Rachel Valdés, l’artista que li va robar el cor a Alejandro Sanz, conquereix ara Inditex

Després que el setembre passat fitxés pel grup tèxtil per ser la seva nova ambaixadora artística a més de curadora de Stradivarius Meets Art [observadora de joves artistes per a la marca], la creadora d’«experiències úniques, de nous paisatges, llimbs, llocs místics i infinits», com ella mateixa descriu el seu treball, també pot dir que ha conquerit la capital espanyola.

Aquest dijous ha inaugurat la seva nova obra, ‘Eternitat’, coincidint amb el desembarcament en l’edifici España, a la icònica i renovada plaça d’Espanya de Madrid, de la nova ‘flagship store’ de Stradivarius.

El modern concepte de botiga, de 1.200 metres quadrats, i amb un disseny exclusiu que recorda a les onades del mar, se suma a l’obertura de la botiga més gran de Zara del món, que acaba d’obrir les portes al mateix edifici (amb 7.700 metres distribuïts en quatre plantes). Es tracta de la primera gran inauguració de Marta Ortega després d’assumir la presidència del grup.

Mare d’«un fill meravellós»

«Em van donar total llibertat, però partim de la base de crear una obra immersiva, continuant amb la idea de la percepció i el reflex, que ja és una mica constant a la meva obra», explica a aquest diari l’artista, que va arribar a Barcelona amb 20 anys i una beca per continuar estudiant gràcies a «uns col·leccionistes que havien viatjat Cuba». Durant els cinc anys que va ser a la capital catalana es va casar amb un important advocat català i representant legal de futbolistes amb qui va tenir el seu fill, Max, que avui ja té 8 anys. «Tinc la sort de ser mare d’un fill meravellós. M’encanten els nens. De moment no tinc plans de tenir més, perquè tinc molta feina, però no ho descarto», afirma Valdés, que ja no viatja tant a Barcelona com abans.

«Actualment, tinc l’estudi a Madrid, on desenvolupo tota la part pictòrica de la meva obra. També treballo amb el meu equip que és a València, per a les produccions d’instal·lacions i escultures. I mantinc el meu estudi a l’Havana», explica l’autora d’‘Eternidad’, de nou un cub gegant i acolorit incrustat en ple centre de la lluent ‘megastore’ de Stradivarius.

La seva instal·lació destaca en l’ampli espai de colors neutres i ocres, lleugers, pensats perquè el protagonisme també se l’emportin les noves col·leccions de la marca, com l’última inspirada en la sèrie de moda, ‘Els Bridgerton’. Rachel confessa que ella també sol utilitzar «moltes peces d’Inditex, de Zara i de Stradivarius.»

Amb un físic imponent (mesura 1,78 centímetres, 5 més que el seu nòvio), ampli i blanquíssim somriure, llarga melena i cames quilomètriques, assegura que el seu estil «és una barreja entre el clàssic i el bàsic», tot i que també es fon pel «sofisticat».

Unió d’art i moda

Tot i que ha participat en algunes edicions d’Arco amb les seves instal·lacions, li han encarregat obres per a col·leccions privades i acaba de culminar un treball que aviat s’inaugurarà a Toledo, l’artista cubana assegura que li encanta col·laborar en projectes com aquest d’Inditex, i «vincular l’art amb altres mons, especialment el de la moda».

«En certa manera, és una altra forma de llenguatge», comenta, per la qual cosa li agradaria repetir amb «futures col·laboracions», en què sempre prioritzarà «les connexions entre l’ésser i l’espai que l’envolta».

View this post on Instagram

A post shared by Rachel Valdés (@rachelvaldes_studio)

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Abstracció i minimalisme, i Le Corbusier i Mies van der Rohe com a referents en l’artístic i arquitectònic... Perquè si es refereix a la música, a casa té un tros d’artista i un dels espanyols més internacionals. «Alejandro i jo compaginem i compartim molt bé el nostre món, el dia a dia, i el nostre procés creatiu. Ens donem suport mútuament», explica d’ell, algú que sempre la sorprèn «per a bé».

De Sanz admira «la seva gran capacitat de treball i concentració». I d’entre totes les seves cançons, Rachel Valdés es queda amb ‘Cuando nadie me ve’.