Patrizia Reggiani: ¿qui és Lady Gucci, la viuda negra d’Itàlia a qui dona vida Lady Gaga a ‘House of Gucci’?

L’obsessió pel luxe li va venir marcada pels seus propis pares. Nascuda el 1948 al si d’una família de classe mitjana-baixa –la seva mare era cambrera i el seu pare, camioner–, a la Patrizia li va començar a agradar el glamur quan els seus progenitors es van mudar a Milà i el seu pare va poder estalviar una mica de diners, que feia servir a complimentar la seva filla. Li va comprar abrics de pells –la seva debilitat– i esportius. Amb aquesta targeta de visita, la nena ja crescuda va començar a infiltrar-se en l’alta societat de la ciutat. Així va arribar a fer-se amb. D’entre les frases més conegudes que defineixen la seva personalitat ostentosa, aquesta: «És millor plorar en un Rolls-Royce que ser feliç en una bicicleta».

Com no podia ser d’altra manera, en una d’aquelles festes de la ‘jet’ a què anava, a finals dels 60 Patrizia va conèixer Maurizio Gucci (Adam Driver), fill de Rodolfo i net del fundador el 1906 de la casa de moda, Guccio. El 1972 es van casar. I a ella se li van obrir les portes del paradís. Escapades al xalet de St. Moritz, als Alps Suïssos; a l’àtic de gairebé mil metres a l’Olympic Tower de Manhattan; al iot de fusta ‘Creole’, amb 64 metres d’eslora, el més gran del món; a la vil·la Acapulco; a la granja de Connecticut, o a totes les illes privades que ‘Mauizia’ –l’apel·latiu del matrimoni i la matrícula dels seus cotxes– disfrutaven per tot el món. «Maurizio se sentia lliure amb mi –va explicar Patrizia a ‘The Guardian’ –. Ens divertíem, érem un equip». El matrimoni semblava feliç i van tenir dues filles: Allegra i Alessandra. Va ser llavors quan se la va començar a conèixer com Lady Gucci, ja que organitzava festes temàtiques de moda amb convidats tan famosos com Jackie Kennedy. No reparava en despeses, i només en orquídies es gastava 10.000 euros al mes.

El 1983, quan va morir Rodolfo Gucci, que sempre va veure Patrizia com una caçafortunes, Maurizio va heretar el 50% de la companyia, que estava en crisi. Va litigar amb el seu tiet Aldo i el seu cosí Giorgio per treure-se’ls de sobre i controlar ell solet tot Gucci, companyia que des d’un principi Patrizia sempre havia somiat amb portar ella mateixa. La baralla es va acabar el 1993, quan Maurizio va vendre el 50% a Investcorp, un banc àrab de Bahrain. Patrizia gairebé li ve algun atac: «Estava molt emprenyada amb ell per molts temes, però en especial per perdre el negoci familiar», va dir llavors. La marca va entrar en crisi fins que, uns anys després, ressuscitaria gràcies al treball del seu nou director creatiu Tom Ford. Però ja era tard per al matrimoni, ferit de mort.

El 1985, va descobrir que el seu marit li estava sent infidel amb una altra dona, Paola Franchi. La parella es va separar, però no es va divorciar fins el 1991, i Maurizio li continuava passant una pensió alimentària de mig milió de dòlars a l’any. Va deixar de ser Lady Gucci i la gelosia se la menjava. Va començar a assetjar Franchi per telèfon, acusant-la de dilapidar la fortuna Gucci. El 1992 va ser operada amb èxit d’un tumor cerebral, i en la convalescència se’n va anar a viure amb la seva amiga, la pitonissa Pina Auriemma (Salma Hayek), amb qui va tenir llargues converses sobre el seu ex. Al final, la seva vident la va conduir fins a un sicari, l’endeutat propietari d’una pizzeria, Benedetto Ceraulo, que va rebre 300.000 euros per disparar tres vegades a Maurizio a l’entrada d’un luxós edifici d’oficines de Milà. Amb 46 anys, el magnat va caure mort el 27 de març del 1995. «Estava furiosa amb Maurizio. Vaig anar preguntant a tothom, fins i tot al botiguer del barri, ¿hi ha algú que tingui el valor d’assassinar el meu marit?», ha explicat Patrizia en un recent documental. Les guerres intestines del clan Gucci van fer pensar en un primer moment que els assassins havia sigut els cosins, no obstant, unes punxades telefòniques van delatar Patrizia, a qui van arrestar el 1997.

Va ser condemnada a 29 anys de presó, que es van quedar en 26 després d’un intent de suïcidi. Al final, n’ha complert 18, ja que des del 2014 està en llibertat. Hauria pogut sortir abans, però és cèlebre la frase amb què va rebutjar una feina que li oferia un tribunal italià per obtenir la condicional: «Mai he treballat a la meva vida, i no tinc intenció de començar ara». La ‘viuda negra de la moda’, com se la coneix ara que vesteix de Zara, presta els seus serveis a una coneguda joieria de Milà i gairebé cada cap de setmana es passeja pels barris més exclusius de la ciutat amb un lloro a l’espatlla. «Encara em sento la més Gucci de tots», ha assegurat a ‘La Repubblica’.