De Nacho Vidal a Ignacio Jordà, el mite porno ha mutat en 'coach'

El mite sexual espanyol –té en el seu historial més de 600 pel·lícules com a protagonista, gairebé 200 com a director, 10.000 escenes amb unes 5.000 dones i un total de 18 premis internacionals– assegura que la pornografia ja no forma part d’ell: «Ara soc Ignacio Jordà, el que sempre ha estat allà, callat. Simplement soc jo, més despullat que mai».

En veritat, al porno va arribar per una carambola del destí, i per amor. «Amb 20 anys em vaig enamorar d’una prostituta, m’enamoro contínuament –confessava a David Barba, autor de la seva biografia, un ‘best-seller’ del 2004. Li vaig dir que deixés la feina, però no volia que ningú la mantingués i em va demanar que féssim una cosa junts, porno en viu». El xaval venia d’una infància complexa, amb trasllats i algun flirteig amb les drogues.

De Mataró a Enguera

Ignacio Jordà González va néixer a Mataró, el 30 de desembre del 73, però aviat es va traslladar a Enguera, a València, on ara viu en una casa de camp familiar. Al poble del seu pare, un important enginyer industrial local amb una empresa tèxtil, va passar la seva infantesa. La crisi del petroli va colpejar de ple els Jordà i a la seva economia, després de la qual cosa Nacho va començar a freqüentar el costat salvatge de la vida i va acabar allistant-se a la Legió. El van destinar a Melilla.

A la seva tornada a Barcelona, es va penjar de Sara Bernat, que actuava a la mítica Sala Bagdad. Així va ser com va pujar a l’escenari per primera vegada i així va ser com va conèixer José María Ponce, llavors al capdavant del Festival Internacional de Cine Eròtic de Barcelona i, a la fi, el seu padrí professional. El gran Rocco Siffredi va ser el seu mestre, i qui, el 1998, li va obrir les portes de la indústria als EUA. Van seguir anys de frenesí laboral. Amb l’ajuda del seu hiperbòlic membre –famosa és la seva descripció que no hi cap en un got de cubata–, Nacho Vidal va aconseguir recuperar el morbo en un gènere que s’havia convertit en poc més que una successió d’escenes de gimnàstica.

A la feina va continuar enamorant-se, ja que sempre ha dit que ha sabut compaginar a la perfecció la seva professió i les seves relacions sentimentals. La seva segona nòvia va ser la seva companya Jasmine Shimoda, però després va arribar Belladona, la «seva noia favorita» i amb la que «millor sexe» va tenir, sol recordar. Amb l’actriu veneçolana Rosa Castro va tenir una relació tempestuosa i una filla, Candela, el 2007, si bé dos anys abans havia anunciat que es casava –i es retirava– amb la model colombiana Silvia Romero, que també va acabar fent cine X amb l’àlies de Franceska Jaimes. Ella és la mare dels seus altres dos fills, León i Violeta.

La seva filla Violeta, un llibre i un documental

Aquesta última va néixer home, li van posar Ignacio, però fa dos anys, després d’una llarga batalla judicial dels seus pares, va aconseguir canviar-se el nom en el DNI. La seva història va inspirar una novel·la, ‘Mi nombre es Violeta’ (Santi Anaya, Planeta) i un documental homònim produït per Mediapro. Amb l’associació Chrysalis fa anys que lluita per la causa i recaptant fons per ajudar a les famílies de menors trans.

Notícies relacionades

Detingut Nacho Vidal per la mort del fotògraf José Luis Abad en un ritu xamànic

¿Quant guanya Pablo Motos?

A més d’alguns papers en pel·lícules convencionals –‘Va a ser que nadie es perfecto, de Joaquín Oristrell, o ‘Impávido’, de Carlos Therón– i aparicions en videoclips, com el de ‘Down with love’, de Miguel Bosé, en els últims anys Vidal ha seguit a la palestra i no per la seva faceta més coneguda. El 2015, molts anys després de les seves aparicions a ‘Crónicas marcianas’, on li van arribar a fer en directe un motllo de silicona del penis, es va enrolar en el ‘reality’ ‘Supervivientes’, en el qual va quedar segon.

En els últims mesos li ha tocat sortir a desmentir públicament que no té sida, sinó la síndrome de Reiter, un tipus d’artritis reactiva, i també l’han tornat a detenir. La primera vegada que el van arrestar va ser al costat de la seva germana, el 2012, en el marc d’una operació contra les màfies xineses en la qual se li imputava blanqueig de capital. I l’estiu passat, la Guàrdia Civil el va detenir per l’homicidi imprudent del fotògraf de moda toledà José Luis Abad durant un ritu de desintoxicació amb verí de gripau buf a casa seva, a Enguera. «Soc innocent, va ser un penós accident amb el pitjor desenllaç», va declarar Jordà.