PURA PASSIÓ
Raffaella Carrà, icona de moda immortal
Els explosius ‘looks’ i el serrell de l’artista italiana van donar lloc a l’‘estil Raffaella Carrà’
La cantant, presentadora, actriu i ballarina va marcar tendència al llarg de la seva trajectòria artística dalt de l’escenari però també va servir d’inspiració per a dissenyadors i celebritats com Madonna, Christina Aguilera i Lady Gaga
El fons d’armari de Raffaella Carrà es basava en el lema ‘més és més’. Els seus ‘looks’ vitals i maximalistes eren tan reconeguts com la seva mitja melena platí amb serrell que es movia al ritme vibrant de la seva música. Els seus estilismes plens de personalitat i optimisme van donar lloc a l’‘estil Raffaella Carrà’. L’estètica explosiva que va caracteritzar l’art i la posada en escena de l’estrella italiana, que va néixer a Bellaria el 18 de juny de 1943 en una família benestant, va marcar tendència al llarg de la seva trajectòria artística dalt de l’escenari, però també va servir d’inspiració per a dissenyadors i celebritats de la talla de Madonna, Christina Aguilera i Lady Gaga.
Icona gai L’apassionada artista, mite pop del nostre temps i icona gai, que va revolucionar la televisió italiana i la resta del món amb programes com ‘Canzonísima’ i ‘Pronto, Raffaella’, alhora que triomfava com a cantant amb cançons tan enganxoses com ‘Fiesta’ i ‘Afar l’amore comincia tu’, es va confeccionar a mida gran part del vestuari, que mai va passar desapercebut pel públic. Ella mateixa visionava els seus ‘looks’ a partir d’un concepte multicolor i grans dosis de purpurina i ‘brilli-brilli,’ perquè la discreció mai va formar part de l’univers de la Carrà. Els excessos i la fusió eren elements del seu ADN: a l’hora d’actuar tenia tanta energia i explosió com el seu vestuari.
‘El melic d’Itàlia’ Un dels patrons fetitxe de la llegenda televisiva va ser la granota dels setanta de color vibrant amb cascades de vidre d’estràs i un infinit escot que li arribava fins al melic, amb què va causar un gran enrenou i es va guanyar el sobrenom d’‘el melic d’Itàlia’. A més, el disseny dels camals era acampanat, una estètica trencadora que va marcar un abans i després en la moda. Altres vestuaris més emblemàtics que lluïa el ‘cicló Carrà’ en les seves sinuoses coreografies, i sempre a joc amb els seus ballarins, van ser els minivestits amb botes de canya alta, així com els ‘bodies’ amb què presumia de les seves esculpides i venerades cames. Un altre dels seus vestuaris preferits eren els pantalons ajustats de làtex. Tots la van ajudar a marcar un estil propi i triomfar davant les càmeres.
En alguna actuació, la immortal diva actuava també amb dissenys monocromàtics en vermell, taronja o verd confeccionats amb xarol, teixits elàstics o setí. I si l’ocasió ho requeria, vestia també de negre amb detalls de pedreria, imponents muscleres i jocs amb sensuals transparències.
El boom d’‘¡Hola, Raffaella!’ ‘En el amor todo es empezar, ‘Explota, explota’, ‘Rumore’, ‘Caliente, caliente’, ‘Hay que venir al sur’ i ‘¡Qué dolor!’ són algunes de les seves famoses cançons. I és que la dècada dels 90 va suposar el moment de més popularitat de l’artista al nostre país, quan el seu programa ‘¡Hola, Raffaella!’ es va convertir en un gran èxit d’audiència. Curiosament en aquesta etapa, Carrà va transformar el seu estil i va optar per vestir menys extremada, amb nombrosos vestits de jaqueta i pantalons amb talons quilomètrics.
L’energia de Raffaella Carrà era infinita i en els últims anys va participar a ‘La Voz Italia i el seu èxit de 1978 ‘Hay que venir al sur’ va viure una segona joventut gràcies al remix de Bob Sinclair, que es va convertir en un èxit de vendes d’àmbit mundial.
