Viatgi al fons de Pau Capell, el tità de l’ultratrail

El que era sens dubte una desgràcia, la catastròfica negritud en la seva més funesta expressió, va acabar sent la llum que ha guiat els passos, que són moltíssims, de Pau Capell. La història va començar quan aquest jove de Sant Boi de Llobregat jugava a futbol sala i una lesió el va colpejar on fa més mal, els lligaments encreuats. Però el final d’una cosa va ser el principi de tot. El metge li va aconsellar que corregués per la muntanya, que això l’ajudaria en la rehabilitació. Tenia 20 anys. Es va llançar a la muntanya i va veure que això era el que volia. Al cap de pocs mesos va començar a guanyar carreres locals d’ultratrail, les distàncies més llargues de l’atletisme. Avui té 29 anys i és campió del món de la seva especialitat. TV-3 li dedica aquest diumenge (13.30 hores) un documental centrat en els seus esforços en una de les carreres més exigents de la seva disciplina, ‘Pau Capell, a l’ombra del Montblanc’.

Són 54 minuts d’immersió en la vida de l’ultrarunner en el seu intent per cobrir la ruta del pic alpí (172 quilòmetres en total i un desnivell acumulat de 10.000 metres) en menys de 20 hores. Va ocórrer l’agost passat, després que la pandèmia hagués frustrat el seu intent de revalidar el títol mundial. El documental, dirigit pel periodista de TV-3 Artur Peguera, amb realització d’Àngel Rufí i producció de Maria Colomer, relata els entrenaments, les reunions i tots els preparatius necessaris per emprendre un projecte d’aquesta envergadura. Pau Capell i les persones del seu entorn reflexionen sobre la seva activitat i la fortalesa física i psicològica necessàries. I al final emergeix un valor afegit clau: el recolzament de la família.

Dubtes, angoixes

Notícies relacionades

Joana Sanz està embarassada d’una nena, «un arc de Sant Martí ple d’amor després de tanta tempesta»

El cas de Ter Stegen

Capell és professional de l’ultratrail, no n’hi ha gaires al món (Killian Jornet n’és un altre). És enginyer de formació, i això li ha sigut de gran ajuda a l’hora d’enfrontar-se a la llarguíssima immensitat de distàncies tan inhumanes. El rigor, la disciplina mental que requereix una cosa, encaixa en les exigències de l’altra, considera ell. Després hi ha hores d’entrenament, entre sis i set diàries, i un estricte programa de nutrició.

La carrera en el Montblanc centra el documental. Allà es poden apreciar els dubtes de les hores prèvies, l’angoixa, la pressió que el va fer gairebé esfondrar-se, davant el temor de no poder correspondre a les expectatives de tanta gent al seu voltant. Al final, Pau Capell surt i acaba els 172 quilòmetres, però no aconsegueix l’objectiu de fer-ho en menys de 20 hores. Completa el recorregut en 21 hores i 17 minuts. Que lluny és això de ser un fracàs. ‘Pau Capell, a l’ombra del Montblanc’ mostra les interioritats d’un desafiament tan colossal, la lluita física i mental, les cames i el cap, i la dificultat afegida de córrer sol.