costat i algun dia havia de començar a fer-ho de nou després de la seva mort. 

-¿Com va ser aquest primer concert?

-Molt bonic, perquè vaig actuar a Oviedo, al Teatre de la Filharmònica, i van posar a l’escenari una fotografia de la mare, del seu debut amb la Filharmònica l’any 1963, i un ram de flors. L’endemà vaig anar a Jaén per actuar a Baeza. Allà també li van retre un homenatge en el concert benèfic per a les monges de clausura del convent de San Antonio, per a la reparació de la teulada del seu convent. I el dia 28 hi va haver un altre homenatge a prop de Còrdova, en què Inocencio Arias va parlar de la meva mare, tot i que vaig preferir quedar-me al camerino mentre ho feia.

-¿Massa emocions?

-Encara no estic forta i preparada per a segons què. Una cosa és cantar, una cosa que em costa i m’emociona, que és bonic i que em dona força. Quan canto penso en ella i, si un creu, això t’ajuda. Però encara no estic llesta per fer front a altres coses.

-¿Com es va implicar en el projecte de creació d’un nou centre avançat per a nounats a Vall d’Hebron?

-Tinc una molt bona amiga que hi treballa i, com soc mare, de seguida vaig voler involucrar-me. Per sort jo no vaig haver d’acudir a aquest tipus de serveis quan va néixer la meva filla. M’imagino el sofriment de les mares malgrat l’esperança i els avenços tecnològics que he vist en la meva visita a l’hospital aquest dimecres. Són coses que cap s’espera quan està embarassada. Sempre que podem, hem d’ajudar.

-¿Com va ser la visita?

-Impacta veure-hi nens tan petits. I la força de pares, infermeres i doctors. Perquè tots són una família allà. La seva lluita i el seu afecte transmeten una força enorme. Cal ajudar-los a poder tenir un espai on se sentin més com a casa, tot i que sigui en petits habitacles. Està demostrat que ajuda molt en la recuperació i evolució del nadó el contacte de pell. 

-¿Com serà el repertori?

-Com el concert serà al migdia i vindran famílies i nens, l’he organitzat diferent perquè sigui amè i no massa llarg. El repertori serà molt popular i inclourà quatre peces d’òpera, música de Granados, cançó espanyola i sarsuela, i una última part que inclou des de Gershwin a Morricone i Vangelis.

-¿Com ha sigut la seva relació amb la música des de la pèrdua de la seva mare?

-La veritat, no he pogut escoltar res de la mare, encara. Només una cançó que em va enviar un amic de tota la vida, un tema que teníem en comú.  I em va costar escoltar-la, però ho vaig fer al cotxe. A Baeza, després del concert, van posar un vídeo de deu minuts com a homenatge a Montserrat Caballé. ¡Encara sort que havia acabat la meva actuació perquè em vaig posar a plorar i a tremolar! Per això prefereixo quedar-me al camerino si hi ha alguna cosa així. No estic preparada encara. Ja faig un esforç quan soc a l’escenari i canto coses que interpretava amb ella.

-Les emocions brollen, és normal.

-Fins i tot ara m’està costant parlar. Aquest dimecres passat vam celebrar el 90è aniversari del meu pare. Avui [per ahir] és el meu aniversari. Són dies molt complicats. Hem estat a casa dels meus pares, on tot està igual. Són tantes les mostres d’afecte que no hem tingut ni temps per poder agrair-les. No és falta d’educació, així que de moment aprofito per donar les gràcies per totes aquestes belles paraules que ens ha enviat la gent.

-Al Liceu hi va haver cues per firmar el llibre de condolences.

-Les mostres d’afecte han sigut moltes. I són tantes i tan boniques que no podem acabar de llegir-les. Caldrà temps contestar tothom. Encara no estem forts.

-Aquest dissabte se celebra a la catedral el ‘Rèquiem’ de Verdi interpretat per l’Orquestra i el Cor del Liceu,en un funeral obert a tothom, com volia la seva mare.

-Un rèquiem és una missa de difunts. Tot i que l’arquebisbe de Barcelona dirà unes paraules, no s’oficiarà missa amb comunió. Qualsevol pot anar a escoltar el concert. Serà un funeral cantat.

-Més endavant arribaran els homenatges del Gran Teatre del Liceu i el Teatre Reial.

-Cal organitzar-ho amb temps perquè molts artistes no poden coincidir i alguns hi participaran a distància o amb un audiovisual. És difícil reunir tots els que volen ser-hi.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

-¿La seva agenda està plena?

-Doncs no em puc queixar perquè no paro. Amb Luis Santana, baríton, i Antonio López Serrano, pianista, tenim un programa que agrada molt. Però he de buscar temps per ser a casa, sobretot aquest Nadal, que serà dur. A més, la meva filla encara disfruta amb els Reis. A casa em reclamen perquè passo molt de temps fora, però no pots rebutjar la feina perquè mai saps quan et pot faltar.