Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest

Avui, Junko Tabei rep un merescut homenatge del cercador de Google al complir-se el 80 aniversari del seu naixement. L’alpinista japonesa va trencar els estereotips de gènere i va mantenir un indomable esperit lluitador fins a les seves últimes hores de vida.

Junko Tabei (Miharu, 22 de setembre de 1939-Kawagoe, 20 d’octubre del 2016) va ser la primera dona a arribar al cim de l’Everest el maig de 1975 quan tenia 35 anys d’edat i posteriorment complir el repte de pujar els Set Cims més alts de cada continent.

En una entrevista que li va donar a un periodista uns mesos abans de la seva mort (el 20 d’octubre del 2016) Junko va respondre què la va empènyer a tocar el cel.

«És perquè m’estimo les muntanyes. M’encanta anar on mai he estat abans. Així que m’estic desafiant a mi mateixa a escalar els pics més alts de tots els països del món. Ara tinc 76 anys, i he escalat els pics més alts de 76 països. Tinc càncer, però m’agradaria seguir el meu camí i escalar muntanyes», va dir en aquell moment.

Descobrint la seva passió

Tabei va néixer a Miharu, la prefectura de Fukushima, el 1939. Era la cinquena de set germans i en el si familiar se la considerava una nena fràgil i dèbil. Però aquestes etiquetes no representaven la seva ànima aventurera. Als 10 anys va ascendir Nasu, un volcà al nord del Japó. Aquesta experiència va canviar la seva vida per sempre i ningú va poder frenar-la.

La vida universitària a la Universitat femenina de Showa va ser altre repte que va superar. A Fukushima en aquell moment no hi havia gaires noies a l’escola secundària, i gairebé cap anava a la universitat. L’educació superior estava enfocada per als homes. Encara així, Tabei, que es va graduar en literatura anglesa.

«Vaig ser un cas excepcional. Vaig sentir una espècie de complex d’inferioritat al parlar amb accent de Fukushima, perquè la majoria de les estudiants eren de ciutats. Vaig tenir la sort de trobar un amic al campus que aniria a les muntanyes amb mi, així que vam caminar junts moltes vegades. Quan vaig conèixer un grup d’estudiants homes i vaig saber que eren en un club alpí, vaig sentir molta enveja.

Segons explica Tabei, el 1962 es va unir a un petit club de muntanyisme fora de l’escola. «Gairebé cada cap de setmana sortia a una zona de muntanya, i la resta de la setmana, després de la feina, entrenava. Vaig començar a somiar anar a l’Himàlaia amb un equip de només dones. Per aquesta raó, vam formar el Ladies Climbing Club.

Arribant a l’Everest i mirant a la mort

El tan esperat ascens a la muntanya més alta del món va ser el maig de 1975. La japonesa va aconseguir escalar l’Everest. Junko va utilitzar la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per arribar al cim, on va arribar amb el xerpa Ang Tsering, i es va convertir en la primera dona que escalava l’Everest.

Posteriorment, les dones van acampar a 6300 metres d’altitud i allà es trobaven quan una allau les va colpejar. Les dones, inclosa Tabei, van quedar sepultades per la neu i pedres, però van ser rescatades pels xerpes.

«Poc després de la mitjanit del 4 de maig, cinc de nosaltres estàvem dormint en una tenda de campanya al campament 2. Sense cap senyal, vam ser colpejades per una allau i enterrades sota la neu. Estava embolicada en la tenda i a sota dels altres quatre membres del club. Vaig començar a sufocar-me i vaig pensar com reportarien el nostre accident. Llavors, els xerpes que ens acompanyaven ens van rescatar. Vam ser molt afortunats que cap de nosaltres hagués resultat ferit, però tot i així van passar tres dies fins que vaig poder caminar i moure’m amb normalitat», va recordar.

Després de tornar del cim va rebre felicitacions del’emperador del Japó, el príncep hereu i la princesa, entre d’altres. «Van passar dos mesos fins que vaig poder establir-me a casa», va recordar. «A la meva filla de tres anys li feien por totes les càmeres».

La seva lluita contra el càncer

El 1992 Junko Tabei es va convertir, a més, en la primera dona a completar «Els Set Cims», les muntanyes més altes del món i va escalar pics en més de 60 països i fets els 70 anys va continuar viatjant a l’estranger de manera regular per fer muntanyisme unes cinc o sis vegades a l’any. Anys més tard, aquesta dona impressionant va haver d’enfrontar-se a un altre repte: lluitar contra el càncer peritoneal.

Després del terratrèmol i tsunami de març de 2011 que va arrasar la zona nord-est del Japó, Tabei va començar a promoure les escalades de les muntanyes de la prefectura de Fukushima, on va néixer, i una de les més afectades pel desastre.

Notícies relacionades

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

¿Quant guanya Pablo Motos?

La muntanyenca, autora de nombrosos llibres, inclosa una biografia, es va definir com «una mestressa de casa que escala muntanyes». El 2008 va obtenir el guardóMountain Hero Award de l’institut de la muntanya de Washington.

Tabei va morir l’octubre del 2016 en un hospital de Saitama (als afores de Tòquio) i ens va deixar un enorme ensenyament: mai us rendiu.