Club d’Estil
Daniel Martínez, CEO de Flamingos Vintage: «Als joves els agrada la roba usada perquè respecten la sostenibilitat»
Periodista
Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Fa gairebé 20 anys, quan Daniel Martínez (Barcelona, 1984) va començar en el negoci no va tenir èxit. Massa visionari, s’havia avançat diversos anys: «Em va costar una mica vendre roba usada. Només venia el que li agradava la roba vintage, el que havia vist les botigues de Londres o Berlín. A Espanya el punt d’inflexió va ser la crisi econòmica del 2008, perquè la gent va dir ‘no és que no vulgui, és que no puc comprar-me roba nova’. Llavors sí que hi va haver un creixement molt contundent de botigues de segona mà de tota mena, de donacions, tipus Humana, i vintage. Són negocis diferents, i jo em dedico al segon», aclareix el CEO de les botigues Flamingos Vintage (14 a Barcelona, 28 a la resta d’Espanya i Portugal, comptant les franquícies, i tres més a Texas, tot i que abans de la pandèmia va arribar a tenir-ne una desena als EUA, entre Nova York, Los Angeles, Miami i Texas).
«No em considero un pioner, però sí que vaig obrir el sector a Espanya. Vaig comercialitzar el vintage com perquè arribés arreu del món. Soc responsable de l’expansió, que hi hagués a Espanya desenes de botigues sota la mateixa marca i el mateix concepte de roba, perquè nosaltres venem per quilos roba procedent dels EUA. I d’això jo vaig ser el primer a fer-ho a Espanya».
«Vaig ser el primer a Espanya a vendre roba a quilos importada dels EUA»
Un negoci de moda
Ara Daniel Martínez està a la ‘pole’ d’un negoci que està molt de moda, sobretot entre els més joves, enamorats de tots els productes vintage. «Hi ha un creixement del sector gràcies a les noves generacions, que en són més conscients», assegura. Segons la seva opinió, «ells estan més preocupats pel medi ambient, pel que contamina aquesta indústria, el ‘fast fashion’, les condicions de feina als països on es produeix.... En resum, «com més roba usada, menys fabricació hi haurà», sentencia, i avança que les projeccions dels especialistes parlen que «el 2035 la roba usada tindrà el doble de facturació que la nova; i, de cara al 2028, ja estaran igualades».
L’empresari considera que el ‘boom’ d’aquests anys «no serà una moda que es passi, com altres vegades, que ha anat tenint pics periòdics». Té clar que «el vintage ha vingut per quedar-s’hi» i que «a les noves generacions els agrada la roba usada perquè significa reciclatge i sostenibilitat», valors que els ‘mil·lennistes’ i ‘centennials’ semblen portar integrats de sèrie.
«El 2035 la roba usada tindrà el doble de facturació que la nova, i de cara al 2028 ja estaran igualades»
Els EUA, meca vintage
Quan ell era més jove, amb 21 anys, se’n va anar a viure als EUA i allà va aprendre els racons del negoci de la importació de la roba usada i del vintage. «Aquí, quan donem roba és quan està desgastada o té un foradet... Però el capitalisme a Amèrica del Nord és brutal. Allà cada tres mesos la gent es canvia l’armari sencer, tot i que la roba tingui encara les etiquetes», relata Martínez, que compra a empreses que reben aquestes donacions.
«Tinc un magatzem propi a Houston (Texas). Allà la matèria primera es processa, se selecciona i se separa en categories abans d’enviar-la al meu magatzem de Barcelona. Aquest és el doble de gran, té 7.000 metres quadrats i guarda tres milions de quilos de roba. Cada mes viatjo allà i portem 50.000 quilos de roba», explica.
Va muntar la seva primera botiga, «petitíssima», a Madrid. Però ni aquesta ni les altres dues següents van triomfar. Fins que el 2009 va obrir el primer Flamingos Vintage Kilo al carrer Ferlandina, 20, de Barcelona. «Va començar a anar-me molt bé perquè era una cosa molt innovadora». Ara a gairebé tots els locals de Martínez es ven al pes.
No fa gaire, en un d’aquests Ibai i Rauw Alejandro van trobar algun tresor de col·leccionista:
Icònic palauet renaixentista
No és al pes el seu penúltim projecte, a l’emblemàtica Casa Gralla, un dels tresors arquitectònics en ple barri Gòtic de Barcelona. Al carrer Portaferrissa, 25, molt a prop de les seves botigues més populars, Martínez va obrir al març el temple de la moda vintage, usada, també de marques de ‘streetwear’ i emergents i fins i tot amb espai per a esdeveniments i exposicions de joves artistes. Tot repartit en 700 metres quadrats que acullen 10 espais en dues plantes i una escalinata central de ¡WOW!.
«Havia vingut aquí de xaval, quan eren les galeries Gralla Hall. Quan vaig agafar l’edifici el 2019 estava en ruïnes. Les parets del palau renaixentista on s’havien allotjat el príncep de Viana o el rei Ferran el Catòlic, i que després havia sigut reformat amb terres de fusta i rics sostres enteixinats, havien sigut amagades amb pladur, ¡un crim! Els últims negocis que havia allotjat va ser un Quicksilver», diu el nou propietari, orgullós de la seva restauració, que ha respectat el patrimoni d’un edifici emblemàtic per a la ciutat, «història viva de Barcelona».
Notícies relacionadesEl multiespai compta amb una extensa col·lecció de peces del segle XX, des de sofisticats vestits de la dècada dels anys 30 fins a lluentons i florejats estampats de colors dels 70 i 80. També hi ha un ‘showroom’ de vestits de núvia d’abans dels 50 i una preciosa selecció de peces de fins a 200 anys d’antiguitat, pertanyents al món del teatre, l’òpera i el circ, que estan disponibles només per llogar.
No és exactament el que ara els joves consideren vintage. «Per a ells és tota la moda dels 2000, el ‘Y2K’, ‘crop tops’ i cintura baixa. Un horror, personalment ho odio, però al final el que mana és la gent», conclou l’emprenedor, que aquest estiu obre un jazzclub polivalent també al cor de la ciutat.
