Testimoni d’excepció

Jaime Peñafiel: «Felip VI s’ha portat molt malament amb Joan Carles; és un pobre home en mans de Sánchez»

A punt de fer 90 anys, el veterà cronista reial revela en el llibre ‘Alto y claro’ els secrets que mai ha explicat de la Zarzuela i de les ‘socialités’ que ha tractat al llarg de 70 anys de trajectòria

Jaime Peñafiel: «Felip VI s’ha portat molt malament amb Joan Carles; és un pobre home en mans de Sánchez»

ALBA VIGARAY

6
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

D’aquí dues setmanes Jaime Peñafiel farà 90 anys. «No he deixat de treballar ni un sol dia en 70 anys de professió», diu amb orgull per telèfon. ¿El seu secret? «Un règim de vida molt sa. Menjo només un plat cada 24 hores, camino cada dia set quilòmetres i dormo poc», explica. I continuar escrivint, al diari ‘El Mundo’, la revista ‘Pronto’ i el blog ‘Reino de Corozones’. Està tan en forma que acaba de presentar nou llibre, ‘Alto y claro’ (Grijalbo), amb el suggerent ‘Los secretos que nunca he contado’ a la solapa. «Aquest serà l’últim –avisa–. No sé si tindré temps d’unes memòries».

Peñafiel, que abans de cronista reial va ser corresponsal al Vietnam, va ser un dels primers a abraçar Joan Carles quan va néixer «l’home», i l’únic periodista que cobria els aniversaris a la Zarzuela. La promoció li ha coincidit amb la polèmica tornada de l’emèrit. «¡No soc monàrquic, vaig ser joancarlista!», exclama cada dos per tres durant la xerrada sobre el seu llibre. En l’obra, entre milers d’anècdotes, també explica que l’enorme interès pels diners de Joan Carles ve de lluny. El 1966, quan ‘¡Hola!’ va fitxar Peñafiel com a redactor en cap –càrrec que va exercir fins al 84– el llavors príncep li va trucar al despatx. «Volia saber la xifra del meu fitxatge. ‘¿Saps què guanyo jo, el que Franco em dona cada mes? Només 70.000 pessetes per a tot: menjar, vestits, viatges, sortides, perruqueria de la princesa...».

-¿Esperava aquest espectacle mediàtic amb la tornada de Joan Carles a Espanya?

-La gent no oblida que ha sigut un magnífic rei. El xou ha sigut conseqüència de com de malament ho va fer el seu fill fent fora el seu pare de casa seva i el país, sense tenir en compte la presumpció d’innocència.

-¿Creu que l’emèrit hauria d’haver donat explicacions i haver demanat perdó als espanyols?

-Ja va demanar perdó després d’allò de Botswana, quan va dir «ho sento molt, no tornarà a passar». Allò va ser l’origen de tot. El van humiliar, van ser uns miserables per obligar-lo a dir això. Els mateixos que després van organitzar l’abdicació. ¿Per què calia humiliar-lo més, quan ja ha regularitzat la seva situació econòmica i penal amb la justícia espanyola?

-Vostè defensa al llibre que allò de l’exili va ser «un atropellament anticonstitucional» i que algú ha de pagar per això.

-Felip VI s’ha portat molt malament amb Joan Carles. És un pobre home en mans de Pedro Sánchez, que el va forçar a fer fora el seu pare. El que vol Sánchez és carregar-se la institució per ser cap d’Estat. Però l’article 19 de la Constitució diu que no es pot fer fora cap ciutadà del país.

 -¿Ha tingut ocasió de parlar amb l’emèrit en aquest temps?

-No. Jo no soc amic del rei. Els que presumeixen de ser-ho no li fan cap favor. Ja no soc joancarlista, perquè ja no és el cap d’Estat, però soc una persona lleial, que no cortesana, i a mi em va distingir amb una cosa que ha sigut el més important de la meva carrera. El mateix dia 22 de novembre de l’any 75, quan el van nomenar rei d’Espanya, vaig passar el matí a soles al seu despatx de la Zarzuela.

-El seu fill li acaba d’obrir la porta perquè s’instal·li a Espanya.

-És que pot tornar quan li surti dels nassos.

-Felip no és l’únic que no surt ben parat en el llibre. De Sofia diu que és una «cornuda nacional», una «patrona difícil»...

-¿Què espera per divorciar-se d’una punyetera vegada? El dia que Felip fer fora el seu pare ella estava comprant a El Corte Inglés. És cert que el seu matrimoni no va ser per amor, però durant els dos anys de l’exili no ha tingut ni una sola trucada, ni ha anat a veure’l. I ara, el dia que torna Joan Carles, ella marxa a Miami. Però en el pecat portava la penitència, perquè ha vingut amb covid.

-Però hi va haver un temps que vostè la va admirar, i fins i tot li va dedicar el llibre ‘Dios salve a la reina’.

-Quan vaig saber que Isabel, la meva única filla, era drogoaddicta li vaig demanar una audiència, per desfogar-me, com a teràpia. Ella presidia la fundació sobre les drogues. Però no em va contestar, i li va passar la carta al Rei. Ell es va portar fantàsticament amb mi, em va trucar quan va veure l’esquela a l’‘ABC’.

-¿Creu que els últims escàndols viscuts en la família posen en perill la institució?, ¿regnarà Elionor?

-No sé què passarà quan jo no visqui. No m’ho imagino.

-¿Com veu el futur de les monarquies d’Europa, particularment la britànica?

-Isabel II té tal prestigi que tots els reis del món l’admiren i la respecten. Crec que Carles és un bon paio i serà un bon rei. I Camilla serà bona consort. Malgrat tot el que ha passat, els anglesos ara l’estimen i ella té un comportament ple de dignitat, cosa que no va tenir la pobra Diana, que era una pobra diablessa.

-Parlant de reines, diu vostè que Letizia no era l’«adequada» per ser-ho. Assegura que si se l’hagués investigat no hi hauria hagut casament.

-I ho mantindré fins que em mori. Ella sap que no hi hauria hagut casament, i sap que jo ho sé. Tinc un arxiu de quatre pisos, però mai revelaré res que no hagi de revelar.

-Després de vuit anys, ¿com la veu avui?

 -Es creu que és reina, i ella és consort. Té molt culte al cos, i vol lluir-lo. I està obsessionada amb la indumentària. Quan va algun lloc, el primer que mira és la premsa, per veure com reaccionen davant el seu model. És una frivolitat. Aquest vestit fúcsia que mostrava els abdominals era inapropiat.

-¿Continuen enemistats?

-Ella va ser injusta amb mi en la nostra primera trobada. Jo no la coneixia, però en una recepció que hi va haver poc abans del seu casament, amb motiu de l’entrega de la medalla d’or de Madrid a Felip, hi havia tot el Govern, estaven tots els pilotes i cortesans, i jo també, com a periodista. Llavors va venir cap a mi assenyalant-me amb el dit; i jo li vaig dir: ‘No m’assenyalis amb el dit’. Va començar a cridar-me. Ella pensava que tot el que es publicava a ‘El Mundo’, ho escrivia jo, i no era així. Va ser molt violent. Em va dir: ‘Tu, abans d’escriure, has de trucar a la Zarzuela’. Com que vaig veure que la situació era molt violenta, li vaig dir: ‘Letizia, en les distàncies curtes guanyes molt’. I allò li va agradar. Van passar 10 anys fins que ens vam veure amb motiu de l’aniversari d’‘El Mundo’. Però només ens vam dir adeu.

-¿El van sorprendre les fotos d’Urdangarin passejant amb una amiga per la platja?

-En cinc anys de presó passen moltes coses en la teva manera de pensar i d’estimar. I no sé si Cristina s’ha portat bé, si l’ha visitat amb freqüència.

Notícies relacionades

-¿Què li sembla la nova fornada de Borbons?

-Tenia molt d’afecte a Victòria Federica, però crec que està fent el ridícul. Se sent molt guapa i li agrada la fama.