Sergi López: «Estic més indignat per la violència policial que per la ciutadana»

L’actor català Sergi López assegura que està «més preocupat i indignat» per la «violència policial» a Catalunya que per la ciutadana perquè, tot i que afirma que aquesta també és «rotundament condemnable», considera que la funció d’un professional de la seguretat «entrenat» és «protegir i no generar més conflicte».

Així ho ha expressat en una entrevista amb Europa Press amb motiu de l’estrena a Espanya d’‘El viaje de Marta’ (‘Staff only’, el títol amb el qual s’ha presentat en alguns festivals internacionals), dirigida per Neus Ballús, que tindrà lloc aquest divendres 25 d’octubre i en la qual López interpreta el Manel, el pare de la Marta, el propietari d’una agència de viatges que viatja amb els seus fills al Senegal.

«Si et posiciones en un lloc, els altres directament et cataloguen com a radical d’un costat. És a dir, si et posiciones una mica amb la unitat d’Espanya ja ets d’extrema dreta i si et posiciones amb la independència sembla que estàs construint còctels molotov», ha conclòs l’actor de Vilanova i la Geltrú, de 53 anys.

Asseure’s a parlar

López ha remarcat que, segons la seva opinió, els dos costats «tenen responsabilitat», però apunta que el que «no es pot fer» és quedar-se callats, abaixar el cap i «assumir la injustícia com si fos normal» i ha afegit que el «problema de base» és la «dificultat» d’asseure’s a parlar «de tu a tu».

Per la seva banda la directora del film, Neus Ballús, creu que les condemnes del procés són «injustes» i assegura sentir-se «desconcertada» per la situació de «pèrdua de drets i llibertats» a Catalunya, «no com a catalans, sinó com a ciutadans». Ballús ha ressaltat que la situació entre la població catalana és de «descontentament absolut» perquè, segons assenyala, ha agafat «desprevinguda» molta gent. «Els que governen han de mirar-ho amb detall i no mirar cap a un altre costat i intentar parar-ho amb violència policial», ha remarcat.

La subtilesa del racisme

D’altra banda, 'El viaje de Marta', la primera pel·lícula de ficció de Ballús, narra la història d’un viatge familiar en el qual la protagonista viu en primera persona la complexitat de les relacions entre Occident i l’Àfrica a través del turisme europeu al Senegal. En aquest sentit, Ballús ha apuntat que el llargmetratge, una pel·lícula en la qual «no es jutja cap personatge», planteja una situació i que és «feina de l’espectador» veure la part de responsabilitat del turista quan va allà i del ciutadà senegalès «que ha format part d’aquesta estructura».

Així, ha destacat que la responsabilitat «és creuada i mútua» i, tot i que reconeix que els europeus tenen «més possibilitat d’elecció», creu que «tothom» té el seu marge de llibertat per «decidir actuar de forma honesta» amb la gent. Malgrat que considera que «de vegades» el racisme «és molt subtil», la cineasta ha apuntat que a la seva pel·lícula hi ha «un gran component» que té a veure més amb l’«estructura mundial de jerarquia de poder».

«El poder té a veure amb el gènere, l’edat i les relacions filials. Cada un ocupa el seu lloc a l’entramat de la pel·lícula i no podem simular que som tots iguals i tenim els mateixos drets, hem de deixar de ser tan hipòcrites i assumir que ocupem espais diferents i que hi ha relacions de poder», ha ressaltat.

Jerarquia en les relacions

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Andrada, per la seva banda, coincideix amb Ballús que en totes les relacions hi ha una jerarquia i assenyala que aquesta «s’accentua» si un es relaciona amb persones de llocs amb estructures econòmiques i socials «molt diferents». «Hi ha coses que fem sense pensar, però quan desconstruïm les nostres relacions hi ha moltes coses que fem per herència, educació i per la nostra posició en la societat», assegura.

No obstant, considera que en el cas del seu personatge la situació és diferent perquè, segons el seu parer, la Marta actua «des de la innocència» i perquè li importen les persones. «Ella s’acaba adonant que alguns dels seus actes venen del privilegi occidental de noia blanca. Creiem que podem comprar la gent i les coses no funcionen així», ha conclòs.