Els Goya, collita (gairebé) segura per als grans noms del pop

Alejandro Sanz, Pablo Alborán, Rozalén, Bebe, Sílvia Pérez Cruz, Jorge Drexler, Leiva... El degoteig de famosos artistes de la música que s’han atrevit a posar notes i lletra a pel·lícules ha sigut constant els últims 20 anys, gairebé sempre amb grans rèdits per a ells en la gran nit del cine espanyol. Des de la instauració el 2001 de la categoria de millor cançó en la cerimònia dels premis Goya, rara és l’edició en què el treball d’una coneguda figura al servei d’una banda sonora no es vegi compensat amb almenys la seva inclusió com a finalista: de 20 edicions, 19 han comptat amb almenys un candidat reconegut en l’àmbit discogràfic.

Podria interpretar-se com un patró lògic en una indústria cinematogràfica que no és tan fecunda en cançons com l’americana i, per tant, en opcions nominables, però no ho és tant quan s’analitzen els guanyadors: 14 estatuetes han anat en mans d’artistes del ‘top 100’ de supervendes a Espanya. En la història d’aquests guardons figuren gravats en or artistes com India Martínez (‘Niño sin miedo’, per a ‘El Niño’, 2015), Pablo Alborán i Lucas Vidal (‘Palmeras en la nieve’, per a la pel·lícula del mateix nom del 2016) o Sílvia Pérez Cruz (‘Ai, ai, ai’ de ‘Cerca de tu casa’, 2017).

També El Langui (‘A tientas’, per a ‘El truco del manco’, 2009), Guille Milkyway (’Yo también’, per al títol homònim del 2010) i, més recentment, Coque Malla (‘Este es el momento’, per a ‘Campeones’ el 2019) o el Premio Nacional de Músicas Actuales Javier Ruibal (‘Intemperie’, 2020).

Bé és cert que la majoria d’aquests temes cinematogràfics no transcendeixen als repertoris clàssics dels seus autors o a la llista de les més demanades pels seus seguidors, tret de casos com el de ‘La llamada’, de Leiva, composta per a la pel·lícula de Los Javis del 2018 del mateix títol.

Només en quatre edicions en què hi va haver nominats cèlebres, el premi va recaure en compositors de música per a cine. Per exemple, el 2001, quan ‘Fugitivas’ de Manuel Malou, Natboccara i JJ Chaleco (creada per a la pel·lícula del mateix títol) es va imposar a ‘KM 0’ d’Ismael Serrano.

També va passar el 2003, quan Najwajean i el seu ‘Human Monkeys’ per al film ‘Guerreros’ no va poder imposar-se a ‘Sevillana para Carlos’, composta per a ‘Salomé’ per un dels gegants de les bandes sonores, Roque Baños, o quan ‘Verbo’, en què va intervenir el raper Nach per a la pel·lícula homònima, va caure el 2012 contra ‘Nana de la hierbabuena’, de Carmen Agredano per a ‘La voz dormida’.

El 2014 tampoc es van imposar Josh Rouse (per a ‘La gran familia española’ amb ‘Do you really want to be in love?’) ni Julieta Venegas (amb ‘Aquí sigo’, amb Emilio Aragón per a ‘Una noche en el Viejo México’, del 2014), ni tampoc el jove actor Arón Piper (amb ‘Rap 15 años y un día’ per a ‘15 años y un día’).

El ‘Te voy a esperar’ de Juan Magán (‘Les aventures de Tadeu Jones’) tampoc va poder aconseguir el 2013 el premi a millor cançó, però la seva receptora, ‘No te puedo encontrar’ (de la pel·lícula ‘Blancaneu’), comptava amb Juan Gómez ‘Chicuelo’, un dels noms més prestigiosos del món flamenc.

Hi va haver més músics famosos que es van quedar elegants i sense Goya, però a costa de batre’s la partitura amb altres companys de primera línia. Contra Silvia Pérez Cruz va caure ‘Kiki’, que incloïa en la firma Fuel Fandango (per a la pel·lícula de Paco León ‘Kiki, el amor se hace’); contra Leiva, el premiat José Luis Perales (‘Algunas veces’ per a ‘El autor’, el 2018).

‘Laura’ de Dani Martín (per a ‘Sinfín’) va topar el 2006 amb ‘Me llaman calle’, de Manu Chao per a ‘Princesas’, i ‘Semos diferentes’ de Joaquín Sabina (‘Torrente 2: Misión en Marbella’) va ser derrotat el 2002 per ‘Tu bosque animado’ de Luz Casal.

Sabina pot haver sigut el més damnificat en aquestes pugnes, ja que és l’únic supervendes amb dues nominacions que no s’ha emportat el premi mai. El 2005 tampoc el va aconseguir amb ‘La rubia de la cuarta fila’ (‘Isi/Disi’); el guanyador va ser ‘Zambie Mameto’. de Carlinhos Brown i Mateus per a ‘El milagro de Candela’.

A força d’insistir sí que ho va aconseguir l’oscaritzat Jorge Drexler. L’havia perdut el 2008 amb ‘La vida secreta de las pequeñas cosas’ amb David Broza (per a ‘Cándida’) contra Carlos do Carmo i Fernando Pinto do Amaral amb ‘Fado da saudade’ (per a ‘Fados’). Se’l va emportar tres anys després ‘Que el soneto nos tome por sorpresa’ (de ‘Lope’), a costa de Russian Red i ‘Loving Strangers’ (‘Habitación en Roma’).

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

També Bebe va persistir. Com Sabina, el 2005 es va quedar sense premi amb ‘Corre’ (‘Incautos’), però ella es va rescabalar el 2007 amb ‘Tiempo pequeño’, composta amb Lucio Godoy per a ‘La educación de las hadas’, davant competidors forts com ‘Duermen los niños’ d’Andrés Calamaro, Javier Limón i David Trueba (‘La noche del hermano’).

L’últim gran duel d’altura es produirà a la gala del pròxim 6 de març, quan es veuran les cares el primer tema d’Alejandro Sanz per al cine, ‘El verano que vivimos’ (per al film del mateix nom), i ‘Que no , que no’ de Rozalén, el seu debut igualment en aquests combats, concretament per a ‘La boda de Rosa’, amb una nominació que la manxega va rebre ja entre llàgrimes.