La 080 converteix Barcelona en la capital de la moda més puntera i ecoresponsable

Barcelona continua apujant el llistó de la moda més avantguardista i efervescent. La 32a edició de la 080 Barcelona Fashion, que s’acaba aquest divendres després de 4 dies de presentacions i 24 desfilades, no només ha demostrat la força del seu múscul com a planter dels dissenyadors emergents amb més talent, sinó que en cada nova convocatòria sorprèn apostant per les tècniques més innovadores del sector, aquest cop l’art digital i el 3D. 

A més, pot posar-se la medalla de ser pionera a promoure la reutilització de peces i incloure abans que ningú desfilades amb roba de segona mà. «L’objectiu és revertir l’impacte negatiu sobre el planeta del segon sector industrial més contaminant: el tèxtil», assegura Jordi Torrades, director general de Comerç, una de les institucions de la Generalitat que impulsen la cita ‘fashion’.

L’origen de tota aquesta revolució de moda avantguardista i ecoresponsable que mira de contrarestar els efectes de la ‘fast fashion’ s’ha de buscar en l’extinta passarel·la Gaudí, que en els 80 i 90 va ser un dels esdeveniments de moda més importants d’Espanya. Un laboratori d’experimentació i creativitat en què els grans dissenyadors com Toni Miró, Jesús del Pozo o Paco Rabanne van impactar amb les propostes més arriscades i noves. 

La Barcelona olímpica es va guanyar la fama de ser una de les capitals més modernes del món de la moda. Però la crisi econòmica de finals del segle passat i la competència d’altres passarel·les internacionals va acabar amb el projecte el 2002.

Emergents i consagrats

Emergents i consagratsCinc anys després, la passarel·la 080 Barcelona va agafar el testimoni amb moltes ganes i aquesta vegada sota la batuta del Govern català. L’objectiu principal de la cita, que des del 2013 se celebra al recinte modernista de Sant Pau, lloc emblemàtic de la ciutat i declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, és promocionar la moda local i atraure inversors i compradors internacionals, «amb la mirada sempre posada en els valors emergents», recalca l’organització. 

Avui, alguns d’aquests noms al seu dia pioners, com la sabadellenca Txell Miras, una de les primeres a veure el potencial de la moda ‘genderless’, de què tant es parla avui, però quan encara ningú sabia el seu significat, o el de Custo Barcelona, el dissenyador espanyol que més vegades ha trepitjat la passarel·la novaiorquesa (26 en total) i que va aconseguir que tots els actors de ‘Friends’ i mig Hollywood portessin les seves samarretes de colors, es barregen en les desfilades actuals amb creadors molt joves que estan obrint noves vies en la indústria.

Fàbrica de talents

Fàbrica de talents«La 080 Barcelona Fashion és des de fa 32 edicions un planter de nous talents i tendències», resumeix la seva directora, Marta Coca. «És, segurament, el principal aparador de moda i creativitat de la indústria tèxtil al sud d’Europa», remarca Agnès Russiñol, al capdavant del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). 

Per aquesta edició, que es tanca aquest divendres, han passat diverses firmes molt noves però molt aplaudides per la premsa especialitzada. Són, per exemple, la de la sevillana Cherry Massia, que en poc temps ha aconseguit vestir artistes tan populars com Aitana, Mala Rodríguez, Lola Índigo o l’actriu Milena Smit, i a qui la passarel·la de Barcelona li sembla «una de les més interessants d’àmbit nacional i internacional», i on, a més, diu, «han sabut apreciar la moda emocional que faig, tot i que es tracti de temes tan incòmodes com universals, com la salut mental o el suïcidi».

També veuen aquesta passarel·la «més fresca, més atrevida i alternativa que la de Madrid [Mercedes Benz Fashion Week]», els també debutants Como la trucha al trucho, especialistes canaris en moda colorista tant en vestit de bany com en mode còctel i festa.

Menys salseig

Potser no hi ha tant salseig d’‘influencers’ ni de cares famoses en el ‘front row’ com en altres passarel·les internacionals patrocinades per grans marques. Tot i que aquesta vegada hem topat amb el ‘déu’ dels bloguers de moda, el croat Hanan Besovic, el del compte d’Instagram @ideservecouture; molt fan de Custo i de la debutant a Barcelona Carlota Barrera.

Aquí el pressupost és menor. Aquest any el Govern català ha destinat per a l’edició del maig i l’actual 2,5 milions, un 19% més que l’exercici passat. «A la passarel·la de Barcelona sempre se l’ha comparat amb altres com Madrid, París o Milà; era com veure un equip local jugant contra el campió de la Champions», sol recordar Coca, d’altra banda orgullosa d’«haver creat una Lliga pròpia on obrir-se camí».

Va passar quan la covid, i les quatre edicions digitals en què la 080 va apostar per la gravació de ‘fashion films’ en llocs emblemàtics, com Sant Pau, la Pedrera o la casa escultura de Xavier Corberó, a Esplugues de Llobregat. Es va mantenir viva la plataforma i els creadors van continuar mostrant els seus dissenys en portafolis menys efímers que els 15 minuts d’una desfilada. 

Nous valors

Notícies relacionades

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Què se sap d’Edwin Arrieta, l’home presumptament esquarterat pel fill de Rodolfo Sancho

Superada la pandèmia, van tornar els xous de passarel·la però amb nous segells marca de la casa. «La 080 ha de ser un altaveu a favor de la moda amb uns determinats valors a impulsar, com promoure la reducció de la contaminació produïda per aquesta indústria, així com abraçar la diversitat en tot el seu espectre, de cossos, talles, funcionals i de gènere; una cosa que s’intenta visibilitzar amb el càsting de models», recorda Agnès Russiñol, directora general del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). 

Per això en les dues edicions anteriors s’han celebrat desfilades –«que han vingut per quedar-se», ressalten des de la 080– de roba adaptada per a persones amb mobilitat reduïda i amb roba de segona mà, la gènesi de la080 Reborn, aquest any dedicada al reciclatge del denim.