LA DONA DE CARLES D’ANGLATERRA
Camil·la, d’‘intrusa’ a reina consort d’Anglaterra
Ni princesa del poble, ni reina de cors, a favor seu juga la influència positiva que exerceix sobre el príncep de Gal·les i el caràcter afable i divertit de qui ha fet seva, entre altres causes, la lluita contra la violència domèstica.
La història de Camilla Parker Bowles ha transcorregut com un conte de fades al revés. La bruixa perversa, la pèrfida madrastra, és a punt d’asseure’s al tron amb un príncep feliç de tenir-la al costat. Als 75 anys la duquessa de Cornualla es prepara per interpretar el paper de reina consort, després d’un dels rentats d’imatge més espectaculars que es recorden. «Si la reina és l’àvia de la nació, Camil·la, la duquessa de Cornualla, és la tieta preferida», declarava al ‘Daily Mail’, el mateix diari que, com molts altres, la va vilipendiar en el passat.
El seu aniversari, el 18 de juliol, va ser una nova oportunitat de reforçar la imatge pública de qui ha viscut «una increïble transformació, de mestressa de casa al paper central en la família més famosa del planeta», com proclama el documental de més d’una hora que li ha dedicat la cadena de televisió ITV per, suposadament, descobrir «la veritable Camil·la rere tota la pompa i circumstància».
Dona de camp
Les càmeres van filmar la duquessa mentre preparava l’últim número de ‘Country Life’, que en el passat han editat altres membres de la reialesa, inclòs el príncep Carles dues vegades. La revista es defineix com «essencialment anglesa» i durant 125 anys ha sigut la publicació de referència de l’aristocràcia terratinent amb mansions a l’estil ‘Downton Abbey’, estables per a bonics cavalls i lloc per excel·lència de partides de la caça de la guineu. Aquesta bucòlica existència rural va ser la de Camil·la durant la seva infància, a Hall Place, Hampshire, la casa dels seus avis, i a la propietat dels seus pares a East Sussex.
«He crescut allà. He passat la meva vida al camp. És una cosa inherent en mi», declara mentre visita una fira campestre acariciant gossets, admirant una rosa «molt resistent» que porta el seu nom, provant sidra i vodka d’elaboració local, sense perdre el somriure ni l’equilibri. Un estil de vida que comparteix, diu, amb el príncep Carles. «El meu marit és un home de camp fins a la medul·la. És el lloc on és més feliç i està més relaxat, és una part integral del seu cor i la seva ànima».
Bon rotllo amb Catalina
Les fotos per al número especial les ha fet Catalina, la dona del príncep Guillem. El missatge és, clarament, que entre les dues dones hi ha una relació de cordialitat enmig de les intrigues de palau. «Són unes fotos molt bones. Ella és molt natural, ens ho vam passar molt bé fent-les», explica sobre la sessió fotogràfica, «sense massa perruqueria ni maquillatge». Estan fetes als jardins de Ray Mill House, la casa de camp de la duquessa a Wiltshire, que va adquirir després del seu divorci d’Andrew Parker Bowles a mitjans dels anys 90.
En aquesta època va saltar l’escàndol que la premsa va batejar com el Camillagate. Ella es va convertir en ‘la tercera persona’, la intrusa en el matrimoni trencat de Carles i Diana de Gal·les, i en aquest paper la van descobrir els britànics. El príncep i la seva amant s’havien conegut quan tots dos eren a la vintena i es van moure sempre en els mateixos cercles. «Era completament inapropiada», per convertir-se en la dona del príncep de Gal·les, comenta Angela Lein, autora del llibre ‘De proscrita a futura reina consorte’. «Estava divorciada i sense prou nivell de llinatge en l’escala aristocràtica, a més d’altres coses».
Carles va deixar clar que el seu amor era «innegociable». La parella va contraure matrimoni el 2005 en una cerimònia civil. L’Església d’Anglaterra, de la qual el príncep de Gal·les es convertirà en governador suprem quan sigui rei, no va permetre la unió religiosa dels dos adúlters, una cosa que el documental camufla, presentant els noucasats en el moment de sortir de la capella de St. George a Windsor, on simplement hi va haver un acte d’acció de gràcies. En una recent entrevista a la revista ‘Vogue’, Camil·la reconeixia que la seva posició «no és fàcil». «Vaig ser examinada durant tant temps que al final has de trobar la manera de viure amb això. A ningú li agrada que l’observin tot el temps i, ja saps, que el critiquin».
Discreció i simpatia
Isabel II, pragmàtica sempre, va acabar acceptat una situació que a poc a poc s’ha anat normalitzant i fent més païble. Camil·la va assumint moltes més funcions dins la família reial, que porta a terme amb discreció, humor i una simpatia que reconeix tothom que l’ha tractat. Aquest any la reina va expressar el seu «desig sincer» que arribat el moment es convertís en la reina consort, el reconeixement definitiu. Al juny la duquessa va ser nomenada Dama Reial de l’Orde Més Noble de la Garrotera, la més antiga del Regne Unit. També va estar present en la cerimònia d’obertura del Parlament, de fort simbolisme constitucional, amb el príncep que representava la sobirana, ja que la seva delicada salut l’havia fet apartar-se de gairebé tots els actes públics. Durant el recent Jubileu de Platí la parella va presidir alguns dels actes més importants.
Contra el sexisme
Notícies relacionades¿Els britànics han acceptat Camil·la? En un debat del programa de televisió ‘Good Morning’, Jack Royston, el corresponsal reial de la revista ‘Newsweek’ opinava que el recel contra ella persisteix. «La gent va prendre partit a favor de Diana, va creure que va ser víctima d’una injustícia, això es ve arrossegant i forma part del sentiment negatiu contra Carles i Camil·la». Fins avui dia, va recordar, només el 32% dels britànics creu que serà un bon rei. «La seva popularitat es va desplomar després de saber-se l’afer».
Julie Bindel, periodista, feminista i republicana, no ho veu així. «El que bona part de la gent cregui que Carles no serà un bon rei no es deu a Camil·la», puntualitza. Bindel parla de «sexisme». «S’ha de deixar de fer comparacions entre la convencional i guapíssima Diana i algú de qui han dit que és un cavallot i descurada. Deixar de parlar sobre l’aparença. S’ha d’abandonar aquesta visió». Lloa que la duquessa, sigui «real», «genuïna» i que hagi posat un gran afany en tasques com el combat contra la violència domèstica, sobre la qual torna a parlar, aquest cop en l’entorn rural, en l’edició de ‘Country Life’. «És important per moltes dones veure algú en el nivell més alt de la reialesa que no està obsessionada amb la moda ni la seva aparença».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.