Txell Miras: «Em van demanar que fes roba per a home, i m’hi he llançat»

Txell Miras (Sabadell, 1976) va passar de ser una jove promesa del cartell de l’extinta Passarel·la Gaudí, a destacar després a la Passarel·la Barcelona, i, més tard, va encapçalar la incipient 080 que va veure la llum al juliol del 2007. Des d’aquella edició zero en què va ser proclamada «el mascaró de proa» de tota una generació de joves creadors catalans, ha plogut molt, i la dissenyadora llicenciada en Belles Arts que va treballar a Milà en la línia femenina de Neil Barret abans de treure la seva pròpia marca el 2004 assegura no haver-se perdut més que un parell o tres d’edicions de la 080 Barcelona Fashion Week («perquè érem a Londres o perquè fèiem una temporada sí, una altra no», s’excusa). La seva 28a edició comença aquest dilluns, 25 d’octubre, i s’allargarà fins dijous, 28. És la tercera en versió 100% digital, amb 22 dissenyadors i marques que projectaran al món les seves propostes en forma de ‘fashion films’ gravats a l’espectacular Espai Xavier Corberó d’Esplugues de Llobregat. La de Miras, una col·lecció anomenada ‘(A)Simfonia’ en què per primera vegada experimenta amb peces masculines, es retransmet en ‘streaming’ el primer dia, a partir de les 20.30 hores

¿Recorda la seva primera 080?

Va ser la d’Orlando. Era una passarel·la transparent, espectacular, plena de llibres.

¿Com ha evolucionat la firma des d’aleshores?

M’he anat minimalitzant, fent més pràctica, més còmoda... també pel meu tipus de vida. Quan ets jove poses moltes sobreposicions, penses molt conceptualment... però quan creixes, veus que aquesta roba l’has de portar tot el dia.

Però els pilars de la marca continuen sent els mateixos...

El disseny i l’elegància lligada a la qualitat. Moltes vegades diem que una cosa és elegant perquè veiem que està ben feta.

¿Com és el ‘fashion film’ de la col·lecció que presenta, en què, a més, surt la seva filla?

Sí, hi apareix la meva filla un moment perquè m’interessava que sortís la figura d’un nen, però jo no surto, eh. Com que ‘(A)Simfonia’ ja és a les botigues, i tenim més d’una peça del mateix model, ens interessava que el vídeo mostrés el concepte de bloc i repetició, que és una cosa que també es veu molt al mateix Espai XC, i això mateix crea un ritme i una música, i una simfonia i una poesia a través de la repetició. Part de la col·lecció va néixer inspirada en aquest espai, els colors grisos i les ombres del formigó.

Darrere de cada col·lecció seva hi sol haver una reflexió filosòfica, ¿quina és aquesta vegada?

Jo jugo a la continuïtat. No canvio l’estil cada temporada, i la inspiració no té temes dispars d’una col·lecció a l’altra. Aquesta en concret té molt de la de l’hivern passat [FW 20/21 Postrobot], ja que amb la Covid vam produir la meitat de les peces. Hi havia moltes botigues tancades, i vam reduir el volum. Peces de llavors les he recuperat amb alguna varietat

I per primera vegada dissenya per a home.

Hi ha sis peces sense gènere. L’estiu passat vam fer uns pantalons experimentals, i ara m’he llançat amb sis peces, una dessuadora, uns pantalons amb pinces, una ‘bomberg’, una samarreta ampla amb caputxa..., i la veritat és que està tenint una bona acollida. És un terreny que no he tocat mai; sempre he vestit la dona i, pel que fa a talles, l’home i la dona són diferents. Sí que estic veient que l’unisex, com es deia abans, funciona en algunes coses però en d’altres, no. Així que hauré de fer peces exclusivament masculines, per les espatlles més amples, els llargs de mànigues... Els pantalons ‘genderless’ els pot vestir un tipus d’home, però no tots, perquè pot quedar petit, o curt.

¿És un pas meditat o l’hi demanava la clientela?

«Em van demanar que fes roba per a home, i m’hi he llançat» És una cosa que fa temps que m’ho demana gent que conec, amics, clients de botigues... però per a mi és complicat, no és tan senzill. Hi havia homes que s’atrevien i compraven peces meves de la col·lecció de dones, i em demanaven que en fes d’home. Estic contenta amb la resposta. La idea no és fer tota una col·lecció sencera d’home, perquè on jo em sento més a gust és en la roba de dona, però és un repte estimulant. A més, la roba ‘genderless’ és una tendència general. Com a concepte està bé, no hi ha diferències, cal obrir la ment.

¿Com veu la nova generació de dissenyadors?

Molt bé, aquí a la 080 hi ha varietat. Per exemple, i tot i que és molt diferent del que jo faig, m’agrada molt Eiko Ai, que fa una dona molt femenina, fràgil i lleugera. I en home, Eñaut, que va ser alumne meu a l’IED, i té un gust exquisit.

¿A qui trobes a faltar?

Dels que m’agradaven molt i crec que és una pena que no continuï és Josep Font, tot i que és un estil molt apartat del meu.

¿Com ha resistit l’embat del coronavirus?

Vaig tancar la botiga del carrer de València de Barcelona. Hem seguit amb la venda ‘online’ i amb clientes que tracto directament. Després vam fer el tema mascaretes, que ens ha anat genial. Fa un any i mig que venem moltes mascaretes, i això també ens ha ajudat a aguantar. Però no hem deixat de fer produccions. Les hem reduït, però les hem anat col·locant a moltes botigues. Algunes d’elles, que tenien més complicat comprar a fora, perquè no podien anar a fires, ens han comprat a nosaltres.

Tercera edició 100% digital, ¿enyora les desfilades?

La passarel·la és bastant antiquada. Per a mi el tema digital ha sigut brutal, perquè no tinc límits, sí que et donen un espai, però tu en aquest espai tens moltes més possibilitats de fer coses diferents. Presentar una model darrere d’una altra és molt avorrit i molt simple. Al final la passarel·la ha quedat molt limitada. El vídeo ja es va començar a fer abans de la pandèmia, perquè ja les marques que desfilaven necessitaven altres formats per ensenyar el seu món imaginari. Per contra, no tens l’escalf del públic. Però, ¿per què no fer coses presencials tipus ‘performance’ en comptes de la passarel·la tradicional?

Notícies relacionades

La 080 Barcelona Fashion ja es grava a l’Espai XC d’Esplugues de Llobregat

Jessica Bueno revela com és Kiko Rivera com a pare del fill que tenen en comú

¿Com seguirà l’‘streaming’ de la col·lecció?

Ho veuré amb alguns amics i clients, a casa d’algú. Molt en petit comitè. Ja veurem si per a les següents 080 es poden fer coses amb més gent.