La passarel·la se celebrarà a l’abril

Kati Lanhe, la dissenyadora ucraïnesa de la 080: «La moda és la meva arma per ajudar el meu país»

Els primers bombardejos russos la van agafar a la seva ciutat natal, ultimant la col·lecció ‘Terra’. En una maleta va treure el que va poder per presentar-ho al Macba, per al seu debut en la 080 Barcelona Fashion Week

Kati Lanhe, la dissenyadora ucraïnesa de la 080: «La moda és la meva arma per ajudar el meu país»

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tres milions de persones han fugit d’Ucraïna des que Putin va començar la guerra. Una d’elles és Katerina Lanhe, o Kati, com l’anomenen tots al box de la primera planta del convent dels Àngels, on dijous al migdia col·locava els vestits, abrics i camises al costat de les fotos de les models que se’ls havien de posar dues hores més tard, durant la gravació del ‘fashion film’ amb el qual debutarà a principis d’abril –del 5 al 8– en la 29a edició de la 080 Barcelona Fashion Week (la quarta ja en format digital, aquesta vegada al Macba). Kati era un manat de nervis, angoixa i emoció. L’estat en el qual viu des que el 24 de febrer casa seva va tremolar amb els primers bombardejos russos sobre la seva ciutat natal, Vinnitsa. Allà ultimava la col·lecció ‘Zemlia’ (‘Terra’), amb la qual es presentarà per primera vegada a la passarel·la de moda de la capital catalana. Però només va poder agafar algunes peces i guardar-les a la maleta. Al cotxe on quatre dies després va fugir del seu país també hi anaven uns amics. El que duien posat, molta por i poc més.

«Vam tenir sort. Vam sortir pels Carpats, per la frontera de Romania», explica la dissenyadora al capdavant de la firmaKM by Lange, nascuda el 2018, a cavall de Barcelona i Kíiv. A la primera ciutat és on viu amb la seva parella i la seva filla de tres anys, tots dos catalans, i on dissenya la roba d’una dona «molt segura de si mateixa, lliure, amb valors. I no només de sostenibilitat, que és una paraula que ara està de moda, sinó de noblesa i responsabilitat», assegura Kati, que remarca el seu costat feminista: «Només fem col·laboracions amb dones».

Costureres de més de 60 anys

I és que a la capital d’Ucraïna és on Kati té gairebé tots els seus tallers, on dona feina a «excel·lents costureres de més de 60 anys». Autèntiques expertes en patrons i brodats tradicionals que donen forma a les peces de KM by Lange, on la sastreria (abrics –la seva peça fetitxe–, casaques, jaquetes, vestits, pantalons amples...) de línies pures i sense gairebé ornaments confereixen als teixits nobles i naturals, de colors blancs, negres i neutres, una atemporalitat «perquè puguin passar de generació en generació».

Tot i que Kati va arribar fa 20 anys a Madrid amb una beca per acabar els seus estudis de Dret a l’Autònoma, després va seguir amb disseny, fotografia i màrqueting i es va mudar a Barcelona, on va trobar feina i l’amor. «No vaig estudiar moda, però a Ucraïna, les dones com la meva mare no sortien a comprar-se roba, sinó que se la feia ella mateixa a casa amb unes amigues. Així vaig aprendre jo, que sempre m’ha agradat la moda», relata. «Vaig acabar en botigues de moda, però volia el meu propi projecte personal», diu.

«Hem tornat 50 anys enrere»

I així va posar en marxa KM by Lange, on a més de roba dissenya joies, cistells, bolsos... i dona treball a les dones del seu país, «ja que les empreses no solen contractar-les per por que es quedin embarassades», lamenta. El negoci ha crescut bastant en els últims anys, sobretot al centre i al nord d’Europa, però també als EUA, el Canadà i l’Aràbia Saudita. Per això ella viatjava molt últimament a Ucraïna, el país del cel blau i els camps grocs de cereals. «Fa cinc anys el país estava florint –explica, reprimint les llàgrimes–, hi havia moltes oportunitats per a tothom i, si tenies perfil emprenedor, tenies la vida molt ben solucionada. És una pena que hagin destruït tot això i hàgim tornat a 40 o 50 anys enrere».

A Ucraïna s’han quedat no només les seves costureres, sinó també la seva àvia, de 93 anys, amb mobilitat reduïda, i la seva mare, que la cuida. «També el meu germà bessó, que està en defensa territorial, ajudant l’Exèrcit: trasllada la gent evacuada, els porta ajuda humanitària... Avui he parlat amb ell i ara és a Kíiv», sospira.

Homenatge i ajuda

«El meu ‘fashion film’ serà una picada d’ullet molt potent a tot el que està passant. És un projecte multidisciplinari amb la col·laboració d’altres artistes, com una ceramista i una violinista. Començarem amb un poema ucraïnès abans de mostrar cada peça, dedicada a una regió del meu país. Obrirà la desfilada una model ucraïnesa, Sami, i el tancarà una altra que és una ‘top’ internacional, Tània Ruban, amb la seva filla. Ella és de Txerníhiv, una ciutat molt castigada, però hem aconseguit portar un camió amb ajuda humanitària fins allà», diu amb orgull.

Notícies relacionades

«El meu futur ara és aquest, utilitzar la moda com a arma per ajudar el meu país. Difonent el que està passant amb aquesta desfilada a la 080 i recaptant diners per enviar-los allà», explica. Als seus tallers a Kíiv i Vinnitsa ara estan utilitzant totes les teles fosques, verdes oliva, beiges i marrons, per fer xarxes de camuflatge. I ha sumat altres petits tallers amb altres costureres del país que no han pogut sortir per cosir armilles antibales, que «fan molta falta». També bosses per portar el material bèl·lic. Tot això ho està finançant amb la venda d’una samarreta solidària a través de la seva web; a més, recull ajuda humanitària.

«La meva esperança és que la guerra s’acabi aviat, perquè no vull veure més aquestes imatges», lamenta.