Estrena a Movistar +
Susan Sarandon s’apropa a la mort
L’actriu interpreta en ‘La decisión’ una dona que pateix ELA i planteja el dilema de l’eutanàsia
- «Tots hauríem de tenir l’opció de morir amb dignitat i sense dolor».
- «Em fa por arribar a ser una càrrega per a la meva família».
GENTE PELICULA LA DECISION SUSAN SARANDON
Fa 50 anys que actua i ha interpretat papers complicadíssims en títols com ‘Atlantic City’, ‘El aceite de la vida’iThelma i Louise,però, tot i així,Susan Sarandonva sentir por a l’hora de donar vida al personatge que la fa tornar a les pantalles espanyoles. «Sentia que no podria enfrontar-m’hi, perquè ¿com fer-ho sense caure en clixés o judicis morals? Durant el rodatge, vaig tenir malsons terribles», confessa l’actriu (Jackson Heights, Nova York, 1946) sobre el drama familiar‘La decisión’,en el qual interpreta una matriarca malalta d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) que decideix reunir els seus éssers estimats –entre els quals hi ah les seves filles, encarnades perKate WinsletiMia Wasikowska– per passar el cap de setmana. Ha decidit que, en lloc de deixar que el seu sistema nerviós es vagi deteriorant de manera lenta i dolorosa, utilitzarà el seu marit per suïcidar-se abans que s’acabi el diumenge.
Des d’aquest divendres estàdisponible a Movistar +i, tot i que s’ha rodat molt abans de la irrupció delcoronavirus(de fet, vaes va presentar al Festival de Sant Sebastià de 2019), ‘La decisión’ planteja una situació molt important. «Tant de bo la pel·lícula inspiri la gent a trucar els pares, amics o éssers estimats amb qui fa temps que no parlen», desitja la intèrpret,guanyadora de l’Oscar el 1996gràcies al seu treball en ‘Pena de mort’.«Passen els anys i m’adono que no conec prou els meus fills i que ells no saben tant de mi com jo voldria. Ens fem vells i el temps se’ns acaba, així que l’hem d’aprofitar tant com sigui possible.»
El doctor Kevorkian
Tot i que lescures pal·liativeshan arribat a bona part del món,l’eutanàsia només és legal en pocs països, com Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Colòmbia; el suïcidi assistit és legal a Suïssa, en alguns territoris dels Estats Units i a Austràlia. «Crec que hauria de ser un dret legítim», opina Sarandon, que durant el procés de preparació per a la pel·lícula va conèixer diversos malalts d’ELA i va revisar els escrits del doctorJack Kevorkian,al seu dia condemnat a presó per haver practicat activament l’eutanàsia.
Notícies relacionades«Tots hauríem de tenir l’opció de morir amb dignitat i sense dolor, envoltats de la gent que ens estima sense por de ser acusats d’homicidi». No té clar, en tot cas, si ella mateixa seria capaç de prendre una determinació tan dràstica. «Fins i tot si sabés que m’espera un enorme sofriment, em seria molt difícil deixar enrere la gent que estimo. Però tambéem fa molta por arribar a ser una càrregaper a la família, haver de deixar les meves necessitats més bàsiques i personals en mans d’altres», reconeix. «És un dilema aterridor».
Potser li seria més fàcil tenir les idees clares, afegeix, si cregués que la mort no és necessàriament el punt final de la vida. «M’encantaria tenir la fe que hi ha un lloc on podrem reunir-nos amb els éssers estimats després de morir; mai em prendria a broma els qui hi creuen». Sarandon va rebre una educació catòlica fèrriai potser en part per això se sent molt allunyada de la institució eclesiàstica. «Les meves esperances estan centrades en aquest món i prefereixo assumir la responsabilitat de la meva vida que posar-la en mans de cap Déu». Amb 74 anys, confessa haver après aafrontar amb serenitat la idea de la mort, en bona mesura gràcies a l’ajuda del cine. «Quan arribes a certa edat, només t’ofereixen pel·lícules en què el teu personatge o bé mor o bé és testimoni de la mort d’una altra persona. Ja m’he acostumat a tenir la mort a prop».
