TVBoy a La Roca Village: del futur en femení a la protecció de la Terra, en 30 murals

Només uns dies abans que el Museu del Disseny de Barcelona «reconegui» el seu art, en la seva primera exposició a les parets no del carrer sinó d’un museu a Catalunya i a Espanya, i on mostrarà la seva obra més conceptual sobre temes «durs», com la guerra o els refugiats, TVBoy celebra el seu treball més optimista, reivindicatiu i ple de valors universals, com la llibertat, el respecte, el futur, l’amor i l’esperança, en la mostra a l’aire lliure ‘Streets of Love’, la guinda artística dels actes del 25è aniversari del centre de compres i d’oci La Roca Village (Vallès Oriental).

La relació de TVBoy amb aquest espai comercial es remunta al 2010, quan el llavors artista emergent va fer-hi diverses col·laboracions. Nascut a Palerm (Sicília, Itàlia; 1989) va arribar a Barcelona el 2004 atret per una noia que va conèixer en una festa d’estudiants Erasmus i perquè aquells anys la ciutat es coneixia com ‘la capital del grafiti’. Salvatore Benintende s’havia criat a Milà i des dels 16 copiava grafitis de mestres nord-americans als vagons i els murs.

«Apaga la tele i sigues el protagonista de la teva pròpia història», això significa el sobrenom de qui avui és un referent de l’‘street art neo pop’ després que els seus dibuixos, amb influències de Banksy (l’estergit o la plantilla), Basquiat (de qui pren la tècnica del regalim), Warhol (els colors cridaners) i fins i tot el manga japonès, es fessin famosos a Milà, Roma, Florència... i Barcelona, on va triomfar amb les seves obres sobre Ada Colau, a qui va pintar com a patrona dels desnonats, santa Rosalía o el petó viral de Messi i Cristiano que va aparèixer en ple centre el dia de Sant Jordi del 2017, data també del clàssic Barça-Madrid.

Morrejades famoses

El ‘Banksy català’ va firmar més morrejades famoses: Guardiola amb Mourinho, Sánchez i Casado, Ayuso i Abascal i fins i tot Kate Middleton amb Meghan Markle. Però ara jura i perjura que aquella etapa es va tancar. «No hi haurà petó entre Collboni i Trias. M’he cansat d’aquest joc, perquè quan l’art es torna previsible perd l’interès per mi», explica a aquest diari l’artista, després de recórrer amb un grup de periodistes els carrers del ‘poblet’ amb 150 botigues de luxe, com Balenciaga, Carolina Herrera o Jimmy Choo. Aquí ha disseminat com «un modern Polzet» 30 obres, entre murals gegants amb dones per reivindicar que «el futur és femení», pintures més petites, amb animals fugint dels incendis a Austràlia –‘Save Planet Earth’–, o l’obra amb què molts visitants es fotografiaven aquest dimecres, ‘Unlock My Future’, la d’una nena capaç de pintar ella mateixa el seu futur.

És l’única obra que quedarà al centre després del 30 de setembre, quan es tanqui la mostra. A més, TVBoy ha creat una rèplica de petit format que se subhastarà per recaptar fons contra la xacra del matrimoni infantil. Amb aquesta i altres causes humanitàries col·labora l’artista, que per primera vegada s’atreveix amb l’escultura, amb una dotzena de pots d’esprai gegants. «M’agraden tant que alguns me’ls posaré a casa», diu orgullós.

Canvi de xip

També està encantat amb la seva nova etapa com artista, allunyat del noi que ‘actuava’ sota una caputxa, i de nit, i a qui de vegades multava la Guàrdia Urbana quan l’enxampava in fraganti. «He anat canviant, tot i que no he perdut del tot el costat transgressor. Vaig començar fent un tipus d’art satíric, crític i molt a la contra. Però em va canviar el xip el 2021, quan vaig col·laborar amb Open Arms. Vaig fer una obra al barco del capità Marc Reig, de qui m’he fet molt amic. Vaig pensar que aquella pintura seria el primer que veurien les persones que havien estat a punt de morir al mar poc abans», explica.

«Llavors vaig veure que potser m’estava equivocant –confessa–. És bonic el punt transgressor, però ara tinc 43 anys, soc pare, i vull llançar missatges positius. Arriba una edat que has de posar-te a favor, donar suport a causes bones, per exemple, acabo de ser a Ucraïna amb una oenagé que ajuda nens víctimes de la guerra... El meu art ha crescut amb mi», remarca.

Anònims universals

Ara els seus protagonistes són altres, i són anònims: «Intento no representar càrrecs polítics, no per les crítiques o les denúncies, sinó perquè són contingents, avui hi són i demà no. Al meu llibre ‘La calle es mi museo’, gairebé tots els que surten ja no hi són. Ni Albert Rivera, ni Inés Arrimadas, ni Donald Trump, que semblava etern. Prefereixo parlar del concepte sense el famós o sense el polític de torn, sinó amb gent corrent, perquè sigui universal».

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Això és, precisament, el que admira de Banksy. «M’encanta que em comparin amb ell, perquè és el Picasso de l’‘street art’. Però ell parla d’altres temes, el Brexit, el capitalisme..., i jo, que visc entre Itàlia i Espanya, parlo del Mediterrani, dels refugiats, d’Ucraïna...», explica TVBoy, que ha estat allà recentment. «Ell també hi va estar fa unes setmanes. I quan jo vaig ser al barco d’Open Arms, ell també va estar pintant al ‘Louise Michel’ [un altre barco que rescata migrants]. Tinc amics que han estat amb ell, però jo prefereixo que es mantingui el misteri».

TVBoy ja no s’amaga en la nit i disfruta del seu nou perfil d’artista de museu. «L’any passat vaig fer la meva primera expo en un museu, a Milà. Tothom em va criticar, perquè vaig passar del carrer al museu. Però també té un sentit fer-ho, perquè l’obra al carrer és molt efímera. Gairebé tot el que he fet a Barcelona ja no hi és. Em queda el mural d’Alexia Putellas, a la plaça Joanic, que el ratllen amb missatges de «bollera» o «el futbol femení no és futbol», però jo hi vaig cada setmana i l’arreglo», diu.