La moda busca homes ‘curvy’: «Som més grans i més sexis»

Gràcies a ella, tota una plèiade de models amb corbes han deixat de ser una raresa i despunten amb poder en passarel·les, campanyes i portades de revista. A Espanya, la seva ambaixadora és Lorena Durán. Als seus 29 anys, la top internacional està d’allò més sol·licitada gràcies a ser la primera model amb corbes fitxada per Victoria’s Secret. Després de començar la seva carrera als 17 anys i ser rebutjada per diverses firmes per pesar massa, avui és la imatge de marques com Zalando, ASOS, Mango, Intimissimi...

La sevillana ha sigut una de les estrelles de la recent 080 Barcelona Fashion, on ha desfilat per a Guillermina Baeza i Yolancris, entre altres firmes. Una passarel·la que, per cert, ha apostat més fort que mai per la diversitat. No només de talla (inclosa l’anomenada mitjana o ‘in between’), sinó també d’ètnia i d’edat (amb diversos models ‘silver’ en el càsting), per on van desfilar Neus Bermejo, la model barcelonina embarassada de 34 setmanes, i Marián Ávila, la maniquí amb síndrome de Down que ha triomfat a Nova York.

Durán treballa per a sis agències de diferents països. A Espanya, ho fa per a Miah Management, que representa «tota mena de siluetes» i que des del 2016 [l’any de l’adveniment ‘curvy’] organitza la passarel·la Curvy Fashion Model. La sisena edició, celebrada fa uns dies a Tarragona, ha fet realitat una fita que «feia anys que perseguien, incorporar models ‘curvy’ masculins. Aquesta vegada han sigut dos nois, davant les 14 noies.

Infrarepresentació

Es tracta d’un sector encara infrarepresentat però que clama pel seu lloc en la indústria de la moda. Parlem amb Garikoitz Ontoria, de Biscaia, i Rafa Molinero, de Còrdova. Ells també volen ser part de la revolució ‘curvy’, «perquè no tots estem tallats amb el mateix patró», asseguren (tot i que els del seu nínxol han de mesurar almenys 1,85 metres i tenir la talla 44).

A més, arriben a aquesta professió just «en el millor moment», confirmen des de la passarel·la i l’agència Miah (amb seu a Barcelona i a Reus), on expliquen que fins l’any passat els nois no es prenien gaire seriosament això del modelatge. «Però fora d’Espanya, on els homes són més corpulents, hi ha molta demanda i hem fet tot el possible perquè s’apuntessin als càstings. És cert que l’agència ja compta amb models ‘curvy’ masculins, però representen menys del 50% i necessitem varietat, sobretot per a modelatge», observa l’organització. 

Com que són menys en el sector, aquests models tenen una singularitat més clara, són més diferents entre ells i això «és un gran punt a favor ara mateix, perquè tindran més oportunitats i moltes més ofertes de treball», asseguren des de l’agència. Amb aquesta promesa en l’horitzó, tot i que conscients que en el món del modelatge les dones cobren més en general, excepte casos d’homes que despunten internacionalment, Gari i Rafa, de 31 i 21 anys, respectivament, han començat a fer els seus primers passos com a maniquins. Paral·lelament, el primer s’acaba de treure la llicència de maquinista de trens i el segon està fent l’últim curs d’Infermeria i de pràctiques en un hospital.

«Disposats a triomfar»

«Coneixíem Lorena Durán, però cap noi ‘curvy’», explica Rafa. «Som uns principiants. Acabem de començar, però estem disposats a triomfar», opina Garikoitz, un xicotàs d’1,93 metres. Una mica més menut però més corpulent, el seu company cordovès es va animar a desfilar perquè una amiga model que va participar en una edició anterior de la passarel·la li va dir que provés sort perquè hi havia tot un mercat per als nois. En el cas del bilbaí, el seu primer càsting també va arribar a través d’una amiga seva que treballa a Miah. I perquè se sent atractiu: «Som igual o més sexis perquè som més grans», diu, orgullós, el basc. 

Dos dies abans de la desfilada van rebre la seva primera formació per posar, saber mirar a càmera, caminar amb elegància, com col·locar-se i la posició de l’esquena. Tot aquest material ja forma part dels seus ‘books’ de model. A més, durant la gala els van observar ‘bookers’ representants d’agències de models internacionals com Deborah Dauchot (Dominique Models), de Brussel·les, i Terry Groenen (Inbetween Models), d’Amsterdam. «Tots ens van felicitar», diuen amb il·lusió.

A partir d’ara ja depèn d’ells i de les convocatòries de càstings a les quals acudeixin. Després de la pandèmia, expliquen des de Miah, les cites per seleccionar models es van hibridar: a més de les presencials també s’utilitzen les presentacions per vídeo, tot i que les primeres són més efectives, perquè «hi solen acudir els directors de càsting i és la millor manera perquè et coneguin».

Notícies relacionades

Club d'Estil

¿Quant guanya Pablo Motos?

Les primeres campanyes solen ser a l’estranger per a empreses com l’alemanya Zalando o la francesa Kiabi. Tot i que a Espanya ja comencen a requerir aquests models El Corte Inglés i dissenyadors com Palomo Spain. «Estaríem encantats de sortir i treballar fora», comparteixen, sabent que les seves companyes ‘curvy’ ho tenen més fàcil perquè «les dones estan més interessades en aquest món, en la moda», opina Rafa, i també perquè el moviment ‘curvy’ masculí no s’associa a una reivindicació tan legítima com la de fugir de la tirania dels cossos cisellats de les marquesines com la va tenir al seu dia el ‘curvy’ femení, amb Graham al capdavant, que va aconseguir fer caure murs tan alts com els de Victoria’s Secret, Ralph Lauren i Calvin Klein i els seus models d’estretes mesures.

De tota manera, Garikoitz creu que «ja es comença a veure més varietat de nois, no només el típic prim, a les webs de les marques de roba més populars», si bé ell es queixa que de vegades no troba talla per vestir a l’última: «No es té en compte l’esquena gran ni la cintura ampla». Ell, per exemple, que ha jugat a bàsquet durant 14 anys, fa natació, caiac i surt a agafar onades, evita anar a alguna famosa cadena espanyola: «No trobo americanes de l’XXXL, lamenta. Aquesta és una altra revolució pendent dels homes ‘curvy’.