Miki Núñez: «M'han deixat fer el que he volgut i amb qui he volgut»

Si preparar la seva participació en Eurovisió va ser «molt dur», treballar en el seu primer disc no es queda gaire enrere, però va valer la pena.  'Amuza' va ser número 1 en vendes als 10 dies de ser publicat. El seu primer 'single', 'Celébrate', acumula més de 6 milions de reproduccions a Spotify, i les entrades per al concert que farà a la Sala Biquini de Barcelona el 10 de gener que ve es van esgotar en menys de dues hores. Miki Núñez i la seva banda, els Dalton Bang, ja escalfen motors. El 'tour' de promoció del disc amb els seus amics «de tota la vida» arrencarà a Pamplona el dia 25. De moment, 15 cites i 14 ciutats, perquè a Barcelona tornarà a tocar el 9 de maig a la Sala Barts.

-¿Com definiria el seu disc?

-Es una barreja de tot el que he estat escoltant durant la meva vida: reggae, ska, pop... Tot molt melòdic. Hi ha moltes cançons 'up-tempo' i altres que també ho seran en els directes i que hem gravat en una versió una mica més 'soft' perquè sigui més fàcil d'escoltar. Les lletres fan referència a coses que m'han passat, gairebé tot amb metàfores.

         Ver aquesta publicació en Instagram            AMUZA . 13 de setembre. Després de molts mesos de feina, el divendres 13 de setembre surt "AMUZA", el meu primer disc. Aviat us explicaré el perquè d'aquest nom, el perquè de les cançons, el perquè de les col·laboracions, qui m'ha ajudat... . I d'aquí a no res, DATES DE LA GIRA! Una publicació compartida de  Miki Núñez (@miki.ot2018) el 2 Sep, 2019 a les 9:32 PDT

-De les 13 cançons, 11 són seves.

-Estic molt content perquè m'han deixat fer el que he volgut, com he volgut, amb qui he volgut i quan he volgut. M'han donat moltíssima llibertat. Ha sigut molt guai perquè he pogut obrir-me en canal i escriure tot el que volia. M'han ajudat Adrià Salas, Nil Moliner, Arnau Griso, Sofia Ellar, Arnau Moreno, Álex Pérez, els Blaumut… M'he envoltat de la gent que m'agrada com escriu i com expressa les coses perquè m'ensenyés com fer-ho. Estic molt content amb el resultat.

-I tot això es cou en un temps d'escàndol, perquè Eurovisió va ser al maig.

-Vaig començar a escriure les cançons després de sortir de l'Acadèmia d''Operación Triunfo'. Jo pensava: «Vull parlar d'això, d'això i d'això» i ho escrivia al bloc de notes del mòbil. De vegades em sortia un conte llarguíssim i deia: «¡D'acord! Tot això és el que vull explicar en una cançó. Ara ¿com transformo aquest paràgraf en una sola frase?». He tingut la sort de comptar amb Nil Moliner i Adrià Salas, que m'han ajudat moltíssim. Em deien: «Mira, en aquesta estrofa hi ha d'haver la idea principal del tema». Ha sigut com una classe de composició. Les cançons, al final, ja s'havien compost abans d'anar a Eurovisió. Roger Rodés, el productor, les tenia abans del Festival per anar-les maquetant. El que passa és que no teníem temps per anar a l'estudi a gravar-les. De fet, el 'Celébrate' sí que es va gravar una nit abans de marxar a Tel Aviv en actitud de «¡Vinga, va! ¡Obro l'estudi per a tu; anem a grabar-lo!».

                       Ver aquesta publicació en Instagram                                 D'aquí a unes hores tindrem #Amuza a totes les plataformes. (Nervis) Matí a les 18.40 h toquem envoltats d'amixs al #ccme i envoltat de la mateixa gent genial que quan era petit. No puc sentir-me més feliç que això comenci, PER FI. Espero que t'agradi. . Gràcies a tu. Sí, sí, a tu. A qui està llegint això. Gràcies. . Títol del quadro que som a la foto 2?   Una publicació compartida de  Miki Núñez (@miki.ot2018) el 12 Sep, 2019 a les 11:21 PDT 

 

-¡Arribar, veure i vèncer! 'Amuza' ha sigut número 1 en vendes tan sols publicar-se.

-Doncs... òbviament dono importància a les xifres, però això no és tan important com fer un concert i veure les cares de la gent cantant les teves cançons. Està molt bé ser número 1, que el 'Celébrate' tingui 6 milions de reproduccions i que hi hagi 26 milions, en total, del disc sencer a Spotify... Però jo el que vull és que la gent vingui als meus concerts, que cantem junts, com una família, i que es facin seves les cançons.

         Veure aquesta publicació a Instagram           Gràcies Barcelona. Un puto somni. Us deixo unes fotos i uns vídeos perquè vegeu com el vivim des de dalt�� . Ahir vaig escriure això: Acabo d'arribar a casa i crec que vaig assimilant a poc a poc el que ha passat aquesta nit. He cantat davant de gairebé 50.000 persones. He presentat les cançons del meu nou disc. Que el públic ha cantat a plens pulmons. He compartit escenari amb els meus amics i amigues de tota la vida. I a sobre he pogut convidar artistes que admiro i amb qui he pogut treballar. (wtf) No sé per què ha passat això i el millor és que sento que només acaba de començar. Sé que això no hagués sigut possible sense cadascuna de les persones que eren allà, donant-ho tot fins i tot quan plovia a bots i barrals. No tinc prou paraules d'agraïment. No les tinc, de veritat. Ens veiem a la #GiraAmuza. Link de les entrades a la biografia. . �� @arturgavalda Una publicació compartida de  Miki Núñez (@miki.ot2018) el 23 Sep, 2019 a les 11:43 PDT

-Ho va petar al concert que va fer a les festes de La Mercè a Barcelona.

-Quan vaig sortir a l'escenari vaig plorar. Va començar a tocar la meva banda, després vaig entrar jo i vaig veure tota aquella gent… I vaig pensar: «¿Què feu aquí?» Vaig començar a plorar però vaig fer el bolo a mort, superemocionat, i després va arribar el moment de cantar 'Escriurem'… 50.000 persones amb el flaix del mòbil, cantant a pulmó ple una cançó que és tan important per a mi, perquè la vaig escriure a cor obert… Em preguntava: «¿Què ha passat? ¿Què he fet? ¡Jo no he fet res perquè aquesta gent estigui aquí cantant les meves cançons!» Em vaig emocionar molt.

-Està contribuint a popularitzar a Espanya un ritme molt 'made in Catalonia'.

–¡És molt guai! Ets a Madrid i escoltes a la ràdio temes com els de Nil Moliner o els meus. Sona una de trap, de cop i volta entra el mestissatge i tornem una altra vegada al reggaeton disco. ¡Renoi!  Doncs ens hem fet un lloc allà ¡i això està superbé!

-Diu que els temes parlen de vostè mateix. A 'Celébrate' sentim: «Voy a bailar sin freno para curar mi herida». ¿Quines ferides té Miki?

-Estava una mica cansat de no deixar de pensar què seria de mi en un futur. Quan vaig sortir de l'Acadèmia d''OT' estava tota l'estona pensant: «¿I ara què faré? ¿Què serà de mi d'aquí a cinc mesos? ¡Segur que ho estàs fent tot bé! Però... Miquel, ¡això ho hauries d'haver fet així o aixà!» 'Celébrate' és com un «hòstia, estàs vivint un dels millors moments de la teva vida, tenir l'oportunitat de dedicar-te a fer el que vols, ¡el que estimes! I a viure'n. Així que intenta celebrar-ho. ¡Intenta estimar-te a tu mateix!». També la vaig escriure pensant en els mals moments que he passat en la meva vida; ratllades meves, històries de parelles... Mil coses. I em va sortir així; un crit de «¡valora't una mica!, ¡viu i assaboreix tot el que t'està passant!».

-També ha pensat en els seus companys d''OT'…

-'Coral de arrecife' parla d'un dia normal a l'Acadèmia. Nosaltres dèiem que allò era una illa, que vivíem al mig de l'oceà i que no sabíem absolutament res de l'exterior. Que de tant en tant arribava algun barco, que els focus eren el nostre sol, el sofà la nostra sorra, les plantes artificials eren les nostres palmeres... i d'aquí la lletra. «En esta isla de arena blanca y fina he visto el mar destronar a tu sonrisa». I el tema neix arran del pitjor moment que vam viure allà dins, que va ser quan Noemí Galera, la directora, ens va llegir 10 tuits de crítica per una broma que vam fer i que no es va entendre. I ens va visitar Sofía Ellar. Va aparèixer amb la llum blanca que la caracteritza i ens va animar moltíssim. Quan vaig escriure 'Coral de arrecife' vaig pensar: «¡Aquesta cançó la cantaré amb la Sofia!». Ella va acceptar, li va encantar la idea i vam posar fil a l'agulla.

-Ha inclòs un parell de temes en català.

-'Escriurem' per a mi probablement és la cançó que té més pes al disc. La vaig escriure en català i va suposar posar el cor a sobre de la taula i una obertura d'entranyes tan 'heavy' que mentre l'escrivia ho passava malament, de veritat. Era com «¡Ecs!; ¡he d'estar escrivint això! Però ¡va, vinga, treu-ho fora!» Aquestes coses sobre les quals no vols pensar però saps que les has de parlar amb algú. Jo parlava amb el paper. Soc una persona de festa, de sarau, de revetlla. Però tenia una espina clavada: poder fer una balada. Llavors, quan vaig acabar 'Escriurem', la gent em deia que havia plorat escoltant-la. Molta gent em pregunta si la vaig compondre perquè he perdut algú, alguna persona que ha mort, per això de «marxarem caminant per les estrelles». També hi ha qui em pregunta si la vaig fer per algun mal moment que hagi passat amb una parella que m'hagi deixat. I jo els dic que no. Però bé, la cançó te la pots fer teva. En realitat és una cançó dedicada a nosaltres, a les 16 persones que vam estar juntes a l'Acadèmia. Cada frase és per a una d'aquestes persones i parla dels moments fumuts que vam passar al programa.

-¿Quin és el millor 'feedback' que ha rebut del seu disc?

-Doncs habitualment m'arriba algú que et diu: «Mira, tenia un mal dia, m'he posat el teu disc i ho he enviat tot a la merda, me n'he anat a passejar amb el gos o amb la parella i ara estic content».

-Té gira a tocar. ¿Pensa més enllà de tot això?

-Tinc quatre cançons noves acabades; tan sols falta la producció. Jo, l'endemà que sortís 'Amuza', al matí era a l'estudi de Carlos Avatar amb Arnau Moreno fent coses. ¡No ens podem adormir! És la meva feina. Per tant, si no componc ni canto, estic fent malament la meva feina. No tinc temps ni de ser a casa. Fa una temporada en què en tinc un o dos dies lliures a la setmana. I aquells dies me'n vaig a córrer fins a Montserrat, per perdre'm al bosc, vaig al gimnàs o quedo amb els amics per sopar. I moltes vegades, quan desconnecto, penso: «¡Hauries d'estar component, cabró!» Però després penso: «¡No, no! ¡També t'ho mereixes! ¡Tranquil; descansa!» Però és que de vegades estic al llit, em passen pel cap unes notes i m'aixeco per gravar-les. O penso en lletres, frases, o en temes de cançons que vull escriure… Això és constant. Els cantants vivim per a això.

-¿Què el motiva a compondre?

-Coses que visc. Totes les meves cançons parlen de coses que he viscut o que m'agradaria viure o que passessin. També de les que no m'agradaria que passessin. Tot està basat en la meva realitat. De moment no he escrit cap lletra de ficció i és una cosa que m'agradaria, com ara imaginar-me un conte i explicar-lo. Però de moment no puc. Tinc tantes coses per explicar que ara per ara només componc sobre coses que visc; sobre les meves vivències.

-¿Què tal conviu amb la fama? Ja comença a aparèixer a la premsa del cor.

-Hem viscut tota la vida amb això. Sabem que som persones públiques i que es parlarà de nosaltres i del que hi ha més enllà de la nostra feina. Mentre aconsegueixi respecte i no hi hagi invencions… ¡doncs ja està! Sabem que és el que toca. Jo continuaré fent el que vull amb la gent que estimo i anant als mateixos llocs de sempre.

-¿Tornaria a Eurovisió?

-De moment, no. Això ha de respirar moltíssim. Però si ho fes m'agradaria tornar amb una cançó meva; feta per mi.

-No nega que va ser dur…

-Havia d'assajar de 8 del matí a 8 de la nit i quan no tenia assajos havia d'anar a 'crossfit' perquè havia d'estar en forma. I quan no, tenia promoció; i te n'anaves a Rússia un dia i havies de dormir a l'avió d'anada i en el de tornada… Estar fora de casa tants dies i no poder comunicar-se, no poder tocar a la gent que estimes, és 'heavy'. Va ser molt dur.

-¿Segueix en contacte amb algun dels participants del Festival?

-Em porto molt bé amb Elliot, el belga; amb Mahmood, d'Itàlia, amb el francès Bilal Hassani i amb KEiiNO, els representants de Noruega. Són amb els que més parlo. I amb Luca Hänni, el suís, de vegades. Ens preguntem com ens va tot. L'altre dia, precisament, Elliot em va dir: «¡Tio!, ¡he escoltat el teu disc! ¡'Escriurem' is the best one!”

Notícies relacionades

El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"

Aclareixen la mort de la dona de Gene Hackman: Troben rates mortes a l’habitatge on va aparèixer el cadàver al costat del de l’actor

-¿Alguna possible col·laboració amb ellos?

-Ara només puc dir que amb un d'aquests que he citat sí que hi ha la possibilitat de fer alguna cosa. ¡Aquí ho deixo!