Antonio Orozco: «La crítica barata i superficial em té fart»

«Fart de la crítica barata i superficial» i de la desesperança del demà, Antonio Orozco ret homenatge en el seu nou disc al present i a totes aquelles persones que en els anys més durs de la seva vida el van ensenyar a sostenir el vol.

D’aquí el títol d’aquest vuitè disc d’estudi que es publica divendres, 28 d’octubre, ‘Aviónica’ (Universal Music), que segons la RAE es refereix a l’«electrònica aplicada a l’aviació» i que per al seu autor és, sobretot, «una filosofia bonica que conjuga molt amb el musical».

«És el que permet que un avió se sostingui en l’aire i jo m’he sostingut tots aquests anys gràcies a la gent que m’ho ha permès, així que és un homenatge per a tots ells; igualment, pretenc que els porti a un altre lloc i que els aixequi del terra també», explica.

Construït com un trajecte pels aires, aquest àlbum concís de només nou cançons arrenca i acaba amb una pista d’àudio d’un aparell que no se sap si aterra o en realitat s’enlaira.

«Perquè el viatge és l’important. Parlant de circumstàncies tan tremendes com les que tenim avui, s’ha de viure el present amb intensitat. Això no significa ser irresponsables, sinó entendre que això forma part de la nostra vida i no fer com que no està passant, per buscar la part bona dins de tot el dolent», reflexiona.

En aquest sentit, Orozco (Barcelona, 1972) considera que «som en el millor moment per oblidar, per perdonar i sobretot per tornar a començar».

Compositor i productor

No és una valoració fútil, venint de qui fa només uns anys va patir la mort en tot just mes i mig de la mare del seu únic fill, Susana Prat, i d’un dels seus grans amics, a més de productor dels seus discos, Xavi Pérez, sense el timó del qual ha hagut de navegar ara per primera vegada.

«Durant 25 anys vaig treballar amb ell. És impossible substituir-lo i ni tan sols ho he intentat, directament m’he posat al capdavant de la producció i això ha constituït un retrobament amb una manera que tenia de fer», afirma sobre el seu treball amb ‘Aviónica’, que arriba cinc anys després de ‘Destino’, el seu anterior àlbum d’estudi.

Al seu interior, es donen la mà les cançons més grandiloqüents, com el primer senzill, ‘Hoy’, amb programacions digitals que impulsen l’ànim de l’oient cap a dalt, i talls més relaxats en què el piano i uns simples palmells són els que acompanyen el periple, com en el segon ‘single’, ‘Entre sobras y sobras me faltas tú’.

Crítiques poc constructives

Destaca un tema titulat ‘Nana del camino’, que malgrat el títol té poc de relaxada cançó de bressol i entronca més amb el primer grup. «Parla de quan uns pares s’enfronten a una situació tan difícil com la malaltia d’un fill», afirma sobre el que considera «un cant a la vida» que va construir junt amb l’actor i còmic Dani Rovira i que torna a parlar molt de «viure el present».

Entre els més importants sobresurt ‘Si quieres hablamos’, un prou a la crítica gratuïta, sigui d’un periodista o del veí del cinquè.

«La crítica barata i superficial a mi em té fart. Cada vegada que algú parla malament d’algú, el que està fent és parlar de si mateix, perquè ningú pot permetre’s parlar malament de ningú, tot i que sigui el teu pitjor enemic», considera el músic.

El també ‘coach’ del programa ‘La Voz’ diu que té això molt present cada vegada que participa en aquest concurs de talents, després d’haver sigut ell mateix víctima de judicis al seu parer poc constructius.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

«He sentit coses de mi terriblement dures. La primera vegada que vaig actuar al Palau Sant Jordi, fa 15 anys, un periodista va dir: ‘Antonio Orozco, una còpia més’. Ningú pot saber el que suposava per a mi cantar allà, com de fàcil degué ser escriure aquesta frase i la destrucció massiva que va suposar al meu cap i al meu cor. Però després n’aprens», assenyala.

El desig del català és tornar als escenaris, i la seva mentalitat positiva el fa alimentar esperances que podrà posar en marxa la gira l’abril de l’any vinent, preparat en qualsevol cas per recórrer a l’«enginy», com una ‘sala VIP’ a la qual es podrà accedir amb la compra de l’àlbum i que ha concebut com un espai de sorpreses i trobada amb els seus seguidors.