Pluja de crítiques a HBO pel cartell de 'Patria'

El cartell de l’esperada sèrie basada en el llibre ‘Patria’ de Fernando Aramburu, tot un èxit de vendes, ha aixecat una allau de reaccions per mostrar, de forma equidistant, una víctima del terrorisme d’ETA i un etarra torturat. El gegant de la televisió ha presentat el cartell a les xarxes socials amb el lema «Tots som part d’aquesta història», i les crítiques s’han disparat.

Una imatge de què s’ha volgut també desmarcar l’autor del ‘best-seller’, l’escriptor basc Ferando Aramburu, que l’ha qualificat de «desencert» en el seu blog. 

«Jutjo que aquest primer cartell (n’hi haurà d’altres de menys susceptibles, segons crec, de generar polèmica) no és suficient per formar-se una impressió completa de la sèrie, per més que aquesta inclogui, com la meva novel·la, un episodi de maltractaments en comissaria, cosa que solia ocórrer, si bé a l’esquena de la llei; llei, que, com se sap, va ser aplicada en ocasions amb resultats condemnatoris», assenyala l’escriptor.

«Atribueixo el cartell a una estratègia de màrqueting que no comparteixo. Incompleix una norma que jo em vaig imposar quan vaig escriure el meu llibre: no perdre de vista el dolor de les víctimes del terrorisme, tractar-les amb l’empatia i el carinyo que mereixen. La sèrie, segons la meva opinió, sí que ho fa», afegeix Aramburu.

De fet, Aramburu assegura després de veure els vuit capítols de la sèrie completa: «Hi ha una o dues seqüències que em grinyolen; però la trama és, en línies generals, pròxima al que jo vaig narrar a la meva novel·la, amb una clara línia divisòria entre qui pateix i qui fa patir; alhora, amb un nítid propòsit de mostrar la circumstància humana de cadascun dels personatges». I afegeix: «Els passatges de la filmació en què es mostren escenes d’atemptats d’ETA són explícits i estan clarament vinculats a la ideologia que els va propiciar, sense deixar cap marge per a elucubracions justificadores». També queden clares les conseqüències del terrorisme en la vida privada dels qui el van patir».

Aramburu va tuitejar aquest dimarts una foto del cartell, col·locat a la plaça del Callao, a Madrid. Allà hi va haver precisament un dels molts atemptats d’ETA, quan un artefacte va explotar en una paperera i va matar un policia municipal.

Reaccions

Andrea Levy, regidor del PP a l’Ajuntament de Madrid, ha escrit a Twitter. «Uns morts i altres vius, si fem història sense oblidar els que van ser víctimes i els que van ser botxins. Fàstic».  El president del PP basc, Iñaki Oyarzabal, ha qualificat el cartell d’«insult» i «vergonya».

La Fundació Víctimes del Terrorisme també ha rebutjat el cartell de ‘Patri’a per considerar-lo «una humiliació a les víctimes del terrorisme». En un comunicat, el seu president, Tomás Caballero Martínez, afirma que aquesta publicitat obvia «l’existència de víctimes i terroristes, de qui ha patit el mal i de qui l’ha causat», i prescindeix «de la més mínima sensibilitat cap a les 855 persones assassinades per la banda terrorista ETA i els milers de ferits i extorsionats, els menysprea implícitament mentre normalitza la banda assassina».

Estrena ajornada

L’estrena dels episodis 1 i 2 a HBO Espanya està previst per al 27 de setembre.  La sèrie, de vuit capítols d’una hora de durada i produïda per Alea Media, s’havia d'estrenar mundialment el mes de març passat durant la secció oficial del Festival Sèries Mania, que havia de tenir lloc a Lilla (França) però que va ser cancel·lada pel coronavirus.

Notícies relacionades

HBO defensa el cartell de 'Patria'

¿Quant guanya Pablo Motos?

Al primer tràiler oficial de la sèrie, de 2:20 minuts de durada, es recull amb cruesa la narració del llibre i ens porta als anys més durs d’ETA, la dècada dels 80 i els 90, quan la banda terrorista va deixar en la seva trista trajectòria prop de 900 morts.

Fa ja uns mesos es va poder veure la primera imatge de la sèrie, en la qual veiem una conversa entre Miren (Ane Gabarain) i Bittori (Elena Irureta). També, la plataforma va revelar un ‘teaser’ en el qual podem veure Joxe Mari (Jon Olivares), plorant despullat i lligat de mans a l’interior d’un calabós mentre un grup de tres policies l’obvien, al fons de la cel·la.