Daniela Santiago, disposada a interpretar el personatge de Shakira en una sèrie de ficció

La vam conèixer per la seva interpretació a ‘Veneno’ i més tard en ‘Madres Paralelas’, de Pedro Almodóvar, però el cert és que a més de ser una actriu deu, Daniela Santiago ens ha captivat a tots per la seva naturalitat i espontaneïtat davant les càmeres. Aquest dissabte s’ha deixat veure en els Premis Ferozi ha atès la premsa per parlar de les últimes novetats en la seva vida.

Daniela es desfeia en afalacs parlant d’Almodóvar, a qui està molt agraïda: «L’estimo perquè ha fet molt, perquè ha marcat un abans i un després en el cine, perquè he treballat amb ell i he pogut conèixer-lo i és meravellós i s’ho mereix tot».

L’actriu assegura que «gràcies a Pedro hem vist una realitat que era allà, ¿no? que s'explicava», però que ell «l’ha explicat d’una manera i ha tocat molt el cor de la gent i gràcies a ell hi ha la gran visibilitat que tenim avui. Ell és un dels pioners que quan tot s’amagava una mica més, ja s’atrevia a mostrar el que d’altres no feien».

¿Shakira en la ficció?

L’actriu, d’altra banda, ha declarat que és del ‘Team Shakira’. De fet, no li importaria interpretar, en cas que es traslladés a la ficció la seva relació amb Piqué, la colombiana. «Jo m’atreviria a fer de Shakira» i, ¡atenció!, «també de Clara».

Notícies relacionades

El cas de Ter Stegen

Per què Jonathan Andic, hereu de Mango, ha suspès sobtadament el seu casament

L’actriu també ens ha parlat de com va ser el moment d’adoptar dues nenes trans i és que «hi ha moltes maneres de ser mare i no cal firmar un paper per ser mare d’algú. N’hi ha prou d’acompanyar una persona en la seva vida, ubicar-la, ajudar-la, ser un punt de suport, que trobi en tu una família i una caloreta, ¿no? Ja estàs fent molt. I jo, d’això, en tinc unes quantes ja».

Daniela ens confessava que aquest pas d’adoptar i ser al costat d’algú no és nou, ja que ho ha «fet sempre». Va explicar que quan va arribar a Madrid estaven «molt soletes» i van trobar «d’altres que venien» i les «acollien i recolzaven, els donaven una mica la calor de la família, que quan marxes de casa el perds una mica». L’actriu concloïa que «no ha sigut gens dur», al contrari «ha sigut molt bonic, n’estic molt orgullosa i soc molt feliç».