Ainhoa Arteta, primera dona txapeldun de l'any

 Ainhoa Arteta no s’imaginava que avui trencava un sostre de vidre. "Doncs jo encantada de trencar barreres, com sempre", assegurava a la seva arribada al restaurant 1881 del grup Sagardi, al Palau de Mar, molt ben acompanyada, per cert, pel seu tercer marit, el capità de vaixell de l’Armada Matías Urrea.

La soprano basca ha sigut la primera dona a recollir el premi Txapeldun de l’any 2019 després de set edicions amb molta testosterona. "Les txapeles sempre han sigut molt presents a casa meva", assegurava aquesta guipuscoana nascuda a Tolosa fa 54 anys, que a l’arribar demanava una tapa i observava les mitjanes preparades temperades que esperaven les brases. "Al nord no pots treure una mitjana de menys d’un quilo i mig", confirmava, abans de rebre l’afecte, entre d’altres, de l’actor Karra Elejalde, Txapeldun 2014. 

"A la meva edat ja no toca fer segons repartiments"

Arteta aviat estarà de tornada a l’escenari del Liceu amb 'Madama Butterfly', l’òpera de Puccini, una coproducció del Gran Teatre amb el Convent Garden de Londres. Ella encapçala el segon repartiment els dies 13, 16, 20, 22 i 29 de gener. "Tenia ganes d’aquest títol, però era conscient que no l’afrontaria fins que no estigués preparada. La que mana i a qui s’ha d’escoltar és a la veu", assegura una Arteta reivindicativa. "No sé si m’he tret encara l’espineta del Real i del Liceu, on encara em donen segons repartiments. Espero que ben aviat em donin primers repartiments, perquè a la meva edat fer segons repartiments ja no toca".  

Arteta reconeix que el drama que viu el seu personatge a ‘Madama Butterfly’, Ciao Ciao, abandonada pel Pinkerton, no li és aliè. "En la meva vida privada vaig patir una cosa semblant [la ruptura amb el baríton nord-americà Dwayne Croft, el seu segon marit, que la va sumir en una depressió]. "Però, és clar, jo no vaig prendre la decisió tan dràstica de fer-me l’harakiri", fa broma algú que està preparant també aquest acostament al món oriental. "He contactat amb el consolat japonès i m’ajudaran amb els moviments i la gesticulació. No oblidem que ella és una nena de 15 anys quan comença aquest drama. Hi ha colors molt infantils en aquesta Butterfly". 

"Un holograma no té ànima"

Arteta també té molt viu el record del Rèquiem de Verdi, la missa de difunts que va interpretar a la catedral de Barcelona com a comiat a la soprano Montserrat Caballé, que va morir el 6 d’octubre. "No voldria parlar de comiat. Caballé ens ha deixat un llegat tan gran i tan dilatat en el temps que més que un comiat jo ho definiria com un agraïment. No em vull acomiadar d’ella; vull continuar aprenent del seu llegat. I, per descomptat, ha deixat una filla amb qui tinc una bona relació. La Montsita [Monterrat Martí] ens deixarà més d’una sorpresa, perquè ja sé que no es porta, però aquestes carreres han de ser llargues". 

I aquí mostra caràcter euskaldun per reivindicar que la maduresa és un grau. "No sé si és per la imatge imperant a Hollywood per la qual una dona de més de 40 ja no compta, però vocalment una soprano està formidable als 45; així que aquesta és una època inconscient o ignorant si es creu que la joventut val i el que té una certa edat ja no". Les cantants i les actrius han de viure moltes coses en la vida per créixer com artistes. La lírica requereix una litúrgia i els 'tempos’ s’han de respectar". 

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Per això tampoc creu que hi hagi màgia a l’acudir a un concert amb una orquestra tocant en directe i una Callas en forma d’holograma. "No ho he vist, però l’holograma no té ànima. L’important va ser veure la Callas al seu dia, en viu i en directe. Tot no és substituïble en la vida. Quan canto en un concert, experimento coses amb el públic que hi ha en aquell moment". 

Arteta s’ha traslladat a viure Madrid. La seva filla Sarah ha començat allà la carrera. "Tot i que canta molt bé, no seguirà els meus passos. Ha decidit fer Psicologia i Criminologia. Sempre dic que sigui el que sigui en la vida, ho farà i, a més, cantarà molt bé". Pendent de tota la conversa està el seu marit, Matías Urrea. "A l’estiu farà tres anys que estem junts i la veritat és que estem molt bé. He tingut molta sort. He trobat una persona que m’ajuda una barbaritat, que em recolza totalment i que està amb mi, cosa que no és fàcil en aquesta professió, en què estàs sempre d’una banda cap a l’altra. L’home és més complicat que et segueixi que no pasa la dona a l’home. Ho he vist amb molts col·legues. A mi no m’interessava començar amb una altra parella per estar sola. Si he d’estar sola, estic sola amb els meus fills i punt. Sabia que el que demanava no era fàcil, però m’està demostrant el contrari. És intel·ligent, és estrateg, és una increïble,vaja".