L'últim adeu al patriarca dels Janeiro

A una hora molt taurina, les cinc de la tarda, els Janeiro han acomiadat aquesta tarda el patriarca del clan familiar, Humberto Janeiro, mort diumenge a l’Hospital Universitari de Jerez de la Frontera, on estava ingressat a causa d’una fallada multiorgànica que el mantenia a la Unitat de Cures Intensives. Per allà van passar en els últims dies els seus quatre fills, Humberto, Jesulín, Carmen i Víctor, i allà van estar tots ahir, recolzant-se els uns amb els altres després de conèixer la notícia de la mort del seu pare. En el comiat només hi ha sigut l’estricta família, pels protocols que marca la lluita contra el coronovirus.

Al matí el cos sense vida d’Humberto va ser traslladat al cementiri d’Ubrique, el poble de la serra de Cadis que aquesta família va ajudar a posar també al mapa de la premsa rosa gràcies a tots els episodis viscuts a la finca ‘Ambiciones’. Un dels primers a acudir a la sala de vetlla del cementiri va ser el fill gran, Humberto, que apareixia visiblement afectat i lluint una camisa negra en senyal de dol. Amb vestit fosc i corbata i amb aspecte també seriós darrere de la mascareta acudia també Jesulín de Ubrique acompanyat per la seva dona, María José Campanario.  Els reporters de Telecinco explicaven que Carmen Janeiro havia esquivat les càmeres i que Víctor Janeiro, el menor del clan, va ser l’encarregat d’acompanyar el fèretre des de l’Hospital Universitari de Jerez de la Frontera al cementiri. Beatriz Trapote, dona de Víctor Janeiro, li enviava un carinyós missatge fa uns dies a través d’Instagram per desitjar-li una ràpida millora. No obstant, diumenge lamentava la mort del seu sogre, a qui ha definit com un gran avi amb els seus fills, Víctor, de quatre anys, i el petit Oliver, de gairebé dos anys. 

Humberto, el tigre d’Ambiciones, va ser el cap visible del clan fins que, el 2003, Carmen Bazán, la seva exdona i mare dels seus fills, li va demanar el divorci i va ser explusat de la finca familiar per la qual el seu fill Jesulín, el 1990, havia desemborsat 75 milions de les antigues pessetes per assentar tota la família. En aquelles 300 hectàrees, amb mansió de 2.000 metres quadrats amb 10 habitacions, plaça de toros, capella i ramaderia pròpia, els Janeiro van presentar al món el tigre Currupipi, van sobreviure al tempestuós pas d’una Belén Esteban menystinguda i que va saber prendre’s i viure folgadament de la seva venjança i, també, van rebre María José Campanario, juntament amb qui Jesulín va trobar l’estabilitat sentimental.

Notícies relacionades

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

¿Quant guanya Pablo Motos?

Abans una pinya, els Janeiro van copar durant anys titulars de crònica rosa d’aquest país. Sobretot Jesulín, que emplenava places, protagonitzant tancades amb sis toros en els quals, des de l’estesa, quan sortia a coll, plovien tantes flors com sostenidors de les seves enamorades seguidores. I allà hi havia el seu pare, que havia presenciat la feina a la barrera per portar-lo a una altra plaça o a un festival de música com el de Benidorm, on va cantar el cèlebre «toa, toa, toa...» després de tallar tres orelles a Cadis.

El pare de Jesulín va ser clau en la vida del seu fill com a figura del toreig. De jove organitzava celebrcions taurines i concerts tant en el seu Ubrique natal com als pobles pròxims de la serra de Cadis. I durant un temps va emigrar a Suïssa. Una vegada que Jesulín va començar a ingressar grans quantitats de diners, es va dedicar a gestionar el seu patrimoni. Els mals temps van arribar després de la dissolució del seu matrimoni amb Carmen, quan van sortir a la llum els seus deutes amb Hisenda. El 2006, va estar implicat en l’operació Karlos, una investigació sobre un frau a la Seguretat Social per cobrar la incapacitat que va esquitxar la seva nora, María José Campanario, i a la mare d’aquesta, Remedios Torres.