Angelina Jolie parla del divorci de Brad Pitt: «Em sentia insignificant»

L’any 2016, la parella de pel·lícula Angelina Jolie i Brad Pitt es va trencar. Quatre anys després, la protagonista de ‘Lara Croft: Tomb Raider’ ha trencat el seu silenci en una entrevista per a ‘Le Figaro’ i ha explicat com va viure aquella tràgica situació: «Va ser un moment complicat, no reconeixia allò en què m’havia convertit, era més petita, com insignificant. Vaig sentir una tristesa profunda i real, estava ferida».

No obstant, també va treure una cosa bona d’aquella dura etapa: «D’altra banda, va ser interessant tornar a connectar amb aquesta humilitat i fins i tot aquesta insignificança que vaig sentir», ha explicat, alhora que recordava que la ruptura sentimental amb el seu marit va venir acompanyada d’altres problemes: «A més de tot això vaig tenir alguns problemes de salut. Totes aquestes coses et recorden la sort que tens d’estar viva. Aquesta és una altra lliçó més per transmetre als meus fills: la idea de renovació i, sobretot, una possible tornada a l’alegria de viure. He de redescobrir l’alegria», ha afirmat en l’entrevista.

Mare entregada

Notícies relacionades

El cas de Ter Stegen

Per què Jonathan Andic, hereu de Mango, ha suspès sobtadament el seu casament

Jolie ha confessat que el seu paper com a mare sempre ha estat per damunt de tot: «Això, sens dubte, preval sobre tot. Al matí, em desperto mare. Avui, demà una altra vegada i per sempre, perquè una vegada que et converteixes en progenitor pertanys a altres éssers, ja no et pertanys per complet. Tota la meva vida i les meves eleccions condicionen la vida dels meus fills. Les seves necessitats i prioritats són la meva prioritat, i estic molt atenta a qualsevol cosa que hi pugui influir o perjudicar-los. Per tant, soc mare contínuament, i només quan són a l’escola puc començar la meva tasca humanitària i política. Truco a la meva oficina, escric editorials per a la revista ‘Time’... Una vegada tot això acabi finalment podré dedicar-me al cine», confessa.

L’actriu sempre s’ha abocat a projectes humanitaris i mai ha tingut por d’involucrar-se en projectes en què creia: «Sempre busco la llibertat, i si de vegades puc semblar atrevida, és perquè realment no trio la prudència o la moderació. Tinc una casa enmig de la selva, i mai m’he negat a anar a un territori en conflicte. Treballo a l’ONU, col·laboro amb l’exèrcit, m’esforço per viure experiències que considero necessàries per a la meva construcció com a ésser humà. M’obligo a fer coses que m’intimiden i que de vegades m’espanten».