Al Disseny Hub
L’art de carrer de TVBoy envaeix per primera vegada un museu de Barcelona
TVBoy a La Roca Village: del futur en femení a la protecció de la Terra, en 30 murals
‘La calle es mi museo’, manual d’art pop en vena de TvBoy
TVBoy restaura el grafitti d’Alexia Putellas vandalitzat amb insults masclistes

La pandèmia també va ser un revulsiu per a TVBoy. La maleïda covid va fer que el ‘Banksy català’ es refugiés al seu estudi i creés ‘La calle es mi museo’ (Editorial Cúpula), la seva biografia però també un retrat del nou grafiter del segle XXI, convertit en ‘influencer’ dins i fora de les xarxes socials. Però en aquells mesos de tancada també va començar a gestar la criatura que avui veu la llum, i precisament dins d’un museu: la seva primera exposició antològica al Disseny Hub Barcelona. ¿Una provocació del sicilià que ha decorat amb els seus petons impossibles entre polítics i futbolistes rivals les parets de la capital catalana, ciutat on viu des del 2005?
«Vaig pensar que podia expressar-me igual en paret o en tela, i que així podia donar vida a tots els treballs tan efímers que he fet al carrer. Un mural em dura un o dos dies, una setmana a tot estirar [el d’Alexia Putelles, a la plaça Joanic, el vandalitzen diàriament, però ell l’arregla cada setmana], però al museu els puc mostrar les meves obres totes juntes», explica el grafiter a aquest diari poques hores abans de la inauguració de ‘The Invasion’, la mostra que ocuparà diversos espais del Museu del Disseny fins a l’11 de setembre.
«Gràcies a Banksy i molts d’altres l’‘street art’ s’ha acceptat com un gènere dins de l’art contemporani, i probablement sigui el que més ‘feedback’ té a nivell de públic, perquè tothom l’entén, no com l’abstracte o el conceptual», explica orgullós que la seva ciutat adoptiva li reconegui «el valor artístic, la dedicació i la passió» que ha posat en tots els treballs amb què ha guarnit els seus carrers.
«Gràcies a Banksy i molts d’altres l’‘street art’ s’ha acceptat com un gènere dins de l’art contemporani, i probablement sigui el que més ‘feedback’ té a nivell de públic»
FOTOGALERIA
Gratuïta i expansiva
«La idea és que no fos una exposició normal, dins d’una sala, sinó que, com els grafitis, envaís l’espai museístic: les zones comunes i de trànsit del museu. Per a mi era fonamental que fos gratuïta, perquè també l’‘street art’ és gratuït», observa l’artista, que fa tan sols dues setmanes va inaugurar una altra mostra amb 30 murals a l’aire lliure a La Roca Village, a una vintena de quilòmetres de la capital catalana.
Molts dels que alguna vegada s’han fet un ‘selfie’ al costat dels seus murals de carrer, provocadors i plens d’ironia i crítica social, podran trobar-los al Disseny Hub Barcelona ordenats a sis zones ambientades segons temàtiques. Un total de 70 obres, que inclouen pintures originals sobre tela (en lloc de sobre ciment o maó), instal·lacions i fotografies.
Totes les obres pivoten entorn dels quatre eixos principals de l’obra de Salvatore Benintende, com el van batejar a Palerm el 1980. Es tracta de l’amor, el poder, els herois i la història de l’art.
«Una enciclopèdia contemporània»
En paraules del comissari de la mostra, Nicolas Ballario, que també va comissariar la primera vegada de TVBoy en un museu, l’any passat, a Milà, la ciutat on es va criar i va estudiar, «TVBoy encarna perfectament la nostra època, perquè elimina les fronteres entre disciplines i ens empeny a abandonar un visió categoritzada i estèril del món, tant per les tècniques o les eines que utilitza com pels continguts que tracta». Ens parla, diu, «de racisme, discriminació, medi ambient, clima, cine, esport, religió, violència, sexe, mort, immigració, amor, amistat, poder, herois i art. És una enciclopèdia d’imatges de la societat contemporània».
«Cada secció funciona per si sola, amb la seva pròpia decoració i arquitectura –avançava l’artista aquest dimarts, mentre acabava de col·locar totes les peces abans de l’obertura al públic, aquest dimecres–. A la part dels refugiats (‘Oferir la vida’), hi hem posat una instal·lació com la tanca amb filferro de Ceuta i Melilla; en la de la guerra (‘El cel i el blat’, sobre la seva última visita a Ucraïna i la resistència silenciosa del seu poble), sacs de protecció i una planxa de metall, i en la del poder (‘Poder, que taco’), he retratat els líders mundials i els he posat davant dos trons, i els he tirat pintura, en una picada d’ullet a moviments com el de ‘Fridays for future’, de Greta Thunberg...», detalla.
«És la primera vegada que exposo en un museu a Espanya i la primera vegada també que tiro pintura a les meves pròpies obres»
Crítics i fans
«És la primera vegada que exposo en un museu a Espanya i la primera vegada també que tiro pintura a les meves pròpies obres», diu rient.
La ironia és molt important per a TVBoy, que és conscient que alguns, com ja ho van fer quan va exposar a Milà, el puguin criticar ara per dir-li que s’està «aburgesant». «Sempre dic que els que em critiquen són els meus fans número u», assegura amb sorna.
Notícies relacionadesPer a ells també van dedicades les seccions ‘¿Què és un petó?’ potser la seva obra més popular, amb peces tan conegudes com la de l’òscul de Messi i Ronaldo... i els de tants altres de famosos i anònims; i la de l’‘Art a la batedora’, ¿què és si no la seva versió de ‘La jove de la perla’, de Vermeer, fent-se un ‘selfie’?, i un últim apartat, «més personal», en què explica qui és i d’on ve... (de Sicília, on aquest agost, com cada estiu, tornarà «per desconnectar»).
Nova paret a l’horitzó
¿I després? «Després de Milà i Barcelona, m’agradaria exposar a Nova York», contesta eufòric, però sense oblidar-se que ell porta el carrer a les venes i que li continua tirant: «Ja tinc una paret vista per al meu pròxim mural, serà un homenatge a Barcelona».