¿Saps per què avui és el Dia del Jersei Nadalenc Lleig? De moda friqui a fenomen social

Aquesta peça que poques vegades surt de l’armari abans o després del desembre i que pot incloure ornaments ‘king size’, com ara pompons, cascavells i, fins i tot, llums, sol ser de llana (però de vegades d’una altra tela qüestionable), generalment en diferents tons de vermell, blanc, verd i blau (l’ideal és que no combinin entre si), i amb un o diversos motius propis de les festes: un ninot de neu, flocs, oripells, rens, garlandes, bastons de caramel... Te la pots autoregalar, però també et pot caure per sorpresa en un típic amic invisible d’aquestes dates.

Tota la vida les àvies han teixit jerseis per regalar-los als seus nets. Però la veritable història dels jerseis nadalencs lletjos comença als EUA i al Canadà, i es remunta a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, quan el Nadal va sortir de la calor de la llar i es va convertir en una època comercial excel·lent per als puixants grans magatzems. Molt més discrets quant a disseny i colors, els coneguts llavors com a ‘jingle bell sweater’ –així es van anomenar els primers prototips– també es basaven en la repetició de sanefes, flocs de neu i rens. Aquesta roba festiva (i menys lletja) va guanyar seguidors, sobretot, entre els adolescents. Aquests jerseis també van ser adoptats per algunes personalitats de la televisió, com els cantants Val Doonican i Andy Williams.

La tele i el cine van mantenir en forma una moda que va començar a empal·lidir als noranta. Però en la primera dècada dels 2000 va tornar a ressorgir de les seves cendres. Segons la ‘bíblia’ ‘Ugly Christmas Sweater Party Book’, la primera festa oficial de suèters nadalencs lletjos es va celebrar el 2002, al Canadà. Brian Miller, un dels autors del llibre i fundador d’UglyChristmasSweaterParty.com, explica que va tenir lloc a la sala Commodore Ballroom, a Vancouver. Chris Boyd i Jordan Birch van ser els impulsors d’aquell conclave, que encara se celebra, perquè «la gent va començar a veure el costat divertit de la peça, que s’ha convertit en el vesc de les noves generacions». La idea va agradar també als EUA. Des del 2011, cada tercer divendres del desembre se celebra el National Ugly Christmas Sweater Day (aquest any cau el dia 16). En aquest cas, van ser un grup d’estudiants de la Universitat de San Diego els que van obrir una pàgina amb les peces més esperpèntiques, i es van apuntar a la idea famosos de la tele.

La cultura pop va fer eclosió als vuitanta com una bomba de raïm. I pel que fa a la moda nadalenca, va donar una nova oportunitat als jerseis ‘ugly’. Es van fer realment populars com a ‘attrezzo’ a ‘sitcoms’ i comèdies desenraonades. Un dels seus pares va ser el còmic Bill Cosby (avui, sinistre personatge de la tele, condemnat per abusos sexuals), que al seu ‘The Bill Cosby show’ (1984-992) solia lluir dobles jerseis difícils de mirar. També hi va contribuir Chevy Chase, a pel·lícules com ‘Socorro, ya es Navidad’ (1989). I molt després, el 2001, comèdies romàntiques com ‘El diario de Bridget Jones’ (antològica l’escena en què Mark Darcy / Colin Firth es gira per saludar la Bridget / Renée Zellweger, i mostra un jersei amb un ren gegant amb el nas vermell).

La festa de jerseis lletjos va arribar a les passarel·les el 2007, amb Stella McCartney, que va treure un suèter vestit alpí amb greques i un os polar com a motiu central. Poc després, Givenchy, Dolce & Gabbana, Jean-Paul Gaultier, Chanel o Louis Vuitton van convertir unes peces lletges en ‘chics’. Ràpidament, les cadenes ‘low cost’ (Zara, Lefties, H&M, Primark, El Corte Inglés...) es bolcar en aquesta moda i van omplir els seus aparadors de dissenys cada vegada més ‘kitsch’. Molts famosos ja han assumit aquesta nova tradició nadalenca, com Taylor Swift, Kanye West, Rihanna..., i fins i tot el presentador Jimmy Fallon, que fa més d’una dècada que celebra l’espai ‘12 dies de suèters nadalencs’, en què el públic mostra els seus dissenys més bojos.