Trama de blanqueig de capitals
El jutge imposa a José Luis Moreno mesures cautelars mentre els pèrits comproven la seva fiança hipotecària
El productor, una de les cares més famoses imputada en l’‘operació Titella’, ha de comparèixer setmanalment en un jutjat, se li ha retirat el passaport i té prohibit sortir del país
El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha imposat al productor audiovisual José Luis Moreno una sèrie de mesures cautelars, com l’obligació de comparèixer setmanalment en un jutjat, retirada de passaport i prohibició de sortir del país, mentre els pèrits comproven que l’aval hipotecari que va presentar cobreix els tres milions d’euros de la fiança que se li va imposar en el marc de les indagacions de l’‘operació Titella’.
Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, mentre duri el tràmit de taxació de la fiança hipotecària, Moreno haurà d’acudir cada setmana al jutjat més pròxim al seu domicili o a la mateixa Audiència Nacional, se li retira el passaport i té prohibit abandonar el territori nacional.
Els altres implicats en aquesta presumpta estafa ja han pagat la fiança dictada per a cada un –bé amb aval bancari, bé en metàl·lic–, a excepció de José Antonio Salazar, que també ha presentat fiança hipotecària i es troba immers en el mateix tràmit que Moreno.
El ventríloc està acusat d’estafa, blanqueig, associació il·lícita, falsificació de documents, insolvència punible i delictes contra la Hisenda pública. Va ser fa dues setmanes en una macrooperació que va acabar amb 47 detinguts i registres en vivendes i empreses, tot com a part d’aquesta causa, on s’investiga una presumpta estafa de 50 milions d’euros.
La investigació va començar l’any 2018 arran de diverses denúncies de bancs en les quals es manifestava com fent abús de l’operativa bancària la trama havia aconseguit defraudar més d’un 1,3 milions d’euros.
El magistrat va apuntar, en la resolució on va ordenar els esmentats registres, a l’existència d’«una organització criminal que opera a nivell internacional i l’activitat delictiva de la qual es diversifica en diferents especialitats, des del frau i l’estafa a entitats bancàries i inversors privats, a la fabricació d’efectes bancaris com xecs i pagarés».
«Lligada directament» a aquesta organització criminal n’hi hauria una altra de suposadament liderada per Carlos José Brambilla i dedicada al tràfic internacional de drogues. Aquesta segona utilitzaria la primera per blanquejar els diners obtinguts del ‘narco’ a través d’un intermediari que el magistrat va identificar com Gerardo Mauricio García Quintero.
Màxims responsables
Moreno i Antonio Aguilera serien els «màxims responsables» i Salazar, el tercer en acció. Cada un tindria una funció. El productor, «com a persona pública molt reconeguda, prestaria el seu nom com a targeta de visita» a fi d’aconseguir fàcilment el finançament que fingirien necessitar per posar en marxa un projecte cinematogràfic. Per tant, «era el principal receptor dels fons obtinguts».
Per al jutge, «queda més que demostrat l’enriquiment personal del productor, en vista de les nombroses transferències que s’envien als seus comptes personals». La seva operativa estaria enfocada a inversors privats i a repatriar els diners des de l’estranger per transferència bancària utilitzant per a això empreses interposades amb seu a Madrid i Marbella, moviments que després justificaria amb «factures falses de lloguers, despeses i prestació de serveis».
Grans quantitats de diners
Aquests diners passarien llavors en mans d’Aquilera i Salazar. Tots dos tindrien «amplis coneixements en operativa bancària i mercantil»,per la qual cosa s’ocuparien de crear les societats, «maquillar-les», posar administradors i presentar-les davant les entitats bancàries com els destinataris del finançament necessari per als esmentats projectes. En realitat, mancarien de cap activitat.
Mitjançant aquesta xarxa d’«empreses pantalla» administrades per presumptes testaferros les dues organitzacions mourien «grans quantitats de diners en efectiu» a les quals intentaven donar sortida amb ingressos que feien passar per beneficis de la seva tasca mercantil o amb injeccions en metàl·lic, per a la qual cosa comptarien amb la complicitat d’empleats de banca que s’emportarien la seva comissió a canvi d’introductor aquests diners en el circuit legal.
El jutge va calcular que movien prop d’un milió d’euros cada 15 o 20 dies. En aquest sentit, va destacar que, només en una d’aquestes maniobres, Moreno hauria aconseguit captar 31 milions d’euros amb el pretext d’un projecte cinematogràfic.
Notícies relacionadesA l’instructor li va cridar l’atenció que per aconseguir les seves finalitats recorrien a «qualsevol operativa bancària que els pogués proporcionar beneficis econòmics». Així, ressalta que actualment s’estarien aprofitant dels crèdits ICO que s’estan concedint per la pandèmia de coronavirus, «ja que diuen que són més fàcils d’aconseguir i que les entitats bancàries estan desitjant concedir-los».
Tota aquesta dinàmica fraudulenta, va exposar Ismael Moreno, no hauria sigut possible sense l’ajuda de terceres persones, entre les quals esmenta advocats, gestors, empleats de banca i «persones de la seva especial confiança». Els investigadors de l’‘operació Titella’ creuen que l’organització comptava amb més de 700 mercantils.
- Les novetats de la reforma
- Política tributària El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic
- El mercat laboral Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada
- Els HRC Awards reconeixen el doctor Manel del Castillo
- Indústria Celsa ven les seves filials al Regne Unit i els països nòrdics per 600 milions