Les 10+1 vambes més icòniques de la història

Creades el 1969, continuen en voga avui. La seva imatge està lligada a jugadors de bàsquet com Kareem Abdul-Jabbar o rapers com Run D.M.C. És una vamba senzilla: sola de goma, empenya de pell, taló reforçat, bandes laterals de color i puntera de goma granulada. Per 99,95 €. Van passar de les pistes als carrers i parcs on va sorgir el rap i l’‘skate’, la cultura de carrer urbana dels EUA dels 80. (Preu: 100 €).

Creades per Nike el 1984 per a l’estrella de l’NBA Michael Jordan. Altes, amb talls nets i cambra d’aire. Eren vermelles i negres, valien 65 dòlars i l’NBA les va prohibir perquè «no eren prou blanques [les vambes dels jugadors, segons les regles de l’NBA de llavors, havien d’anar a conjunt amb l’uniforme i els calçats de la resta dels companys. En aquella època, el color predominant i genèric era el blanc, per això el negre per si sol estava prohibit]». Jordan va continuar utilitzant-les igualment i Nike va pagar cada multa sense queixar-se [5.000 dòlars per partit]. La companyia ja tenia el seu relat més enllà de la vamba, la seva «connexió emocional». La multa es va convertir en la millor campanya de publicitat i va ajudar a reforçar la llegenda del jugador. Les vambes eren símbol d’orgull racial. (Preu: 119,99 €).

Creades el 1917 per jugar a bàsquet, s’han convertit en un referent de modernitat i d’estil, com ha demostrat la demòcrata Kamala Harris, que durant la campanya electoral han recorregut els EUA amb aquestes vambes (en diferents versions). Fa dècades que, les botes amb empenya de lona i puntera i sola de goma en contrast, poblen escoles primàries, instituts, estudis de disseny, peus de rockers i els carrers del planeta. Es van convertir en l’epítom de la rebel·lia. Als 70 les portaven els Ramones; als 80, Basquiat, i als 90, Kurt Cobain, per exemple. (A partir de 80 €).

Les va crear el 1988 Steve Smith, un dissenyador que també va treballar per a Reebok, Nike, Fila i Yeezy. ¿El seu segell? La característica combinació entre ant i malla sintètica. També són famoses perquè es poden personificar i modificar al gust del consumidor, amb diferents combinacions de colors i acabats. En un intent d’unir les dues millors tecnologies de l’època, l’escuma EVA s’encapsulava en una peça de poliuretà, i s’aprofitava la comoditat d’una i la durabilitat de l’altre. (Preu: 100 €).

El 1982, Reebok es va estrenar amb el calçat aeròbic amb aquest model, que a més és el primer calçat esportiu dissenyat per a dones. El professional del fitnes Gin Miller es va convertir en el rostre de ‘Step Reebok’, la campanya i programa de condicionament físic per a aeròbics de la companyia. Quan Jane Fonda es va calçar aquella esportiva amb estilàs per al seu programa d’aeròbic a la tele, les vendes es van disparar i es va convertir en un ‘hit’ de la marca, que un any després va llançar un altre dels seus clàssics, les Reebok Classic Leather. (Preu: 90 €)

Es van convertir en una icona als Jocs Olímpics del 1968 de Mèxic, quan Tommie Smith i John Carlos van portar l’or i el bronze, respectivament, als Estats Units en la prova de 200 metres llisos amb les vambes de la firma alemanya. La seva celebració, puny i vamba amunt, es va convertir en un símbol del moviment Black Power i va passar a la història de les cites olímpiques. (Preu: 80 €).

Potser és la vamba més famosa d’Adidas (va entrar al ‘Llibre Guinness dels Rècords’ el 1990 després que se’n venguessin a tot el món més de 70 milions de parells). Van néixer el 1971, després que la firma adaptés un model anterior, i l’actualitzés per al tennista Stan Smith, el rostre bigotut del qual continua presidint la llengüeta. Avui dia s’utilitza com a bàsic del ‘casualwear’. El seu disseny s’ha mantingut imperdurable durant dècades. (Preu: 95 €).

Aquest model de ‘running’ es va llançar el 1988 per l’empresa nascuda a finals del segle XIX a França, que va arribar a convertir-se en emblema nacional de les peces esportives i principal rival d’Adidas al país francès. Aquestes ‘sneakers’ compten amb un ‘upper’ de malla oberta i insercions de pell. El logo brodat els dona un toc més artesanal i diferenciat. (Preu: 129 €).

El 1977 Paul Van Doren, el fundador de Vans, havia creat unes vambes amb sola de goma especialment pensades per a ‘skaters’ i surfistes. Eren còmodes, tenien adherència, però els faltava alguna cosa: un logo reconeixible. Un dia va dibuixar una línia amb forma d’onada i així va néixer un dels distintius de la marca, l’anomenada ‘side stripe’ o ‘jazz stripe’. Als anys 80 la fama de les Vans va ser imparable, i en els 90 van arribar les col·laboracions amb dissenyadors com Marc Jacobs o Supreme. La dècada de 2000, la fama va decaure, fins que el 2016 les ‘influencers’ van començar a portar-les amb vestits romàntics, una combinació nova i molt ‘cool’. Ha sigut customitzada moltes vegades, també amb firmes de luxe com Karl Lagerfeld, Dior, Off White o Marc Jacobs. Fins i tot Kanye West ha declarat que, si no hagués creat les Yeezy, li encantaria haver format part de la història de Vans. (Preu: 75 €).

Van néixer com unes vambes de bàsquet, de canya alta, el 1982. Van ser les primeres a incorporar la tecnologia Nike Air. El seu nom s’inspira en l’avió presidencial dels EUA. Després de revolucionar el bàsquet, van ser adoptades per la cultura hip-hop, i aviat es van convertir en objecte de culte de la indústria de la moda. Avui prolifera més la versió per sota del turmell. Bella Hadid o Kaia Gerber en són les principals prescriptores. (Preu: 99,99 €).

La firma, juntament amb Louis Vuitton, va marcar un abans i un després en la concepció de l’‘streetwear’ en les firmes de luxe. La revolució ‘ugly’ (lletjor) va començar amb l’entrada del belga Demna Gvasalia a Balenciaga, que va canviar la línia creativa apostant pel que era políticament menys bonic. D’aquest concepte, el 2017 van néixer les sabatilles ‘Speed’, que imitaven la forma d’un mitjó, i el 2018, les ‘Triple S’ (totes dues imitades moltes vegades per firmes ‘low cost’ com Zara). Els seus preus, 495 i 750 euros, respectivament.