Anya Taylor-Joy, la portenya-espanyola-britànica que fa escac a Hollywood

I, llavors, venen unes ganes irrefrenables d’asseure’s davant un tauler i sacrificar un peó mentre es creuen els braços i s’eleva la barbeta. I de vestir afrancesat. I de caminar amb els braços separats del cos, balancejant lleugerament els malucs i amb l’esquena i l’esternoclidomastoidal tirants, com aquesta actriu de la pantalla que va aprendre a desfilar recta com una torre quan va començar a treballar com a model després que una desconeguda l’hi proposés pel carrer (d’allà saltaria la interpretació).

En realitat, Anya Taylor-Joy, que fins ara mai havia jugat als escacs, té poc en comú amb aquesta jove solitària i hermètica que interpreta en la ficció, malgrat que la sensació d’«estar aïllada i, alhora, tenir un món fora del comú i un talent», com li passa al seu personatge més famós, no li resulti del tot aliena.

Aquest castellà porteny

Ella és carinyosa («fins al confinament, m’agradava començar cada dia de rodatge fent un petó i una abraçada a cada membre de l’equip»). I extravertida. També, divertida. Sobretot quan acudeix als platós de l’Argentina, el país on es va criar i va viure fins als sis anys. És allà, més que en cap altre lloc, on celebra acudits a rialles i parla pels descosits amb un castellà d’accent porteny ple de «dale», «¡te lo juro!» i «reloco». «Vinc de moltes parts però la meva actitud és argentina», explica.

¿Potser hi ha més contenció i silencis en les entrevistes televisades que atén a la Gran Bretanya, el país on ha viscut després? Ella sempre explica que va aprendre l’anglès als vuit anys (per això té un «accent mig rar») però que tampoc va voler aprendre’l abans perquè creia que d’aquesta manera els seus pares decidirien tornar a l’Argentina, el país que encara troba a faltar, on viuen dos dels seus cinc germans i al qual sempre torna per Nadal. Ara no té llar fixa: «En els últims anys visc on hi ha la pel·lícula», explica. Per exemple, a Barcelona («em va encantar») i a Avilès, on va rodar ‘El secreto de Marrowbone’.

Filla de mare anglesa-espanyola i de pare argentinoescocès, els seus ulls foscos i les seves faccions esquimals no sempre l’han ajudat. Com en el seu primer càsting, en el qual es buscava una Angelina Jolie jove per a la pel·lícula ‘Maléfica’. «Allà tots eren angleses i jo... ¡un gos! Buscaven un ‘look’ ‘clean’ i jo tinc els ulls molt grans, un molt cap aquí i l’altre...». No la van agafar.

Després arribarien més oportunitats.  Com, per exemple, ‘La bruja’, que el 2015 la va portar al Festival de Sitges, va marcar l’inici de la seva carrera, li va donar una nominació al Bafta i la va introduir en el cine de terror, gènere que l’adoptaria com a musa (en quatre anys, ha treballat en les esborronadores ‘Morgan’, ‘Múltiple’, ‘Cristal’ o l’espanyola ‘El secreto de Marrowbone’. També el vídeo ‘Red lips’ de Skrillex, on es transforma en fada futurista (o una espècie de Björk albina) que ha de fugir d’unes presències fosques i tribals).

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Curiosament, l’Anya no és una gran fan de les pel·lícules de por. «Gens», ha arribat a dir. Això sí, treballar-hi pot ser molt beneficiós perquè deixen espai «per cridar, plorar...». «Després me’n vaig a casa i dormo millor», diu. 

La pel·lícula ‘Emma’ i la sèrie ‘Gambito de dama’, totes dues del 2020, han sigut els seus últims projectes i, també, els definitius perquè s’hagi començat a parlar d’Anya Taylor-Joy, de 24 anys, com l’actriu de moda a Hollywood. Ella, per ara, diu que no li importa que gran part de la seva vida discorri en un avió perquè li encanta la seva professió. Fins i tot, li agrada «fer premsa». «Em diverteixo bastant. Després de la premsa, me’n vaig amb els amics a ballar. ¡Tinc amics a tot el món!».