GENI PRECOÇ
Juanito Cortés Amaya: «Vull ser el pintor més famós del món»
El jove artista de Sant Roc s'ha convertit amb 10 anys en tota una revelació
zentauroepp54647330 grafcat881 badalona barcelona espa a 26 08 2020 con 200826142212 /
Entre els profans, o els no gaire avesats, a l’art abstracte sol ser molt habitual la frase «això ho pinta fins i tot un nen». Doncs amb Juanito Cortés Amaya – al seu compte d’Instagram– tenen tota la raó. Amb només 10 anys, aquest veí del barri de Sant Roc de Badalona té clar el que vol, convertir-se en «el pintor més famós del món», i tot i que fa només dos anys que va posar fil a l’agulla seriosament, els seus quadros ja valen més de 3.000 euros i han recorregut diverses fires internacionals.
«El meu objectiu és que les meves obres estiguin penjades a totes les cases, galeries i museus, però, sobretot, ser el pintor més famós del món», assegura des del saló de casa seva. I és que amb més de 7.000 seguidors a les xarxes socials i desenes d’acolorides teles a l’esquena, l’estil d’aquest menor, que cultiva l’expressionisme abstracte, no ha passat desapercebut.
«Vull que les meves obres expressin sempre alegria, felicitat i tot el que és bo. Mai vull que transmetin res dolent», explica per afegir que és la seva família, el seu cor i la vida en general d’on neixen els sentiments que després plasma en les seves obres. «M’inspiro en tot el que veig, en tot el que tingui línies, formes i colors. Surto al carrer i només veig color i línies», continua abans de destacar que prefereix els tons «vius», ja que expressen més vitalitat.
La història del Juanito es remunta a la del seu avi, un antiquari la professió del qual va fer que el seu fill s’enamorés de l’art, una passió que va acabar arribant fins al seu net. «Als cinc anys sempre veia al meu pare llegint llibres i revistes de pintura i un dia vaig pensar: ‘Si m’agrada tant veure-ho, provaré de fer-ho. Així que un dia vaig demanar que em portessin teles i pintures i vaig començar», explica el jove artista sobre els seus «inicis», tot i que no va ser fins als 8 anys quan «es va ficar de ple».
Autodidacte
El curiós és que Juanito no ha estudiat mai pintura, almenys no fins a aquest setembre, quan acudirà per primera vegada a una acadèmia al municipi veí de Sant Adrià de Besòs.
«Sempre he sigut autodidacte. Quan vaig fer el meu primer quadro, em va encantar i vaig pensar què havia de fer perquè fos més bonic i es veiés més acolorit. Així he anat millorant fins que al final n’he après una mica», diu. A hores d’ara, relata, la pintura el «relaxa» i el «desconnecta del món»: «Jo faig la meva rutina normal i, de sobte, em ve la inspiració. Llavors ningú em pot parar, em poso les meves xancletes, la meva roba i penso com serà el fons. Mai improviso».
Per confeccionar una obra diu que sempre pensa abans «què és el que combina», de manera que «si no lliguen» els colors que ha escollit, agafa altres tons i els distribueix per sobre de la tela.
Picasso, Pollock i Miró
I malgrat la seva curta edat, no dubta a citar Pablo Picasso, Jackson Pollock, Gustav Klimt o Vasili Kandinski com els seus referents, entre els quals destaca per damunt de tot Joan Miró, el pintor que li «agrada més» perquè, com ell, se sentia «lliure» creant.
La ‘newsletter’ del director
Rebeu al vostre correu l’anàlisi de la jornada del director d’elPeriódico.com, Albert Sáez.
Notícies relacionades«Pintant no tinc límits i puc fer el que vulgui. Per això vaig escollir l’art abstracte. De moment no he pensat a canviar d’estil», detalla. La barreja de la seva tècnica i les seves ganes de pintar l’han portat a recórrer diverses fires internacionals d’art, algunes a Espanya, però també a Itàlia, França –l’any que ve– i la més recent a Mònaco. Ho ha fet gràcies galeries com l’Excellence Art Gallery de Marbella o l’Art Nou Mil·lenni de Barcelona, que ha arribat a taxar una de les seves obres en 20.000 euros.
Però darrere del Juanito artista hi continua havent un nen de 10 anys a qui li agrada sortir al carrer amb els seus amics, jugar a futbol, a qui li apassiona el videojoc ‘Fortnite’ i que està boig per tornar a l’escola, això sí, per retrobar-se amb els seus companys «de tota la vida».
