Les anècdotes espanyoles de Woody Allen

Demà arriba a la llibreries, amb Alianza Editorial, el llibre de memòries de Woody Allen. Unes memòries de les quals s’ha parlat molt i que fins i tot Hachette no es va atrevir a publicar als Estats Units –ho va fer una altra editorial el març passat– per les nombroses crítiques rebudes. La figura d’Allen ha estat tots aquests anys en dubte després que la seva filla Dylan denunciés que havia abusat d’ella. Ell ho nega en el text, critica la seva ex Mia Farrow i afegeix: «M’és indiferent que la gent em recordi com a cineasta o com a pedòfil»  

En les 400 pàgines d’‘A propósito de nada’ el cineasta, de 84 anys, recull també algunes anècdotes relacionades amb el seu pas i els seus rodatges a Espanya. Dedica diverses pàgines a Oviedo i en especial el que va suposar la concessió del Premi Príncep d’Astúries de les Arts 2002 per la seva dilatada trajectòria. Va ser allà on va conèixer el per llavors príncep Felip i van forjar una amistat que va acabar en un sopar privat a Nova York.

View this post on Instagram

A post shared by Alianza Editorial (@alianzaeditorial)

 

«La meva família coneix la Reina [Sofia], també el príncep d’Espanya [Felip], que posteriorment vindria a sopar a la nostra casa de Nova York. Estic fora del meu element. Hi ha cotxes davant de casa nostra al norata-dos i el servei secret està examinant el soterrani, el sostre, el jardí», diu Allen sobre aquesta visita. I justifica el registre amb un: «Al cap i a la fi, el príncep, que posteriorment serà rei d’Espanya, ve a sopar», recorda, per després reprendre la seva narració de l’estada a Oviedo com a conseqüència del premi.

Allen admet que «mai havia sentit parlar» d’Oviedo abans de la trucada per recollir el premi i la seva idea era la de «passar» d’aquest guardó com havia fet una mica abans amb el premi a la seva trajectòria en els Globus d’Or. «No tenia la menor intenció d’anar fins allà i, sisplau, deixeu-me en pau que estic veient el partit», relata. «De sobte, em truca el distribuïdor de la nostra pel·lícula a Espanya amb un atac de pànic. No puc rebutjar aquest premi. És el més important d’Espanya, és enorme a tot Europa. L’entreguen el príncep i la Reina. És com el Nobel per a ells», recorda Allen, mentre creu estar davant d’«un error administratiu».

Penélope, un dels éssers més sexis

Finalment, va acceptar i en el relat d’aquells dies d’entrega recorda especialment la figura del dramaturg Arthur Miller –«em concediran el mateix honor que a l’autor de ‘La mort d’un viatjant’. Ha de ser una equivocació», confessa amb admiració–. La imatge amb què es va quedar Allen d’Oviedo va ser la d’«una ciutat petita de clima londinenc que és una delícia».

L’autor també té un record per a l’estiu que va passar a Espanya filmant ‘Vicky Cristina Barcelona’, en la qual van participar Penélope Cruz i Javier Bardem. «Quin grup d’actors. Per no esmentar Javier Bardem, un dels millors actors del setè art», relata el cineasta, que també es mostra encantat amb el treball de Cruz.

«Penélope, a més de ser tot un talent, complicat i excel·lent, com a actriu, és un dels éssers humans més sexis de la faç de la terra, i reunir-la amb Scarlett Johansson va fer que el valor eròtic de cada una d’elles es quadrupliqués», assenyala en el text, per després destacar que el seu Oscar per aquesta pel·lícula va ser «merescudíssim».

Sexe de bon gust

Allen també explica amb humor la seva ‘batalla’ per la qualificació de la pel·lícula arran d’una escena de sexe entre les dues actrius. «Volíem que la pel·lícula tingués una qualificació R (que indica que els menors de 17 anys han d’acudir al cine acompanyats d’un adult), però només ens van assignar la de Guia Parental (alguns continguts poden no ser apropiats per a nens)», ironitza.

Segons el director, la decisió final de posar aquesta qualificació a la pel·lícula va ser perquè, segons els responsables d’aquestes etiquetes, «el sexe entre les dues dones estava representat amb molt bon gust». «L’única vegada en la meva vida que se’m va acusar de bon gust va acabar perjudicant el resultat de taquilla», fa broma.

El director recorda aquell «gran estiu» que va passar a Barcelona menjant al restaurant Ca l’Isidre «totes les vegades que es va poder» i al·ludeix al fet d’haver rodat a la capital catalana com «un somni».

El recolzament de Bardem

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Aquestes memòries han estat precedides de polèmica perquè diverses editorials van rebutjar publicar-les al veure’s embolicat en acusacions per abusos sexuals a la seva filla Dylan Farrow. El cineasta dedica diverses pàgines a aclarir-ho i en un apart esmenta les persones que van ser al seu costat durant una campanya «injusta i fastigosa».

A més de Scarlett Johansson, Alec Baldwin i Diane Keaton, el director també ressalta el recolzament de l’actor espanyol Javier Bardem. «També Bardem va ser molt directe i va expressar la seva fúria pel que va denominar un linxament públic».