Esther García, directora de càsting del 080: «Algunes marques internacionals han tornat a apostar per una imatge andrògina»

Aquesta directora de càsting porta a la seva esquena més de 2.000 desfilades –en pot realitzar 45 en una sola setmana– i anualment organitza al voltant de 180 proves de selecció. 

Amb l’experiència que li concedeix la seva llarga trajectòria, apel·la abans que res a la professionalitat i remarca que, igual que la moda està avançant quant a tendències que apunten cap a la diversitat, les passarel·les han de tenir més representació de talles, edats, races i identitats sexuals. No obstant, tot i que considera que l’evolució és notòria, «encara queda molt per fer».

 

¿Quins tipus de models es veuran a la passarel·la de la 080?

En aquesta edició desfilaran entre 60 i 70 models professionals tant nacionals com internacionals, en el marc d’una passarel·la en la qual prevaldrà la diversitat que ens envolta en aquests moments i en la qual la societat heterogènia d’avui se sent reflectida.

¿Les diferents talles, ètnies i edats és el que ara mana?

La moda ha aconseguit grans avenços en els últims anys amb un concepte divers i inclusiu que es converteix en una expressió del que passa al carrer. En els meus 30 anys d’experiència he passat per moltes etapes i, des de ja fa temps, la passarel·la ha evolucionat, però ho fa a poc a poc i queda encara molt per fer.

¿Què pensa de la tendència que advoca per la diversitat i inclusió en la moda?

Respecto moltíssim que hi hagi diversificació, inclusió i diferents tipus de bellesa, però crec que és imprescindible que siguin models professionals, que sàpiguen desfilar, que tinguin unes proporcions adequades, que sàpiguen caminar i que tinguin magnetisme davant les càmeres... No tot val, perquè es tracta d’una professió i dins d’aquesta diversitat és necessari fer càstings per trobar el perfil que millor encaixi a cada col·lecció.

¿Els dissenyadors i les marques tenen l’última paraula pel que fa al tipus de càsting?

Tenint en compte que els dissenyadors busquen abans que res l’aspecte que funcionarà millor estèticament amb els seus ‘looks’, nosaltres sempre treballem a partir d’un càsting general i divers perquè després puguem seleccionar els models que millor encaixen a cada firma o dissenyador. Per exemple, mentre Avellaneda s’inclina per una bellesa tradicional i l’home guapo, altres dissenyadors necessiten models més peculiars de trets i més alternatius.

¿L’enfocament varia si es tracta d’una firma emergent o una marca consolidada?

No té per què. Tot depèn de l’ADN del dissenyador. La filosofia, la seva història, l’estil de la seva roba o el que ell vol projectar en la desfilada. No és tant si és emergent o consagrat, sinó del tipus d’estètica i el fil conductor dels seus dissenys.

En els processos de selecció de models, ¿existeix encara una preferència per les pells clares?

 Això ha canviat notablement, la passarel·la ha evolucionat i s’ha convertit en multicultural i multiracial. Ara té cabuda qualsevol tipus de nacionalitat. No ens fixem tant en això, sinó que tinguin talent.

Després d’anys reivindicant la diversitat corporal, sembla que la passarel·la internacional retrocedeix i torna a apostar per l’extrema primesa.

Nosaltres sempre hem apostat per models que ofereixen una imatge saludable de bellesa i salut. Però, en ocasions, això és relatiu, perquè de vegades et diuen que una noia està molt prima però perquè és la seva constitució natural i la seva genètica, no és perquè estigui malalta. Mai hem acceptat una persona amb un problema de salut. Tanmateix, malgrat la pluralitat que hi ha en la moda, cada firma i cada dissenyador tenen la seva pròpia identitat, i és cert que algunes marques internacionals han tornat a apostar per una imatge andrògina.

¿La demanda de les models ‘curvy’ segueix en alça?

Més que en alça, jo diria que assistim a la progressiva normalització de les talles en tots els aspectes. Cada vegada més firmes aposten per la pluralitat i avui les corbes ja es barregen a la passarel·la amb la clàssica talla de 90-60-90.

La indústria de la moda també enalteix el valor de la maduresa. ¿S’imposa cada vegada més la generació ‘sènior’ o ‘silver’?

Sí, em costa posar etiquetes, però avui la maduresa és un símbol d’empoderament i llibertat. Nosaltres fem càstings des de fa temps amb dones i homes de fins a 70 i 80 anys. Ara mateix estic a les Canàries i hi ha una noia de 53 anys treballant per a diferents firmes de bany en la passarel·la Moda Cálida.

 

¿El fenomen ‘top-model’ està en decadència?

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Les ‘top-models’ dels 90 (Cindy Crawford, Claudia Schiffer, Elle Macpherson, Linda Evangelista i Naomi Campbell)  van marcar l’època daurada de la moda, però a partir del 2008 aquest fenomen va anar desapareixent. Evidentment, sempre hi ha models més reconegudes que d’altres, perquè s’han convertit en personatges mediàtics, com és el cas de les germanes Gigi i Bella Hadid, i Kaia Gerber, la filla de Cindy Crawford.