RETINGUDA A SUD-ÀFRICA
Charlène de Mònaco, una ‘guerrera africana’ amb finalitats solidàries
El ‘look’ tribal que llueix la princesa forma part d’una campanya en defensa dels animals salvatges, sota l’etiqueta de #ChasingZero, ‘caça zero’
La dona d’Albert de Mònaco anima a participar i donar diners per a aquesta iniciativa «per acabar amb les atrocitats que posen la nostra preciosa vida salvatge en perill»
Charlène Wittstock, la dona d’Albert II de Mònaco és a Sud-àfrica des del mes de maig passat, on després de complir uns compromisos en la lluita contra la caça dels rinoceronts, la princesa va contraure una infecció respiratòria i d’orelles que va acabar complicant-se. Fins al punt que ha necessitat diverses intervencions i encara no ha pogut tornar a casa al costat de la seva família, ja que els metges no li permeten volar a causa de la pressió.
Aquest dilluns, l’exnedadora, de 43 anys, que des de fa tres mesos manté el contacte amb el seu marit i els seus bessons, Jaime i Gabriela, a través de videotrucades, ha compartit una impactant imatge en què apareix com una autèntica ‘guerrera africana’. Amb el cabell rapat als laterals, un maquillatge amb un traç fosc als ulls i un gran collar ètnic, Charlène assenyala la càmera amb l’índex de la mà esquerra i amb el puny de la dreta recolzat al nas: «La banya del rinoceront no és ‘cool’», ha assenyalat juntament amb la imatge. Una altra de les fotos que ha publicat és la d’un rinoceront, però en negatiu, i el mateix lema escrit amb lletres vermelles.
Notícies relacionadesEl posat forma part de la campanya que recolza en defensa dels animals salvatges, sota l’etiqueta de #ChasingZero, ‘caça zero’. Charlène anima a participar i donar diners per a aquesta iniciativa «per acabar amb les atrocitats que posen la nostra preciosa vida salvatge en perill».
La cunyada de Carolina i Estefania de Mònaco ha assegurat que es troba «bé», però que encara ha de sotmetre’s a alguns tractaments. En una entrevista recent es va lamentar de no poder celebrar amb el seu marit el seu 10è aniversari de casament, que va tenir lloc l’1 de juliol. «L’Albert és el pilar principal de la meva vida i la meva força. Sense el seu amor i recolzament no hauria pogut superar aquest moment tan dolorós», va afirmar.
