‘Hit’ generacional: Rick Astley torna a gravar el videoclip de la mítica ‘Never gonna give you up’

És per a una campanya publicitària d’assegurances, però tot i així, serveix per reivindicar la figura d’un dels cantants més icònics de finals dels 80.

Una revisió del seu clàssic més imperible, l’arxifamós ‘Never gonna give you up’, ha permès a Rick Astley confrontar el seu ‘jo’ postadolescent i exultant de 1987 amb el de l’home madur i agraït del 2022, en una mena d’entre revisió o ‘remake’ i un homenatge a un dels temes que han traspassat generacions més enllà dels seus valors musicals que, sense cap dubte, té.

En un videoclip en què Astley demostra una gran capacitat de riure’s de si mateix i, alhora, suposa un acte d’agraïment a una cançó de què el cantant britànic sempre s’ha sentit orgullós.

Més enllà del mem i el ‘One Hit Wonder’

Inclosa al seu àlbum de debut ‘Whenever You Need Somebody’, la llavors brutalment radiada ’Never gonna give you up’ va representar el cim d’Astley pel que fa a de vendes, només replicat mesos després per un altre senzill del seu debut discogràfic, la també recitable ‘Together Forever’. Amb totes dues va aconseguir una fita que pocs artistes britànics han aconseguit i molts encara somien: ser el número 1 en les llistes nord-americanes i, també, a mig món.

Per als compositors d’aquesta cançó, el trio format per Stock, Aitken i Watermany, claus en la facturació d’un bon munt de números 1 de pop ballable, també va resultar el seu èxit més destacat, i això que en la seva longeva carrera compten amb l’escriptura de diverses de les millors cançons de dance i pop desinhibit dels vuitanta com ‘You Spin Me Round’ per a Dead or Alive, la ‘Venus’ de Bananarama o la primera fogonada de Kylie Minogue en les llistes amb ‘I Should Be Lucky’.

Anys després de la febre, va semblar que mediàticament i, per tant i per desgràcia pel que suposa, musicalment, ja havia dit tot el que havia de dir i vivia en l’ostracisme artístic, fins que el 2008 el fenomen ‘rickroll’ va fer tornar el seu gran èxit, aquest cop en format de mem.

I tot i que si bé és veritat que per als mil·lennistes el nom de Rick Astley s’associa a aquesta broma digital i la generació Z directament desconeix la figura d’aquest artista pop, el solista anglès ha mantingut al llarg dels anys una carrera musical coherent que fins i tot l’ha portat a arribar al número 1 en les llistes britàniques el 2016 amb el seu àlbum ‘50’.

Notícies relacionades

Marta Peñate es sincera sobre la seva relació amb Tony Spina: "Ha estat la pitjor sensació del món"

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

En una formidable entrevista al mitjà cultural ‘Jenesaispop’, Astley, lluny de renegar-hi, agraïa tot el que va suposar per ell aquest tema i el que ha suposat en la seva carrera musical.

I no és per menys, poder posar veu a una de les cançons més recordades per diverses generacions és per estar-ne ben orgullós.