080 BARCELONA FASHION WEEK
Moisés Nieto: «El missatge de la meva roba és una lluita contra el ‘fast-fashion’»
El guardonat dissenyador d’Úbeda s’estrena a la cita barcelonina de la moda amb una col·lecció que ret homenatge a l’estiu de 1990, inspirat pels «draps de ganxet, les cortines de comptes i l’olor de la Nivea»
Eiko Ai: «M’encanta la comoditat amb estil, no soc fan de la moda de xandall»
Txell Miras: «Em van demanar que fes roba per a home, i m’hi he llançat»
Moisés Nieto (Úbeda; Jaén, 1984) és un dels tres debutants de la 28a edició de la 080 Barcelona Fashion Week, però no és precisament un nouvingut al món de la moda. Malgrat la seva joventut, capitaneja la seva pròpia marca sostenible des del 2011, poc després d’establir el seu taller a Madrid. Ha rebut nombroses distincions, entre les quals el Premio Nacional de Moda com a nou valor, i ja és tot un referent per empoderar els seus dissenys amb tallers artesans, per la seva delicada atenció al detall i per un refinadíssim sentit del gust. Està excitat per venir a Barcelona, «que és la plataforma de moda que més mira al futur», però no oblida el passat, on troba el seu millor record, «l’estiu de 1990», en el qual s’inspira la col·lecció que aquest dimecres, a les 20.30 hores, presenta a la capital catalana.
¿Què l’atrau d’aquest certamen?
Sobretot, l’interès per canviar d’escenaris i de formats. Treballo el vídeo des del 2018, em sembla molt interessant i sobretot com l’enfoca 080 de cara a la premsa internacional. A la meva marca li va molt bé. Per mi el tema digital, el vídeo, està a l’ordre del dia, i crec que és una eina més per comunicar i per vendre.
¿A quines altres passarel·les ha presentat les seves col·leccions?
He desfilat en la Mercedes-Benz Fashion Week des del 2012, i també en algunes passarel·les internacionals, a Portugal, a Mèxic, a Itàlia...
¿Aposta per la tornada a la presencialitat?
Crec que el format del futur és un híbrid. Quan fem una desfilada també es grava en vídeo. És veritat que van de la mà. No podem perdre de vista l’oportunitat de veure una desfilada en directe, de gairebé acariciar la peça i veure-la en moviment real, però crec que no funciona si no hi ha també un suport digital per arribar a tot el públic. No tothom té accés a una desfilada, està restringit a uns quants privilegiats. Amb el vídeo, a més, arribes a un públic molt més jove.
«No tothom té accés a una desfilada, està restringit a uns quants privilegiats»
Dissenyador
Teixits bons, peces que perduren a l’armari, artesania, sostenibilitat... ¿Em deixo alguna cosa a l’aigüera?
No, aquests són els meus segells i pel que treballo dia a dia. No entenc una col·lecció sense que estigui intervinguda per algun artesà, que no tingui tecnologia als teixits, que no sigui sostenible, que no estigui feta a Espanya i per equips d’especialistes. La meva base és aquesta i fer peces atemporals que no morin amb la tendència, que tinguin un llarg recorregut i que les puguin utilitzar els nostres fills i diverses generacions.
¿No creu que l’atemporalitat està disputada amb la necessitat de treure dues col·leccions com a mínim per any?
Això passava abans. Jo plantejo col·leccions que perdurin al meu armari. Si et compres una ‘blazer’ de 500 euros saps que no la llençaràs l’any que ve, perquè és un producte car i de qualitat. El missatge de la meva roba és com una lluita contra el ‘fast-fashion’. Li dic al consumidor, sobretot als més joves, ‘compra menys i de qualitat’. Ells són el futur de la moda, són els futurs consumidors. Amb la qual cosa, si comencem a educar-los des d’ara que ‘menys és més’, doncs els anirà molt bé, a ells i a nosaltres.
¿Quins són els colors que no poden faltar a les seves col·leccions?
Va variant. Tinc una certa obsessió amb el blau i el vermell, però, per exemple, en aquesta col·lecció estan molt diluïts. Aquesta vegada ben plantat per colors ocres, verds, els de la Terra. És cert que abusem una mica del negre, però és que a tothom li queda bé el color negre, és sofert i no passa de moda; és gairebé obligatori tenir peces negres a l’armari.
L’artesania no està disputada amb la tecnologia en el seu cas, que ha utilitzat el 3D i tela fabricada amb ampolles de plàstic reciclades.
Sí, el vestit amb impressora 3D en un polièster biodegradable el vam fer el 2016. L’any passat vam llançar una línia de ‘denim’ en el qual el procés de fabricació estalviava un 98% d’aigua [Es calcula que es necessiten més de 8.000 litres d’aigua per produir el cotó necessari per fer uns texans]. Aplico la tecnologia per millorar els processos artesanals. A Espanya tenim la sort de tenir encara molta cultura d’artesania, però la tecnologia et permet triar l’eina per accelerar aquests processos i millorar-los. Intento buscar un híbrid entre manufactures més clàssiques i intervenir-les amb la tecnologia, amb eines que hem d’utilitzar tant sí com no perquè no ens podem quedar en allò de sempre.
«Em pot inspirar des de Federico García Lorca fins a Velázquez i Balenciaga. Però el Cristóbal Balenciaga d’abans, no tant el d’ara»
Dissenyador
¿Què és el que l’inspira?
Me’n vaig a la zona on em sento més còmode, que són les meves arrels, la meva família, Andalusia, el que m’envolta, el que conec... Sempre intento parlar de la societat espanyola, de com hem evolucionat... Em pot inspirar des de Federico García Lorca fins a Velázquez i Balenciaga. Però el Cristóbal Balenciaga d’abans, no tant el d’ara.
¿Què va passar aquell estiu del 90 que ha plasmat en aquesta col·lecció?
A Úbeda de petit ens prohibien sortir al carrer a certes hores per no agafar una insolació, i jo era molt inquiet, i a l’hora de la migdiada em dedicava a observar i registrar tot el que hi havia per casa. D’allà rescato moments, elements que són a la col·lecció: des dels draps fets amb ganxet de la meva àvia, convertits aquí en faldilles, fins a les cortines de comptes del pati de casa, les plantes que estan plasmades en estampats, prisats, com vestia la meva mare en aquella època... quina olor feia el pot de Nivea.
¿Com ha suportat aquests mesos de pandèmia?
Malament pel tema emocional, per tot el que ha passat. Però nosaltres hem crescut en vendes. Per Nadal hi va haver un repunt molt elevat de vendes, vam vendre molts accessoris. La gent estava com a molt desitjosa de regalar i gastar el que tenia estalviat. Tenim una línia d’accessoris que vam llançar al setembre, de sabatilles, bufandes i bolsos. Vam arrasar. I aquest hivern llançarem mantes i altres complements nous. No ens agrada estancar-nos. Sempre tenim el punt de mira en el futur.
¿I com veu la moda que ve?
Haurà de ser sostenible obligatòriament. Hem de comprar peces que ens il·lusionin, que ens facin sentir coses, i realment les disfrutem.
Notícies relacionades¿Farà una cosa especial per celebrar la seva presentació a Barcelona?
Fem un visionament a Madrid a la Sala Equis, en un cine. Amb premsa, clients, amics i convidats.