Artista urbana orgullosa
Miss Raisa, rapera catalana i premi a la diversitat de TikTok: «Soc bona persona, amb vel i sense vel»
L’autora del ‘Rap dels comuns’ que canta Colau planta cara amb rimes a la discriminació per ser dona, immigrant i musulmana
Aquest any publicarà un poemari i el seu primer manifest
Miss Raisa vol cantar i que l’escoltin ben alt. Amb les seves lletres, l’àlter ego d’Imane Raissali (Tànger, 1996) planta cara a la discriminació i als prejudicis per ser dona, immigrant i musulmana, i per portar vel, als que la critiquen per donar forma els seus pensaments i canalitzar el que sent a través dels seus vídeos, per erigir-se orgullosa, lliure i apoderada. I per convidar altres joves a sentir-se igual. Però no sempre va ser així: «Quan vaig arribar amb 8 anys a Barcelona tenia una personalitat bastant introvertida i em costava socialitzar. Amb el temps em vaig qüestionar per què no podia ser feliç tenint totes les característiques que jo tinc, si soc una bona noia, tracto bé les persones, persegueixo el que m’agrada, construeixo els meus objectius i les meves metes... Ara soc una dona orgullosa dels meus orígens, d’on pertanyo, però sobretot de la dona en què m’he convertit. No soc patriota ni nacionalista, les banderes m’importen molt poc, però sí que m’importen la cultura, el respecte i l’educació, i el que jo puc aportar a la societat».
En el seu compte de TikTok –amb gairebé mig milió de fans– parla del que li ve de gust: de cultura musulmana, de portar vel (ella en té una col·lecció increïble, de tots els colors i textures), de la seva manera de disfrutar del Nadal, de com es maquilla aquests enormes ulls negres, de la moda marroquina, d’inclusió, de pau i amor, de germans...
Un missatge que cala
És per això que en la primera edició dels premis al talent dels creadors ‘No lo sabes todo sobre TikTok’, celebrada a finals de desembre, es va alçar guanyadora en la categoria de diversitat i inclusió. «En cas de no haver triomfat en aquesta categoria, m’hauria fet il·lusió emportar-me la d’educació, perquè m’encanta fer vídeos responent a les persones, els seus dubtes; fer directes... és una oportunitat per a mi de testejar la realitat...». A la tele, Miss Raisa, que es va posar aquest nom artístic fa dos anys, quan es va obrir un perfil a les xarxes socials, perquè així l’anomenava el seu profe «superenrotllat» de Biologia de tercer d’ESO, també ha fet alguna coseta. L’octubre passat es va guanyar els tres ‘sis’ del jurat de ‘Got talent’, incloent-hi el de l’implacable Risto Mejide. El seu missatge va calar: «Puc ser espanyola i musulmana, no vull sentir-me discriminada». Però també la seva actuació.
Nascuda al Marroc fa 25 anys, Miss Raisa fa música urbana en castellà i català. Li agradava com assajaven uns nois al pati de l’escola i va pensar a imitar-los a ells i a artistes americans com Lil Wayne: «Jo també volia aquesta actitud, no tenir por ni vergonya».
Els seus començaments van ser tímids, però va donar el gran cop amb ‘Una niña’ (gravat al parc fluvial del Besòs i amb més de mig milió de reproduccions a Youtube), i va arribar fins a les orelles de l’actual alcaldessa de Barcelona. «Em va contactar el director de comunicació del partit, em va dir que els agradava molt el que feia. De fet, Ada Colau em seguia a Instagram, tot i que jo ni ho sabia. Em van dir que els faria molta il·lusió que els fes una cançó. Vaig tenir carta blanca per escriure el que em va donar la gana», explica l’artista. El ‘Rap dels comuns, fem possible l’impossible’, per a l’última campanya electoral, es va fer viral. «Parla de problemes socials, de la pandèmia i de fomentar la unió i la cooperació entre tots... Va quedar una cançó bastant guai, la veritat. N’estic contenta», assegura Miss Raisa, que en el clip comparteix plans amb Colau.
La seva última incursió ha sigut ‘Proud’ (orgullosa), en català i per segona vegada al costat del sabadellenc Nel·lo C, i ‘Siento’, en què clama que «des de petita està cansada de tanta escòria». Té un munt de seguidors –«em diuen que soc un referent perquè els he ajudat a deixar de tenir por»–, però també ha acumulat centenars de ‘haters’. «M’han arribat a desitjar la mort, simplement per fer música sent dona, musulmana i amb vel; o simplement per viure a Espanya, un territori que es pensen que els pertany a ells i, per tant, jo, com a immigrant no puc estar aquí desenvolupant i construint la meva vida». Com que estudia tercer de Psicologia, les pràctiques les fa amb ells, amb els que la martiritzen a les xarxes. Els contesta sempre amb infinita paciència i educació. «De veritat, no crec que ningú m’odiï, però sí que odien el que represento, odien el que faig, els fa ràbia com em moc i com em busco la vida. Aquestes persones el que tenen és un problema amb elles mateixes. Però és més fàcil vomitar caca als altres que enfrontar-te als teus propis problemes», replica.
Arma reivindicativa
El vel que porta des de l’adolescència és «totalment reivindicatiu». «Soc bona persona, amb vel o sense vel. Els meus valors són els mateixos. La roba no et fa ser millor ni pitjor. És un senyal d’identitat. Els estic dient: ‘Aquí ve la moreta, a qui normalment insulteu, que us posarà a lloc amb tot el respecte i tota la humilitat del món’. I això els trenca el cap, perquè no s’esperen de tu que parlis català i castellà. ¡Però si soc aquí de tota vida! Ni que tinguis estudis. Però sí, he intentat aprofitar els pocs recursos que teníem en la meva família per formar-me com a persona, una cosa que sempre m’han insistit els meus pares», relata.
Notícies relacionades
Mentre es treu la carrera, Miss Raisa no para. Fins i tot ha hagut de deixar la seva feina com a tècnica de projectes a l’empresa on estava per arribar a tot el que s’ha proposat. Al novembre va començar a gravar un EP amb cinc cançons, té tancats set concerts per a aquesta primavera en diferents barris de Barcelona, i alguns més a Madrid i Bilbao, i està embrancada en l’escriptura del seu segon llibre. «El meu primer llibre, que sortirà l’abril amb Penguin Random House, és de reflexions poètiques. I el segon, un manifest en el qual bàsicament vomitaré tot el que penso sobre temes que són primordials per a mi, com el rol de la dona en la societat, la joventut, els tipus de discriminacions, l’amor, l’odi, la hipocresia...», explica sobre el títol, que sortirà a Planeta l’últim trimestre.
«Cada vegada vull enfocar-me més als llibres i també m’agradaria fer ‘podcasts’. Diuen que que tinc una veu molt radiofònica», assegura orgullosa la rapera catalana amb vel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.