Shakira diposita 6,6 milions més per la nova querella de la fiscalia per frau a Hisenda
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Shakira ha consignat al jutjat 6,6 milions d’euros més que li reclama la Fiscalia de Barcelona en la nova querella que va presentar el mes de juliol pel presumpte frau a Hisenda durant l’exercici 2018, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. Aquesta acció, no obstant, no pressuposa en absolut la culpabilitat o innocència de la cantant. Simplement, és una mostra més de la voluntat de l’artista colombiana de liquidar els seus possibles deutes davant l’Agència Tributària espanyola. 

Amb aquesta quantitat, ja són gairebé 100 milions d’euros la quantitat dipositada per la guanyadora dels últims Grammy Llatins pels seus problemes amb el fisc: 65 milions per l’impagament d’impostos del 2011 (està recorregut davant l’Audiència Nacional); uns 25 milions, multes incloses, per la recent condemna de l’Audiència de Barcelona, després d’un pacte amb la fiscalia i les acusacions, per frau a Hisenda entre el 2012 i el 2014, i, finalment, aquests 6,6 milions d’euros que va entregar fa un temps al jutjat d’Esplugues de Llobregat, que instrueix la nova querella de la fiscalia.

Per ara, Shakira (Isabel Mebarak Ripoll) no ha sigut citada a declarar per aquesta acció del ministeri públic. El procés judicial es va retardar uns mesos davant la dificultat de notificar la querella del 2018 a la cantant, que es va traslladar a viure a Miami (Estats Units), juntament amb els dos fills, després de la ruptura de la relació sentimental amb l’exjugador del FC Barcelona Gerard Piqué. Al principi, és molt possible que la declaració es realitzi a través de videoconferència i, d’aquesta manera, la cantant no hagi d’acudir a Espanya de nou. L’objectiu no és cap altre que facilitar la tramitació de la causa i evitar un altre tsunami mediàtic al voltant de l’artista.

La Fiscalia de Barcelona acusa en aquesta nova querella Shakira d’haver defraudat a l’Agència Tributària 6,1 milions d’euros en l’exercici del 2018 i, per aquesta raó, li atribueix dos delictes contra la hisenda pública. Amb els interessos de demora, el deute arriba als 6,6 milions d’euros. L’acusació pública afirma que l’artista colombiana es va aprofitar d’un «entramat societari», amb una empresa establerta a Luxemburg, per no pagar impostos a Espanya. En aquestes operacions també van participar companyies a Espanya, els Països Baixos, les illes Verges Britàniques, Malta, Panamà i Liechtenstein.

Entramat a Luxemburg

La querella relata que Shakira (Isabel Mebarak Ripoll) residia el 2018 a Esplugues de Llobregat juntament amb la seva llavors parella, l’exfutbolista Gerard Piqué, i els dos fills. Al ser resident a Espanya «estava obligada», incideix la querella, a presentar les declaracions d’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de patrimoni pel total de les seves rendes a escala mundial, amb independència del lloc on s’hagués produït el treball o la residència del pagador.

Notícies relacionades

A l’entendre de la fiscalia, Shakira, per no tributar l’IRPF de l’exercici 2018, «es va servir d’un entramat societari», i va derivar els seus ingressos a companyies domiciliades en països de baixa tributació i d’«alta opacitat», com Luxemburg. L’acusació detalla com l’empresa AC, participada per una altra domiciliada a Malta, va percebre ingressos per la cessió de drets musicals de la cantant i va satisfer i va comptabilitzar part de les despeses de la seva activitat professional, com una gira pels Estats Units.

Per a això, l’artista, «moguda pel desig de tributar com menys millor», va subscriure diferents acords (Tax Rulling) amb les autoritats fiscals de Luxemburg en què es fixaven unes condicions específiques de tributació, cosa que donava lloc a pagar menys impostos. El tipus de gravamen era únicament l’1,39% sobre els ingressos ordinaris declarats per la societat. Per a l’acusació, aquesta societat era «interposada» i «instrumental» als únics efectes fiscals, ja que no va arribar a exercir cap activitat, «i es va limitar a una intervenció merament formal i administrativa».