L'any en què se'n van anar Moncho i Caballé

Acabem l’any amb la mort del gitano del bolero, Moncho, als 78 anys, precisament quan estava en marxa un concert en homenatge seu per al pròxim 14 de gener a l’Auditori de Barcelona per al qual havien confirmat la seva participació Joan Manuel Serrat, Estrella Morente, Pau Donés, Diego El Cigala, Miguel Poveda, Antonio Carmona, Dyango i les germanes Rosario i Lolita Flores.

La música s’ha tenyit de dol aquest 2018 també amb la mort, el 15 de gener, de la cantant Dolores O'Riordan, vocalista de la banda The Cranberries, morta a Londres ofegada per una intoxicació etílica. El dj suec Avicii, un dels artistes més coneguts de l’escena del ‘house’ i el ‘dance’, va morir el 20 d’abril als 28 anys. Tim Bergling, com s’anomenava, es va suïcidar després de deixar un llegat musical omplert d’himnes com 'Levels', 'Wake Me Up' i 'Waiting For Love'.

A la reina del ‘soul’ se la va acomiadar a l’estiu amb un concert en gran al seu Detroit natal. Aretha Franklin va morir el 16 d’agost a causa d’un càncer de pàncrees diagnosticat el 2010. La vida de María Dolores Pradera es va apagar als 93 anys el 29 de maig. La longeva artista deixava darrere de si una rica trajectòria professional, primer com a actriu i després com a estilista de la cançó. A ella es deu la popularització a Espanya de bona part del gran repertori hispanoamericà.

Un altre dels grans, ambaixador de la 'chanson' i al peu dels escenaris pràcticament fins al final, Charles Aznavour, ens deixava l’1 d’octubre. El seu llegat: més de 200 milions de discos venuts a tot el món. El flamenc va perdre aquest any també la veu d’Antonio Cortés, Chiquetete, després de patir una aturada cardíaca a Sevilla el passat 16 de desembre.

La lírica ha perdut també una de les veus més destacades del segle XX, la de la soprano Montserrat Caballé. Va morir a la matinada del 6 d’octubre a l’Hospital Sant Pau de Barcelona, als 85 anys. L’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu de Barcelona, dirigits per Josep Pons, van interpretar, com era la seva voluntat, el 'Rèquiem’ de Verdi a la Catedral de Barcelona, pel seu "etern descans", organitzat per la seva família i el Gran Teatre del Liceu.

De Bocuse a José María Íñigo

"Paul Bocuse ha mort, la gastronomia està de dol. El senyor Paul era França. Simplicitat i generositat. Excel·lència i art de viure. El papa de la gastronomia ens ha deixat", deia el Govern de França a propòsit del pare de la 'nouvelle cuisine' Paul Bocuse, mort als 91 anys. El món de la moda també en perdia un altre de gran de la costura, Hubert de Givenchy.  

Rick Genest, més conegut pel seu nom artístic, Zombie Boy, pels tatuatges que cobrien el seu cos, tenia un accident mortal als 32 anys al seu apartament de Mont-real. Va saltar a la fama després d’aparèixer amb Lady Gaga en el seu vídeoclip 'Born this way'.

Antonio Fraguas, Forges, que va plasmar amb tendresa i ironia l’evolució de la societat espanyola va morir a causa del càncer el 22 de febrer. També el càncer va acabar amb la vida del pintor i escultor Eduardo Arroyo als 81 anys i un mes després d’inaugurar la seva última exposició a Segòvia. Premi Nacional d’Arts Plàstiques, va ser una figura clau de l’art espanyol de l’últim segle.

El món del periodisme també ha perdut referents. El 20 d’abril moria Pedro Erquicia als 75 anys. El periodista va ser el creador i presentador durant molts anys d’'Informe Semanal’, director de 'Documentos TV' i 'La noche temática', així com primer director de Telemadrid. Unes setmanes després, el 5 de maig, moria José María Íñigo, llegenda de la televisió espanyola, va mantenir la seva presència a la ràdio i a la televisió pràcticament fins al final de la seva vida.

Del Algarrobo a Burt Reynols

El món de l’actuació s’ha quedat sense les figures d’Álvaro de Luna (mort el 2 de novembre), el cèlebre bandoler El Algarrobo de la sèrie Curro Jiménez. L’escena catalana perdia Carles Canut, el Rafecas de 'Vostè Jutja', periquito indomable a 'La Barberia', actor, doblador i director artístic del Teatre Romea. Tenia 74 anys.

El realitzador Antonio Mercero, creador entre molts altres títols de 'Verano Azul', va morir el 12 de maig després d’una llarga batalla contra l’Alzheimer. El cine també es va acomiadar del controvertit director de 'L’últim emperador', 'Novecento' i L’últim tango a París'. Bernardo Bertolucci va morir el 26 de novembre als 77 anys. I Hollywood va perdre al carismàtic Burt Reynols, que va morir en un hospital de Florida als 82 anys, i al director txec Milos Forman.

El 3 de maig el coreògraf, mim i actor britànic Lindsay Kemp va morir als 80 anys a la ciutat italiana de Livorno. Entre moltes altres obres, serà recordat per dirigir l’espectacle de Ziggy Stardust per a David Bowie. 

També vam perdre a Ceesepe, un dels artistes més rellevants de la ‘movida’ madrilenya, recordat per les seves imatges festives i plenes de color.

D’Elías Yanes a Carmen Alborch

El 2018 també hem acomiadat a altres noms. El príncep Enric de Dinamarca, marit de la reina Margarita, va morir el 13 de febrer als 83 anys. El 9 de març va morir l’arquebisbe Elías Yanes, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) entre 1993 i 1999. 

Winnie Mandela, segona dona de l’expresident sud-africà Nelson Mandela, va morir el 2 d’abril, als 81 anys. I l’ex-secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va morir el 18 d’agost els 80 anys d’edat. El diplomàtic ghanès va ser Premi Nobel de la pau el 2001, compartit amb l’ONU.

George HW. Bush, 41è president dels Estats Units, va morir el 30 de novembre, vuit mesos després de la seva dona, l’ex-primera dama Barbara Bush. 

A Espanya, l’exministra socialista de cultura Carmen Alborch va morir el 24 d’octubre, als 70 anys, a la seva casa de València, envoltada de la seva família. 

D’Stephen Hawhing a José Luis Núnez

La nostra concepció de l’univers no seria la mateixa sense el prodigiós intel·lecte d’Stephen Hawking.  El prestigiós científic britànic va morir el 14 de març per complicacions derivades de l’esclerosi lateral amiotròfica que patia des de la seva joventut. Els treballs de Hawking van incloure des dels orígens de l’univers, a través de la perspectiva de viatjar en el temps, fins als misteris dels forats negres.

La literatura ha perdut l’escriptor i periodista Tom Wolfe, pare de l’anomenat "nou periodisme" i autor de 'La foguera de les vanitats’. Va morir el 14 de maig a Nova York als 87 anys. També a Amos Oz, l’escriptor i pacifista israelià que va morir als 79 anys el divendres 28 de desembre.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Una altra de les grans figures de la cultura nord-americana desapareguda ha sigut Philip Roth, el virtuós assagista, crític i novel·lista. Roth, que va morir el 22 de maig als 85 anys, va rebre el premi Pulitzer el 1998 pel seu aclamat llibre 'Pastoral americana'. 

L’esport va recordar també la trajectòria d’Enrique Castro Quini. El llegendari davanter asturià de l’Sporting de Gijón i el Barça va morir d’un infart als 68 anys d’edat el 27 de febrer. I el 3 de desembre, el president més premiat de la història del Barça, Josep Lluís Núñez, va morir als 87 anys.