Mor Lucía Bosé als 89 anys a causa del coronavirus

No se n’ha pogut anar com ella hagués volgut, amb una festa amb tots els seus familiars i amics vestits de blanc de dalt a baix. Lucía Bosé, la gran senyora de blau, la viuda de Luis Miguel Dominguín, la mare de Miguel Bosé i de Paola i Lucía Dominguín, ha mort a Segòvia als 89 anys a conseqüència del coronavirus.

«Ja està al millor dels llocs», escrivia Miguel Bosé a Instragram al costat d’una foto d’ella a la seva casa de Brieva (a Segòvia, a la localitat on hi ha la presó on compleix condemna Iñaki Urdangarin. L’artista, que és a Mèxic, lògicament no ha pogut desplaçar-se per al comiat. Al seu costat hi ha hagut Paola, mentre que Lucía és a València. Les seves restes són al tanatori de Segòvia i, tal com ha decretat el Govern, no hi haurà funeral.

 «De cap manera ella sentia que tingués 89 anys, el seu esperit era molt més jove i tenia moltes ganes de viure i de continuar donant guerra», deia Lydia Lozano a Telecinco, que explicava, a més, que recentment Lucía Bosé va estar amb la seva secretària recorrent la comarca del Bierzo i que tenia moltes ganes de veure també el pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la, ella que tant creia en els àngels. Però no va poder ser. Es va trobar malament i va haver de tornar a la seva casa del poble a Brieva (Segòvia), el seu retir al camp i on la matriarca ha viscut tots aquests últims anys, tot i que no reclosa. Fa només unes quantes setmanes se la va poder veure al ‘talent show’ de TVE lluint la seva desimboltura i la seva cabellera blava.

Nascuda a Milà el 1931, l’artista ha sigut la matriarca d’una saga d’artistes capitanejada per Miguel Bosé, que també mostrava aquest diumenge les seves condolences a tots els afectats per la crisi del Covid-19 a través del seu compte d’Instagram. 

Lucía Bosé ha sigut història viva d’Espanya. Va destacar després del seu matrimoni amb el torero Luis Miguel Dominguín, el pare dels seus fills: Paola i Lucía Dominguín, i Miguel Bosé. Entre els seus nets destacava també la desapareguda Bimba Bosé, i Nicolás Coronado, fill de l’actor José Coronado.

Icona de postguerra

L’actriu, queels últims anys es va dedicar a la pintura i sempre portava uns icònics cabells blaus, deixa un enorme llegat artístic, així com el seu inoblidable humor i naturalitat, amb què es va guanyar l’afecte del públic.

Va ser una de les actrius més importants del cine de la postguerra gràcies a pel·lícules com ara ‘Muerte de un ciclista’ (1955), que va rodar a les ordres de Juan Antonio Bardem.

Abans, el 1947, una joveníssima dependenta d’una pastisseria milanesa anomenada Lucía va saltar a la fama després de guanyar el concurs de Miss Itàlia. Poc després va iniciar la seva carrera com a actriu.

En la seva filmografia s’inclouen obres amb directors com ara Antonioni –‘Crónica de un amor’ o ‘Crónica de un amor’–, Fellini –‘Satiricó’–, Jean Cocteau –‘El testament d’Orfeu’– i Luis Buñuel –‘Así es la aurora’–.

El 1955, després del seu casament amb el torero Luis Miguel Dominguín es va convertir en un personatge habitual de les portades de les revistes. 

Malgrat estar una important quantitat d’anys allunyada del cel·luloide, Bosé va recuperar la seva tasca com a actriu a finals dels anys 60, on va participar en pel·lícules de cineastes com ara Antonio Mercero i Josefina Molina. Després, les seves participacions van ser més esporàdiques, fins a arribar a l’any 2013, quan va rodar la seva última pel·lícula ‘Alfonsina y el mar’, de David Sordella.

Homenatge a Roma

L’octubre de l’any passat, Lucía Bosé es va donar un bany de multituds a la XIV Festa del Cine de Roma. Va ser per presentar unes memòries amables que li va fer a mida l’escriptor Roberto Liberatori, on repassa sobretot els seus inicis, des de la seva infància en una família camperola de Milà fins als seus anys daurats en el cine. L’actriu tornava a seduir l’audiència deixant anar algunes perles. «No puc parlar malament de Franco. Era un home normal, però el meu marit [el torero Luis Miguel Dominguín] era més franquista que Franco».

Al llibre, titulat ‘Lucía Bosé, una biografía’, que inclou algunes fotografies, es recorda que va ser descoberta pel seu «estimat» Luchino Visconti enlluernat pels seus trets. «Va ser ell que em va descobrir quan tenia 16 anys i treballava en una pastisseria Galli de Milà. ‘Tu ets un animal cinematogràfic’, em va dir mentre preparava una capsa de castanyes confitades». Va ser l’inici d’una història entre tots dos i l’origen de la seva carrera: «Va ser com un germà, un amant. Vaig donar a Visconti el que he donat a pocs homes, un amor veritable», va explicar. La pena més gran del cineasta és que ella no volgués dedicar-se al teatre, en part pels seus problemes pulmonars: «No he fet teatre mai, soc un desastre», va confessar entre rialles.

Cal seguir endavant

En la presentació, Bosé va recordar també la seva participació en ‘Satiricó’, la pel·lícula de 1969 de Federico Fellini, a qui va qualificar d’«adorable», a Luis Buñuel el va definir amb afecte com «un altre boig», i va recordar les seves baralles amb Michelangelo Antonioni, que sempre volia introduir canvis en el seu personatge.

«La segona guerra mundial va ser l’experiència més dura de la meva vida», va recordar algú que va arribar a veure amb els seus propis ulls Mussolini i la seva amant Clara Petacci penjats a la plaça Loreto de Milà, una cosa de la qual també va aprendre. «Vaig comprendre el que és la vida i que cal seguir endavant».

L’èxit la va portar a Espanya, contractada per Juan Antonio Bardem per rodar ‘Muerte de un ciclista’ (1955), obra clau en la seva filmografia i en la seva vida privada, ja que va ser llavors quan va conèixer Luis Miguel Dominguín. Pocs anys abans, el 1947, havia sigut proclamada Miss Itàlia. Llavors va topar amb una Espanya «50 anys per darrere d’Itàlia». De la seva unió amb el torero van néixer Miguel, Lucía i Paola. Bosé sempre ha recordat que al torero no li va fer cap gràcia veure el seu primogènit, Miguel Bosé, iniciar la seva carrera musical ballant amb leotards allò de ‘Don diablo’.  

Lucía va reconèixer que des de fa 60 anys la seva vida és a Espanya i que no pensava tornar a Itàlia. Ho va fer per acomiadar alguns amics, com l’estilista Piero Tosi i l’escenògraf Franco Zeffirelli, mort al juny. 

El dibuix de la Tata

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Gràcies al seu treball en el cel·luloide i a la seva unió amb Dominguín, Lucía es va fer amb personalitats destacades del món de la política, la cultura i l’art. Un dels amics del clan Dominguín-Bosé va ser Pablo Picasso, amb qui va mantenir una gran amistat. Per la seva relació amb el pintor malagueny Lucía Bosé ha sigut notícia recentment. I és que les nebodes de Remedios de la Torres Morales –la mainadera dels seus fills durant més de 50 anys–, li van reclamar als jutjats un dibuix que l’artista havia regalat a la Tata el 1963. Finalment, Lucía va quedar absolta

Lucía Bosé va fracassar en el seu intent de mantenir el seu museu dels àngels a Turégano (Segòvia), però mantenia la seva activitat artística. L’agost passat presentava a Brieva ‘El arte de Lucía Bosé’, una col·lecció de plats pintats, alguns d’ells inspirats en la seva neta Bimba Bosé, morta a causa d’un càncer el 20 de gener del 2017. Un altre dels episodis viscuts, i que la biografia passa per alt, ha sigut la ruptura del seu fill Miguel Bosé amb qui va ser la seva parella durant 26 anys, el valencià Nacho Palau i la denúncia interposada per aquest últim «per a la defensa i protecció dels seus interessos i, fonamentalment, els dels fills menors».