Uma Thurman, 50 anys d'èxits, amors i denúncies

Uma Thurman arriba a la cinquantena dimecres vinent, 29 d’abril. No ha sigut un trajecte fàcil, ni en l’àmbit cinematogràfic ni en el personal. La seva història està tan farcida de pel·lícules importants (‘Henry y June’, ‘Pulp fiction’, ‘Els miserables’, ‘Kill Bill’, ‘La casa de Jack’) com de complicades situacions familiars i sentimentals, a la qual cosa s’ha d’afegir, i no és poc, el fet d’haver sigut una de les víctimes del productor/depredador Harvey Weinstein, ara entre reixes.

El cas va sortir a la llum el 2018, en una entrevista amb l’actriu a ‘The New York Times’. Thurman es va afegir a les denúncies contra Weinstein per agressió sexual i va relatar que primer l’havia convidat a la sauna de la seva habitació en un hotel de París. «Després, en un hotel londinenc, va intentar llançar-se sobre meu i exhibir-se, fent tota mena de coses desagradables», va explicar l’actriu. Això va passar a mitjans dels 90, quan gràcies a l’èxit de ‘Pulp fiction’ (1994), era una de les estrelles femenines de la firma Miramax. En una posterior cita de teòrica de reconciliació, el productor va amenaçar de destruir la seva carrera. Ella va callar, però no va oblidar. El Dia d’Acció de Gràcies del 2017, va ser molt explícita amb Weinstein a través d’Instagram, desitjant felices festes gairebé a tothom: «Excepte a tu, Harvey, i a tots els teus malvats conspiradors, m’alegra que sigui una lenta agonia».

Origen budista

La seva infància i joventut no va estar exempta de problemes. Nascuda a Boston, el 29 d’abril de 1970, Thurman representa la idea de l’encreuament cultural. Tot i que té la nacionalitat nord-americana, la seva mare va néixer a Ciutat de Mèxic, el seu pare és novaiorquès d’origen escocès, irlandès i alemany, i els seus avis materns són alemanys i suecs. La mare, Nena Thurman, va ser model i abans havia estat casada amb Timothy Leary, un dels gurus de l’LSD als 60. El seu pare, Robert Thurman, és professor d’estudis indotibetans i màxima autoritat en budisme. D’aquí ve el seu nom, posat en honor a la deessa índia Uma, dona del déu Shiva i coneguda també en la religió hinduista com a Parvati.

Alta i desmanegada

La família es mudava constantment. Aquesta itinerància, la seva excepcional estatura –1,80 metres– i els peus massa grans, van arribar a acomplexar i incomodar Uma Thurman, sobretot en la relació amb les seves companyes d’escola. Molt prima també, d’aparença desmanegada, suposava igualment un exemple de nova bellesa, cosa que la va portar primer a posar com a model i, després, a buscar-se la vida en el cine.

Instal·lada a Nova York, va aparèixer en portades de revistes com ara ‘Glamour’ i va tenir els seus primers papers d’importància en dos films de 1988, ‘Les aventures del baró Munchausen’ i ‘Les amistats perilloses’, en què seduïda pel personatge de John Malkovich, ja va mostrar el potencial de la seva sexualitat entre innocent i provocadora. Que encarnés la dona de Henry Miller a ‘Henry y June’ (1990) va ser un pas més cap aquesta nova iconografia sexual.

Després de diversos revessos comercials –entre els quals el d’‘Ellas también se deprimen’ (1993), un film en què Gus van Sant no va explotar els seus peus però sí que va exagerar notablement els polzes de les seves mans– i de no tenir èxit en les proves per a ‘Pretty woman’ (1990), Tarantino la va rescatar per a ‘Pulp fiction’ i les seves dues celebrades seqüències, la del ball amb John Travolta i la de la sobredosi d’heroïna. Tarantino la considerava la seva musa i amb ell va acceptar filmar uns llargs plans dels dits dels seus peus a ‘Kill Bill’ (2003). Malgrat això, el record no és especialment encoratjador, ja que va acusar el director de posar en perill la seva vida en la seqüència de l’accident de cotxe a ‘Kill Bill’.

Vida amorosa atrafegada

Els anys 90 van ser els millors per a ella. Va interpretar la dolenta Heura Verinosa a ‘Batman i Robin’ (1997) i va ser una d’encomiable Emma Peel a ‘Els venjadors’ (1998), formant una parella molt ‘cool’ amb Ralph Fiennes. També hauria pogut interpretar Marlene Dietrich en un biopic que planejava el director francès Louis Malle, però arran de la mort

de Malle el 1995, el projecte va quedar cancel·lat.

La seva vida amorosa ha sigut atrafegada. Casada durant un any i mig amb l’actor Gary Oldman, entre 1990 i 1992, el maig de 1998 va contreure matrimoni amb Ethan Hawke, amb qui va formar parella a ‘Gatacca’ (1997) i ‘La cinta’ (2001). Hawke la va dirigir a ‘Chelsea walls’ (2001), van tenir dos fills, Maya Hawke –vista a ‘Érase una vez en... Hollywood’ i a ‘Stranger things’– i Levon Thurman-Hawke, i es van divorciar el 2004.

Després va mantenir una llarga relació amb l’hoteler milionari André Balazs, que acabava de divorciar-se de Katie Ford, hereva de l’agència de models Ford Models. El 2008, Thurman va anunciar el seu compromís matrimonial amb el financer anglofrancès Arpad Busson, amb qui té una filla, però un any després el van cancel·lar i la seva història ha sigut la d’una cadena de trobades i desacords fins al 2017. També se li coneixen relacions amb els actors Timothy Hutton –el 1995, quan van fer junts ‘Beatiful girls’– i John Cusack, i li va ser atribuït un idil·li amb Robert de Niro, amb qui va protagonitzar ‘La chica del gángster’ el 1993.

La seva presència va disminuir en importància a partir del 2000, però no el seu compte bancari. La pel·lícula per la qual ha cobrat més diners no és precisament la més llustrosa de la seva carrera, la comèdia de ciència-ficció ‘Mi súper exnovia’ (2006). Es va embutxacar gairebé 13 milions d’euros, una barbaritat comparats amb els 275.000 que va guanyar per ‘Pulp fiction’.

Imatge de Lancôme

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

La firma de cosmètics Lancôme la va contractar el 2000 com a imatge de la companyia. El lucratiu acord era de cinc anys: Thurman va cobrar pels dos primers 5,3 milions d’euros i, pels següents, gairebé tres milions. El contracte va acabar cinc anys després, però, el maig del 2008, l’actriu va interposar una denúncia a Lancôme per ús il·legal del seu nom i imatge i va exigir un milió d’euros de compensació. El motiu: va constatar que uns anuncis que havia fet per a Miracle, una de les fragàncies de la firma, continuaven utilitzant-se al Canadà i diversos països asiàtics.

Aquest aldarull als jutjats va coincidir amb una altra demanda, la que va posar per assetjament de Jack Jordan, un individu desequilibrat i obsessionat amb l’actriu, a qui assetjava a l’entrada del seu apartament novaiorquès i un assetjador que també enviava correus electrònics a alguns dels seus familiars i va amenaçar de suïcidar-se si Thurman no li feia cas. El juny del 2008, Jordan va ser condemnat per delicte d’assetjament greu, tot i que va ser exculpat d’altres càrrecs i obligat a sotmetre’s a tractament psiquiàtric. El jutge va acceptar que el seu comportament havia sigut sinistre, però no criminal.