Crònica rosa
‘Mamarazzis’ diuen: Charlene i Albert de Mònaco se separen
En el seu repàs a la premsa rosa destaca la ruptura anunciada entre un matrimoni envoltat de rumors de crisi. Ella cobrarà 12 milions d’euros a l’any i viurà a Suïssa.

Albert i Charlene se separen. Els rumors de crisi entre Albert i Charlene de Mònaco han sigut constants des del dia en què es van casar. Ja es va parlar al seu moment que ella va estar a punt de fugir i no celebrar el matrimoni. Però va aguantar. Charlene va claudicar i es va convertir, des d’aquell dia, en la dona del príncep Albert i en la princesa més trista de totes les monarquies europees, amb permís de Lady Di. Ara, 10 anys després del sí vull, ha sigut la revista ‘Voici’ (l’‘Hola!’ francès) la que ha anunciat la separació de la parella. Bé, ells no en diuen separació. El setmanari juga amb els eufemismes i explica que Charlene farà una «vida independent» del seu marit amb presència regularitzada al principat. És a dir, viurà a Suïssa i només viatjarà a Mònaco per visitar els seus fills i per treballar per la corona. Els detalls d’aquesta vida independent s’estan acabant de concretar, però de moment se sap que Charlene cobrarà 12 milions d’euros a l’any i que estarà obligada a assistir a determinats actes oficials (festes nacionals, balls de gala, grans esdeveniments esportius...). ¿Per què utilitzen eufemismes? Doncs perquè les cases reials viuen principalment de la imatge. Ja va passar a Espanya amb el «cessament temporal de la convivència» entre la infanta Elena i Marichalar o la «interrupció de la relació matrimonial» entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarín. És una manera de preparar a poc a poc el poble per evitar danys en la institució.
I si totes les cases reials cuiden al màxim la seva imatge pública, al principat de Mònaco porten el control de la premsa a la màxima expressió. ¿Ningú es pregunta per què no hi ha més imatges ni més seguiment de Charlene? S’ha passat un any i mig desapareguda i no n’hem sabut pràcticament res. ¿Algú s’imagina que la reina Letíca fos il·localitzable durant un any i mig? ¿O que Kate Middleton visqués sola durant dos anys a les quimbambes? Cau el ‘Daily Mail’, la BBC i la Commonwealth. És impensable. A Mònaco ja és una altra cosa. És la monarquia més opaca de tot Europa. Charlene fa gairebé tres anys que és fora del focus mediàtic. Primer es va instal·lar a Sud-àfrica i més tard va fixar la seva residència a Suïssa. El control que exerceixen els Grimaldi en els mitjans de comunicació permet que no es filtrin més detalls ni més imatges d’ella.
Em comenta un dels millors paparazzis del nostre país que a Mònaco és dificilíssim treballar. Els fotògrafs no poden anar pel carrer i fer guàrdia a la família reial. Bé, només poden fer-ho si als protagonistes els ve de gust o si els interessa. Si Estefania volia quedar maca en unes fotografies a la platja, només havia de parlar amb l’agència que habitualment la fotografiava, ¡et voilà! Reportatge maquíssim a les revistes. Res de sorpreses. No hi ha més opcions a Mònaco. Si els fotògrafs decideixen treballar fora del control establert es poden trobar amb una demanda per assetjament, ser expulsats immediatament del país o una cosa molt pitjor: que els deneguin l’acreditació en tots els actes. Sense embuts, a Mònaco no hi ha la llibertat de premsa, almenys en la del cor.
Parlant de la menstruació
Notícies relacionadesDurant aquests anys, Chenoa, Sara Sálamo, Beth Rodergas i Marta Pombo han parlat obertament que han patit endometriosi. Totes han ajudat a donar visibilitat a una malaltia que pateix 1 de cada 10 dones. Perquè de vegades la regla es converteix en una malaltia. Aquesta setmana tothom a parlat de la salut menstrual, fins i tot aquells que no saben que en algunes ocasions pot resultar molt invalidant. Les dones podran accedir a tres dies de baixa laboral si la menstruació és dolorosa. La polèmica està servida.
Molts dels rostres coneguts d’aquest país s’hi han posicionat en contra. No els citarem. Per què fer-ho. Així, com a consell, qui no sagni durant cinc dies per cap dels seus orificis i qui no sigui capaç d’empatitzar, que deixi les xarxes socials de banda. Anar en contra d’un dret laboral només perquè tu no n’ets un dels beneficiats és un símptoma més del masclisme més recalcitrant al qual estem sotmeses. I n’estem fartes.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Tribunals Alliberada la presa espanyola més jove a l’estranger: Fátima Ofkir complia cadena perpètua a Oman per tràfic de drogues
- La ronda catalana L’etapa reina de la Volta es converteix en un caos
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Alemanya d’entreguerres Weimar, del triomf de la creativitat i la llibertat a la desraó que Hitler va aprofitar