Quan el luxe surt a rescatar l'art

Quan el sostre de la catedral de Notre-Dame de París va ser pastura de les flames, la tarda del 15 d’abril de l’any passat, els grans senyors de la moda francesa, llegeixi’s François-Henri Pinault, del grup Kering, i Bernard Arnault, propietari del grup LVMH, es van comprometre immediatament a recolzar econòmicament la seva restauració. El primer va anunciar una aportació de 100 milions d’euros; el segon la va doblar a 200 milions. Aquesta decisió, aplaudida i també criticada, no és la primera que involucra les marques de luxe amb la restauració i conservació del patrimoni històric artístic.

Fa uns dies, coincidint amb les desfilades de la moda a la capital francesa, novament una firma de luxe ha anunciat una contribució econòmica al patrimoni històric de la ciutat. Christian Dior, sota el paraigua del grup LVMH, ha firmat un acord de cinc anys amb el Museu del Louvre per tal d’ajudar a restaurar els famosos Jardins de les Tulleries, al districte I de la capital parisenca, el primer jardí públic que va tenir París, entre el Louvre i la plaça de la Concòrdia, un espai històric que anualment visiten 14 milions de persones.

I és que en això del mecenatge cultural les grans firmes estan arribant on no ho fan els fons públics amb les seves retallades. No és altruisme desinteressat. En això de l’amor a l’art també hi ha postureig. Els serveix per donar-se publicitat i obtenir algun tipus de deducció fiscal.  

View this post on Instagram

A post shared by Anthropologie Europe (@anthropologieeu)

Des que el Museu del Louvre, fa 15 anys, s’afegís als jardins de les Tulleries s’han posat en marxa diversos projectes per millorar-ne l’aspecte. No és només un rentat de cara. S’han instal·lat noves escultures, s’han netejat les fonts i reduït l’aigua dels sortidors per estalviar, s’han afegit arbres... Des de 1991 els jardins apareixen al llistat del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i la primera acció que naixerà ara de la unió entre Christian Dior i el Louvre serà la repoblació d’una zona, a l’oest del parc, amb 166 arbres de quatre espècies diferents. 

De fet, aquesta acció ja va començar la temporada passada, quan Dior va muntar per a la seva desfilada un petit bosc compost per 164 arbres que després serien replantats a diferents districtes de París. Cada convidat a la desfilada, a través de l’escaneig d’un codi QR instal·lat a l’etiqueta de cada arbre, podia esbrinar on és cada arbre. 

Sense deixar París, també cal recordar que Chanel va contribuir amb 25 milions d’euros a millorar l’aspecte d’aquest edifici únic de ferro i vidre que és el Grand Palais. Ubicat als Camps Elisis i contruït amb motiu de l’Exposició Universal del 1900, Chanel va acudir al seu rescat no per res. Cada temporada és l’escenari de les seves magnes desfilades, que el transformen des d’un poble alpí cobert de neu fins a una platja caribenya.

Un deure moral

A Itàlia també les grans famílies de la moda han hagut de sortir al rescat d’obres d’art, preferiblement les més conegudes i de més calat. Si el Colosseu de Roma es avui com és, en part és gràcies a Diego della Valle, el president i conseller delegat del Grup Tod’s, l’empresa italiana especialitzada en calçat i articles de roba. «Gairebé era un deure moral», assegurava l’empresari quan, el 2013, va posar sobre la taula 25 milions d’euros perquè el Ministeri de Béns i Activitats Culturals afrontés una ambiciosa rehabilitació. En la inauguració de les obres, qui aleshores era el primer ministre italià, Matteo Renzi, agraïa a Della Valle la donació, anunciant que es posava en marxa una nova política d’incentius fiscals que beneficiaria totes les empreses que ajudessin a recuperar el patrimoni històric.

Els nous Mèdici

També a la ciutat eterna, coincidint amb el 130è aniversari de la marca, Bvlgari va donar 1,5 milions d’euros per netejar i consolidar l’escalinata de la plaça d’Espanya. La mateixa mítica firma de joies també ha contribuït a la restauració del mosaic de les Termes de Caracalla, i a la millora de l’àrea del Largo Argentina, lloc on van apunyalar Juli Cèsar i amb uns treballs que està previst que s’acabin l’any que ve. I Fendi, altre dels cognoms que treuen lluentor al ‘made in Italy’, va finançar amb 2,4 milions d’euros els treballs de neteja de la cèlebre Fontana de Trevi, dins el seu programa ‘Fendi for fountains’.

En una altra ciutat que respira i viu en part de l’art, Florència, la firma Salvatore Ferragamo, un nom indissolublement associat a la capital del Renaixement –al centre històric es pot visitar el seu museu–, s’ha convertit en els nous Mèdici. Va donar 600.000 euros per recuperar vuit sales de la Galeria dels Uffizi, un dels museus més visitats d’Itàlia, i va arreglar la font de Neptú. Aquest any està fent el mateix amb les escultures de la piazza de la Signoria, entre les quals el David a piazzale Michelangelo, la rèplica en bronze de l’original en marbre que s’exhibeix uns carrers més enllà, a l’Acadèmia. El projecte és possible gràcies a la donació d’un milió llarg d’euros.

També Gucci va ajudar amb dos milions d’euros a un rentat de cara dels jardins Boboli ara fa tres anys. A canvi, va celebrar en un dels palaus al costat del jardí una de les desfilades sonades d’Alessandro Michelle.

View this post on Instagram

A post shared by 🇮🇹 Italia 🇮🇹 (@italian_places)

El lleó alat de Venècia

¿I què podem dir de Venècia? Doncs que fa uns anys Renzo Rosso, l’amo de Dièsel, va pagar cinc milions d’euros per salvar el pont de pedra de Rialto sobre el Gran Canal. «Si creem beneficis, és normal que també en surtin beneficiats els béns culturals i la societat, sobretot en aquest moment. Això no significa que el capital privat hagi de substituir l’Estat, però sí que ha de col·laborar», va explicar abans que comencessin les obres de consolidació del pont. Això sí, a canvi dels fons aportats, Renzo Rosso va poder exhibir publicitat dels seus texans al mateix pont i als vaporettos.

View this post on Instagram

A post shared by @enton.lika

Notícies relacionades

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

¿Quant guanya Pablo Motos?

Chanel també va restaurar fa uns anys l’icònic lleó alat del frontal de la plaça de Sant Marc i el mosaic que l’acull i ho va fer a so de bombo i platerets, igual que quan col·labora amb alguna exposició. Són grans gestos, sens dubte, però engrunes per a una ciutat que s’ofega. L’alcaldia de Venècia ha hagut de recórrer al finançament col·lectiu per poder pal·liar els estralls de la marea alta del novembre passat i la falta de turistes pel coronavirus.

De tota manera i només per comparar, la restauració de la casa dels amants de Pompeia, presentada fa uns dies i pagada amb aportacions dels fons europeus, s’ha acostat als 100 milions d’euros.