Ana Belén segueix al cim aliada amb els seus gens

Ana Belén es manté en forma, als 69 anys, amb un aspecte que l’allunya molt d’aquesta xifra i una energia que secunda la seva aparença. «Són els gens», diu ella. Li continuen arribant els treballs i els reconeixements, com el premi Corral de Comedias que aquest dimarts li ha sigut entregat al Festival d’Almagro, a Ciudad Real.

«Tinc la sort que encara em truquen», diu amb modèstia l’actriu i cantant madrilenya en declaracions a Efe. «Soc molt feliç perquè la meva vida teatral ha estat molt lligada a Almagro, al seu Corral de Comedias, l’únic espai que hi havia quan fèiem gires i que després, de la mà del festival, va començar a tenir tots aquests teatres d’ara. És una meravella», assegura l’artista. L’acte d’entrega del premi ha estat presidit pel ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes.

El debut i Miguel Narros

A Almagro, recorda Ana Belén, també va rodar una pel·lícula, ‘El Buscón’, el 1979: «És un lloc molt lligat a les meves experiències com a actriu. Està ple de referències», afegeix. Allà va fer una «llegendària» interpretació de ‘La hija del aire’, de Calderón, sota la direcció de Lluís Pascual.

El seu debut al teatre va anar de la mà del seu «pigmalió», el seu mestre i «segon pare», Miguel Narros, amb l’obra ‘Numancia’, de Cervantes, que van fer al Teatre Español a mitjans dels anys 60, una trobada «vital» en la seva carrera. «Jo podria haver seguit per un camí que era un atzucac: el món dels nens prodigi. Podria haver-se destrossat la meva vida, però Narros em va obrir un camí que no sabia ni que existia», relata.

Però la seva primera actuació no va ser al teatre, sinó cantant: als 11 anys a la ràdio i va gravar el seu primer disc amb 13. «Quan comences tan petita i no interromps la carrera, si continues treballant tens darrere teu un bagatge de molts anys, per això he compartit treballs amb la gent més important d’aquest país, però no és mèrit meu sinó que vaig començar molt aviat. M’apassiona treballar i fer-ho com crec que cal fer-ho», diu. «Si no t’impliques en el que t’envolta això no té sentit. Aquesta professió requereix comprometre-s’hi profundament i saber que vas sempre per una corda fluixa. Aquesta carrera és de molta inseguretat però és una passió».

El ‘hit’ amb Ojete Calor

Durant el confinament ha sigut ‘trending topic’ a les xarxes protagonitzant amb Carlos Areces i Aníbal Gómez, el duo de subnopop Ojete Calor, el vídeoclip del seu tema de fa 40 anys ‘Agapimú’ i que ella sabia que cantaven als seus concerts. «Em van proposar gravar-la i em va semblar bona idea. Ho vam fer la setmana anterior al confinament en estudi. Després va passar el que va passar i ells volien seguir endavant amb la idea de fer un videoclip i així, tan senzillament, ho vam fer, d’una forma molt relaxada i improvisada», diu rient.

«De vegades és com millor surten les coses. Qui es podia imaginar que tindria aquest impacte... Les circumstàncies per les quals estem passant són tan especials que pot passar qualsevol cosa i fins i tot això. És una cançó molt optimista i necessitàvem una cosa així», recalca.

L’any que ve, el 27 de maig, complirà els 70 anys i la seva aparença i força són tan incombustibles com les d’un ‘rolling stone’, admet l’artista, que ha fet més de 40 pel·lícules, 36 treballs musicals i una trentena d’obres de teatre. «Són els gens. No és un mèrit. En la meva família tots som així de prims. Els meus fills –David i Marina, fruit del seu matrimoni de 48 anys amb el també cantant Víctor Manuel– també són primíssims i bastant més alts que jo», explica.

Notícies relacionades

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

¿Quant guanya Pablo Motos?

Reconeix que li agrada cuidar-se i fa «pilates, ioga, ball, barra clàssica»: «M’agrada fer tot això perquè m'aclareix i m’omple d’energia». «Fora d’això la meva vida és feina. M’agrada riure molt i estar amb amics. Quan em miro al mirall em continuo reconeixent. Però com cada dia et mires al mirall et vas acostumant a aquesta imatge que no és la que tenia amb 50 anys. L’edat no se’t tira a sobre sinó que el teu físic es va adequant i l’alternativa no la vol ningú», diu fent broma.

La seva «alegria» és que continua tenint projectes, que li continuen trucant, i revela que té «dos projectes teatrals formidables» i espera que aviat puguin reprendre ‘La piedad’, la segona pel·lícula que dirigeix Eduardo Casanova. «Tinc la sort que em truquen i em recorden per fer coses que m’agraden. Jo he tingut molta sort en la meva vida perquè a part d’haver trobat persones fonamentals i continuar treballant em donen premis com aquest a Almagro», resumeix feliç.