El Suprem dona la raó a Miguel Bosé i rebutja declarar la seva paternitat sobre els dos fills biològics de Nacho Palau

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per Nacho Palau, exparella sentimental del cantant Miguel Bosé, per mirar d’aconseguir que la justícia espanyola els reconegués a tots dos com a pares dels quatre fills que van tenir al seu dia per gestació subrogada, malgrat que dos són fills biològics d’un d’ells, i els altres dos, de l’altre.

L’alt tribunal, com ja va passar en la instància, rebutja la pretensió de Palau que els quatre menors comparteixin la filiació i que tant ell com Bosé siguin els pares de tots quatre. La sentència fixa que els llaços afectius entre els menors no són suficients per reconèixer la paternitat dels dos sobre tots ells, perquè per a això, aclareix, haurien d’haver sigut adoptats mentre convivien. Al Registre Civil espanyol les filiacions recollides són les del pare biològic respecte als seus respectius fills, afegeix la resolució.

La Sala Civil explica que, «amb independència de les circumstàncies del naixement dels fills o del sexe dels progenitors, per establir una filiació no és suficient el mer vincle socioafectiu dels menors entre si i amb qui va ser la parella del seu respectiu pare». Per això ha rebutjat el recurs de Nacho Palau, al qual no només s’oposava Bosé, sinó també la defensora judicial dels menors i el ministeri fiscal.

Règim per acord

L’alt tribunal confirma així la sentència de primera instància, també avalada per l’Audiència Provincial de València, que va rebutjar la declaració de paternitat sol·licitada per Palau, però va establir un règim de relacions entre els quatre menors, una vegada valorades les circumstàncies concurrents i sobre la base d’un acord firmat durant el procés.

Notícies relacionades

El cas de Ter Stegen

Per què Jonathan Andic, hereu de Mango, ha suspès sobtadament el seu casament

Palau esgrimia que la possessió d’estat basada en la convivència com germans dels quatre fills i l’interès dels menors són suficients per a la determinació de les filiacions que reclamava, però aquests arguments no són suficients per a la Sala Civil, que declara que «l’ordenament espanyol estableix per a aquestes situacions el curs de l’adopció que van poder seguir les parts durant la convivència i que, una vegada trencada la parella, és inviable». És a dir, que mentre Palau i Bosé mantenien una relació de parella haurien d’haver adoptat els fills biològics de l’altre, perquè així tots ells els tinguessin a tots dos com a progenitors.

La sentència conclou que el rebuig de la filiació reclamada no priva els nens dels seus drets ni afecta la seva identitat i que l’opció millor i més adequada, en consideració de totes les circumstàncies concurrents, és la que va acollir la sentència de primera instància, que després es va mantenir en la d’apel·lació, que garanteix el dret efectiu dels menors a mantenir vincles i relacionar-se amb les persones amb les quals els uneix una relació afectiva.