Marta Sánchez: «Ara vull que brilli la gent, jo ja vaig brillar prou»

Marta Sánchez torna a la música carregada de lluentons i música disco i així es presenta a les entrevistes per promocionar el seu nou senzill, anomenat precisament ‘Brillar’, una píndola d’ànim que, assegura, no posa el focus en ella.

«No soc jo la que vol brillar amb aquest tema, sinó que ho faci la gent; jo ja vaig brillar prou», precisa amb seguretat en els primers segons de la seva trobada amb Efe, després d’un confinament a la primavera que a ella la va agafar a les Canàries, cosa que ho va fer «molt més suportable, bonic fins i tot».

No va començar així, confessa just després, ja que la primera setmana de la tancada es trobava sense saber-ho malalta de Covid-19. Rememora que havia perdut l’olfacte i el gust quan no eren símptomes evidents de la malaltia i que es trobava «més baixa d’ànims, incòmoda i trista per aquella situació, que va ser un xoc per a tothom.»

«Però després vaig decidir aprofitar el temps. A poc a poc vaig anar prenent consciència que un no s’havia de quedar a casa, res d’estar tot el dia mirant la televisió o anant a dormir ben aviat com estava fent per no saber», explica la madrilenya de 54 anys.

Així va ser com va acabar una cançó que tenia començada des de feia temps, ‘Un mismo corazón’, el tema que va llançar cap al final de la tancada amb un propòsit solidari. Amb el mateix afany, ara li arriba el torn al disc ‘Brillar’, que estava fet des de feia mesos i que a causa de l’aturada ha hagut d’esperar el seu moment de veure la llum per recaptar fons per a la lluita contra el càncer.

«És un mal mundial i perseverant al qual s’ha de vèncer tard o d’hora. Em nego a acceptar que després de tantes dècades encara no hi hagi un remei després de tants milions de pèrdues de vides. Jo he perdut gent molt pròxima, no només la meva bessona, i vull posar sempre fins que em mori aquest gra de sorra. Per a mi és una obligació», remarca.

La publicació de ‘Brillar’ torna a Marta la seva faceta més ballable amb «un ritme dels vuitanta, una mica retro» que hauran celebrat els seguidors més fervents del seu àlbum ‘Soy yo’ (2002), especialment de la cançó que li donava nom.

«He escrit temes per a mil coses: per a una parella, per al medi ambient, sobre la sida, sobre les dones maltractades i sobre mi com a dona apoderada, que és el que era ‘Soy yo’, però se sol pecar molt de pensar que l’artista està parlant sempre d’ell, quan de vegades ho fem per als altres, com és el cas», explica.

View this post on Instagram

A post shared by Marta Sánchez (@martisimasanchez)

 Matisa perquè a ‘Brillar’ semblava que s’amagués un missatge per a tots aquells que trobaven a faltar aquella Marta Sánchez: «Estoy de nuevo aquí / como me prometí / y tras la oscuridad / hoy vuelvo a brillar / Soy la que siempre fui», canta la artista.

«Vull brillar, perquè m’oposo a estar en la foscor i la tristesa, però aquesta cançó la vaig escriure més a la gent, perquè ells la facin seva i vulguin brillar també», insisteix Sánchez, per a qui aquest era «el moment d’una cançó alegre».

Nous projectes

A la seva cartera de projectes maneja diverses cançons, una d’aquestes en anglès que veurà la llum pròximament, així com un espectacle titulat ‘A solas con Marta’ en el qual vol interpretar els seus grans èxits amb el piano i que podria editar-se també en disc, tot i que manifesta poca convicció en aquest format per a un llançament de temes inèdits.

«Aquella època de LP sona fins i tot antic i ho veig com encaixonar-me. Així estic més lliure i menys compromesa, temptejant el públic», al·lega l’artista madrilenya, que va llançar el 2015 el seu últim treball d’estudi, ‘21 días’.

Notícies relacionades

Jessica Bueno revela com és Kiko Rivera com a pare del fill que tenen en comú

Marta Peñate es sincera sobre la seva relació amb Tony Spina: "Ha estat la pitjor sensació del món"

Malgrat les seves més de tres dècades de carrera a l’esquena i onze discos entre l’etapa amb Olé Olé i la posterior en solitari, citar el seu nom en el dia d’avui suposa que continuï sortint a col·lació la polèmica de fa tres anys, quan va interpretar en públic una versió de l’himne d’Espanya amb lletra de pròpia mà. ¿Li va passar factura quant a contractes i companys?

«Sí, però és el preu que he pagat per aquesta valentia i aquesta generositat, que per a mi és el que va ser. He fet dos actes per la pàtria: anar a la guerra del Golf sense cobrar res, amb el que comportava de perill, i allò de l’himne, que molts espanyols em continuen agraint parant-me pel carrer. És de les coses que més m’enorgulleixen de la meva vida i ho faria una i mil vegades més», es ratifica.