Un tsunami d'ànims per a Dani Rovira

La notícia va córrer dimecres a la tarda tan rabent i veloç com aquest virus que mata. «Dani Rovira té càncer. Ho ha dit en el seu Instagram. Quina putada, perquè mira que n’és de bon paio», es comentava des de més d’un balcó a les vuit del vespre, entre els aplaudiments al personal sanitari.

L’actor malagueny, de 39 anys, per evitar una cosa que sempre ha deixat clar que detesta, «el cercle d’especulacions i sensacionalisme en certa premsa, i com que soc un personatge públic», explicava en el seu compte d’Instagram, on té 1,8 milions de seguidors, que iniciava amb la primera sessió amb quimioteràpia la seva «llarga lluita contra la bèstia», una bèstia a la qual posava «nom i cognoms, un limfoma de Hodgkin «que té bon pronòstic». El còmic penjava una foto del braç amb una xeringa i seguia amb el seu missatge valent i positiu. «Tot això passarà. Estarem lluitant i protegint-nos a casa, amb els meus tres gossets i amb la meva companya de vida, la Clara».

View this post on Instagram

A post shared by claralago1 (@claralago1)

La Clara és Clara Lago, amb qui va protagonitzar ‘Ocho apellidos vascos’ i la seva continuació, ‘Ocho apellidos catalanes’. I és també la seva parella, tot i que durant un temps ho van deixar. L’actriu madrilenya li enviava poc després tota una declaració d’amor, molt aplaudida a les xarxes. «Amic, mestre, company de viatge i de l’ànima... no tinc cap dubte que si la vida t’ha col·locat aquest aprenentatge al camí és perquè pots superar-lo i només et farà més gran i més savi del que ja ets. És un honor poder acompanyar-te, ara i sempre, perquè les ‘etiquetes’ es passen per l’arc del triomf quan el que se sent és tan fotudament incondicional. Si hi ha alguna cosa que per a mi, en aquestes 30 primaveres que porto, dona sentit a la vida, a la nostra existència, és experimentar l’AMOR, en majúscules, sense pretensió, límits ni condicions.  I ja et dic jo que el meu el tens».

L’actriu donava, a més, virtualment, gràcies de cor per tots els missatges de recolzament que estaven rebent. «L’energia viatja lluny i arriba, i confio que això també farà la seva part».

El missatge de Rovira, carregat d’humor, amor, solidaritat i esperança, ha generat un tsunami de recolzaments, molts, anònims, com el d’un senyor de 71 anys que li recorda que ell va superar amb èxit un limfoma de Hodgkin –un tumor hematològic que té entorn del 80% de possibilitats si s’agafa a temps– i ara veu la vida d’una altra manera. Fins al d’un altre malagueny conegut, Pablo Alborán, que reconeixia: «Tant de bo pogués fer-te una abraçada forta i plena d’energia en aquest moment. A totes, Dani, a tots. No dubtis mai del guerrer que portes dins». I com aquest, centenars, milers.

La gira d’‘Odio’

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Dani, que és un esportista nat –llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Granada–, estava de gira per diverses ciutats espanyoles omplint teatres amb el seu monòleg ‘Odio’, una gira que ja va quedar en suspens per l’estat d’emergència. El protagonista de ‘Superlópez’ i presentador de la gala dels Goya durant tres anys seguits, ha alternat durant aquests últims anys els seus papers en comèdies amb una intensa tasca solidària. 

Va crear, juntament amb Clara Lago, la Fundació Ochotumbao, que treballa per millorar la vida dels més desfavorits, la conservació del medi ambient i la defensa dels animals. Ell, com la seva parella, es declara antitaurí i vegà, i fa campanya en aquest sentit a través de la seva col·laboració a El Hormiguero, el seu ‘podcast’ a la Cadena SER, i en documentals com el de ‘Todos los caminos’, un viatge a Roma amb bicicleta per donar visibilitat a la malaltia rara, la síndrome de Rett, o les funcions de teatre ‘Improviciados’, que des de fa diversos nadals realitza a la seva Màlaga natal i en què destina tot el recaptat a donar un cop de mà. Ja ho va fer amb el jove de Marbella Pablo Raéz, que va morir el febrer del 2017 a causa d’una leucèmia i aquell any es van disparar a Espanya les donacions de medul·la òssia.