Lola Flores: 40 anys del «’si me queréis, irse’»

Era l’any 1983. Una multitud s’amuntegava a les portes de l’església de la Encarnación de Marbella (Màlaga) i els més agosarats –o afortunats– envaïen el temple.

Els convidats, a punt del desmai i els nuvis, Lolita –filla de la gran Lola Flores– i l’argentí Guillermo Furiase estaven desbordats per la turba popular, que no volia perdre’s aquell moment. La calor sufocant d’aquell 25 d’agost feia presagiar el pitjor: l’enorme popularitat dels contraents i, sobretot, de la seva mare, va provocar que s’amuntegués a l’interior del recinte una ingent quantitat de veïns i curiosos pròxima a les 5.000 persones.

La padrina del casament i mare de la núvia, Lola Flores –el padrí va ser Manuel Benítez ‘El Cordobés’– va protagonitzar un dels seus moments més recordats quan, des de l’altar, es va adreçar al públic congregat pregant que sortissin del recinte perquè la seva filla pogués casar-se. I ho va fer amb una frase que ha passat als annals de la història i de la qual aquest divendres es compleixen exactament 40 anys: «’Si me queréis, irse’».

«’Mi hija no se puede casar’»

En concret, la frase pronunciada va ser: «’Mi hija no se puede casar. Así que si me queréis a mí, marcharse’. ‘Si me queréis algo, irse’».

Els assistents no van fer cas del prec de la Faraona, i per això la parella va haver de donar-se el ‘sí, vull’ eclesiàstic –s’havien casat civilment el 23 d’abril d’aquell mateix any– al despatx del capellà, dins de la sagristia.

Notícies relacionades

Joana Sanz està embarassada d’una nena, «un arc de Sant Martí ple d’amor després de tanta tempesta»

El cas de Ter Stegen

No obstant, la frase va calar en la parla popular i es continua utilitzant, sobretot en to humorístic, per sol·licitar que algú se’n vagi d’algun lloc.

S’ha de dir, però, que segons el criteri de l’ús del castellà de la Real Academia Española, l’expressió adequada en llengua castellana és «’si me queréis, idos’» o «’si me quieren, váyanse’».