Contra les plagues bíbliques, cava

Potser és un exorcisme que va fer el monjo Dom Pérignon el que ha donat vol etern als vins d’estrelles, però el cert és que el xampany i el cava donen empenta, alegria i moral per enfrontar-se a tota mena de situacions. Ja ho va escriure Napoleó: «El bec en les meves victòries i el necessito en les derrotes». O Churchill, el lleó de l’imperi britànic. N’esmorzava tant en els dies amargs de Dunkerke com en el més gloriós dels triomfs. Hitler era abstemi i vegetarià.

En aquest temps de plagues bíbliques en què només ens faltaven les llagostes africanes, els escumosos segueixen mantenint la seva potent seducció que els fan antídots de la tristesa. Cito De Amicis: «La copa ens tenyeix de color daurat tots els records de la jornada». Així ho vam fer quan va morir el generalíssim i els espanyols vam pensar que, per fi, podríem aconseguir l’impossible. El cava significa les alegries compartides, la sensualitat triomfant davant els desitjos encadenats. Van florir les xampanyeries ¿recorden La Cava del Palau? Als restaurants tenien el magnífic costum de rebre’ns amb una copa d’itinerants bombolles i totes les hores eren ideals per brindar.

En pocs anys va passar a ser una senya d’identitat, juntament amb l’idioma recuperat. Després el sentit comú al burgès vuitcentista, versió seny català, va posar límit a aquesta anarquia vital. Era millor oblidar els gestos públics demostratius de riquesa. Ser feliç i manifestar-ho no tocava. La lluita davant la Covid, al recuperar els espais íntims com a punts de referència, ha tornat els escumosos al primer pla. Cada vegada són més els que segueixen els passos de D’Annuzio que el bevia per prescripció mèdica com a antidepressiu.

Plaga de míldiu

Allò dolent de les ires dels déus és que es presenten en cadena. Al marge del virus, el sector vitícola ha rebut la punyalada d’una infecció de míldiu d’una virulència desconeguda en les últimes dècades. El bitxo és un fong que ataca les fulles i en determinades circumstàncies, com les d’aquesta verema, el raïm i els ceps. Per defensar-se no hi ha mil solucions.

Segons comenta Xavier Nadal, propietari de Cavas Nadal, «el tractament en biodinàmica és complicadíssim, a base d’infusions vegetals. El millor remei és l’oxiclorur de coure. No pot arribar al carràs, només a les fulles. Les quantitats utilitzades han disminuït moltíssim. Abans eren sis quilos per hectàrea, ara no superen els quatre». De la mateixa opinió, Antoni Cantos, enòleg de Juvé i Camps, explica «s’han de fer analítiques diàries de les mostres per detectar la proporció de coure. A més, els llevats són fongs, com el míldiu, i un excés d’aquest element complica la seva acció fermentativa. Afinant al màxim els paràmetres de la verema estem aconseguint mostos de chardonnays molt bons i esperem que el xarel·lo tingui un nivell molt alt, entre altres raons perquè el gra d’aquesta varietat està menys atapeït. L’aire circula entre ells i els allibera de la humitat excessiva».

Modernitat absoluta

D’aquest món exigent en sap David Mas, enòleg i propietari de dos centres que tots els aficionats al cava han de visitar. Un d’aquests representa la modernitat més absoluta. A Inzolia, emmarcat per un disseny nou, ens tempta amb una carta de tast per copes i ampolles. Cada 15 dies canvien l’oferta, cosa que ens porta mitjançant els cinc sentits davant diferents blancs, vins negres, escumosos i rosats, entre 2 i 10 € la copa. Així mateix, juga amb aquest gran invent anomenat coravins, que permet tastar sense obrir l’ampolla, gràcies a un sistema de pressió que actua a nivell del suro. En resum, ens enfrontem a una biblioteca amb els millors volums, que fa honor a l’esforç immens dels cellerers actuals i també a aquells pioners que cavaven galeries al subsol, passant de ser pagesos al matí a miners a la nit.

Un ambient que té reflex al Celler de Can Solà situat a la plaça de la Vila, a Vilanova. Manté una estètica invariable des de fa 60 anys. Però els vins i caves que plantegen tenen ara la perfecció a la qual s’ha arribat en aquest sector, per més que els virus i els fongs ho posin difícil.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

VINATERIA INZOLIA: Avda. de Barcelona, 11 (St. Pere Molanta Olèrdola). Contacte: 93 676 68 30. vinateria@inzolia.com

CELLER DE CAN SOLÀ: Plaça de la Vila, 4 (Vilanova i la Geltrú) Contacte: 93 893 40 25. cellerdecansola@inzolia.com